Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Glossari

* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Imatges

 

Appel, Carl. Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig: Fues’s Verlag, 1890.

Codi: 256,001 Autor: Izarn Marques Gènere: Canso Número: LXXV

 

S'ieu fos ta savis en amar

I
1
     S'ieu fos ta savis en amar
   
     quo sson en autres faitz cortes,
   
     no·m fora tan aut endemes
   
     ni de tan valen dompneyar.
 
5
pero vers es que mais en val mos chans
   
e mos sabers per un cent e mil tans,
   
quar grieu pot hom de bas loc bos dictatz
    far, per que·m suy tan aut enamoratz.
     
II
 
     A! cum saup las · V · claus emblar
 
10
     dels ·V· sens, don naysson totz bes,
   
     amors selh iorn, que·m fon promes,
   
     qu'ieu vi lieys qu'a beutatz ses par!
   
et ab tot so, qui ditz qu'amors enjans
   
fa, dic que men, que·ls destricx e·ls afans
 
15
que don'amors, son ricx plazers prezatz;
    ver dic d'amor, per cuy suy foriuiatz.
     
III
 
     Er diran nesci en parlar
   
     que so qu'ieu ai dig, non es res,
   
     mas yeu ai tan d'amor apres
 
20
     que·m sai be de trastotz gardar,
   
que us no sap mon cor ni mos talans,
   
qu'estiers non es en est mon nulhs amans
   
leyals ni fis, si tan non es celatz
    que gart sidons e si d'esser blasmatz.
     
IV
25
     Per so m'a fait mos sens luynhar
   
     d'ilh, que blasmes no li·n vengues,
   
     dos ans, que·m semblan vint e tres,
   
     don me pot per dreg encolpar,
   
quar tant estau del sieu cors, qu'es prezans
 
30
adregz belhs bos gays cortes benestans;
   
mas per so fort no·n dey esser reptatz,
    quar per s'onor me suy de lieys lunhatz.
     
V
 
     Fort volria ves luy tornar,
   
     que·l cor e·l sen e·l gienh m'a pres
 
35
     de mi, qu'ilh los a, qu'ieu non ges,
   
     ni ia nulh temps no·ls vuelh cobrar;
   
ans qui·s vuelha, sia dieus sopleyans,
   
qu'ieu sopley lieis mas iuns merce clamans,
   
e·m suy aissi a lieys del tot donatz
 
40
que ges non l'aus tornar ses sos mandatz.
     
VI
 
     Al rey n'Anfos, que coronar
   
     sap si d'onor, e y vieu merces,
   
     et a·l pretz del mon trastot pres,
   
     e val mays c'om non pot pessar,
 
45
do ma chanso, car sos sens es tan grans
   
qu'el es larcx pros francx humils gen parlans
   
tan que no·l val nulhs reys que sia natz,
    s'avia·l pretz de totz los traspassatz.
     
VII
 
Del rey n'Anfos castella es vertatz
 
50
tot quan n'ay dig, e mans bes assazatz.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI