Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició

* Davantal
* Bibliografia
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Serra-Baldó, Alfons. Els trobadors. Barcelona: Barcino, 1934 (2a ed. 1998).

Codi: 029,013 Autor: Arnaut Daniel Gènere: Canso Número: XXI

 

L'aur'amara     fa·ls bruoills brancutz

   
[CANÇÓ*]
     
I
1
L’aur’amara     fa·ls bruoills brancutz
   
clarzir,     que·l doutz espeissa ab fuoills,
    e·ls letz     becs     dels auzels ramencs
   
ten balps e mutz,     pars     e non pars;
 
5
per qu’eu m’esfortz     de far e dir     plazers
   
a mains per liei     que m’a virat bas d’aut,
    don tem morir,     si·ls afans no m’asoma.
     
II
 
Tan fo clara     ma prima lutz
   
d’eslir     lieis, don cre·l cors los huoills,
 
10
non pretz     necs     mans dos aigonencs,
   
d’autra s’eslutz     rars mos preiars;
   
pero deportz              m’es e d’auzir     volers,
   
bos motz ses grei,     de liei don tant m’azaut
    qu’al sieu servir     sui del pe tro c’al coma.
     
III
15
Amors, gara!     Sui ben vengutz,
   
c’auzir              tem far, si·m dezacuoills,
   
tals detz     pecs     que t’es mieills que·t trencs;
   
qu’ieu soi fisc drutz              cars     e non vars;
   
ma·l cors ferms fortz     mi fai cobrir mains vers,
 
20
qu’ab tot lo nei     m’agr’ops us bais al chaut
    cor refrezir,     que no·i val autra goma.
     
IV
 
Si m’ampara     cill que·m tralutz
   
d’aizir     si qu’es de pretz capduoills,
   
del quetz     precs,     c’ai dedinz a rencs,
 
25
l’er fort rendutz     clars     mos pensars:
    qu’eu fora mortz;     mas fa·m sofrir     l’espers
   
que·ill prec que·m brei,     c’aisso·m ten let e baut,
    que d’als jauzir     no·m val jois una poma. 
     
V
 
Doussa car’a              totz aibs volgutz,
 
30
sofrir     m’er per vos mainz orguoills,
   
quar etz     decs     de totz mos fadencs,
   
don ai mains brutz     pars.     E gabars
   
de vos no·m tortz,     ni·m fai partir     avers,
   
c’anc non amei     ren tant ab meins d’ufaut;
 
35
anz vos desir         plus que Dieu cill de Doma.
     
VI
 
Era·t para,     chans e condutz,
   
formir              al rei qui t’er escuoills;
    car pretz,     secs     sai, lai es doblencs,
   
e mantengutz     dars     e manjars.
 
40
De joi la·t portz,     son anel mir si·l ders,
   
c’anc non estei     jorn d’Arago que·l saut
    no·i volgues ir,     mas sai m’a clamat Roma.
     
VII
 
Faitz es l’acortz     qu’el cor remir,     totz sers
   
lieis cui domnei,     ses parsonier, Arnaut;
 
45
qu’en autr’albir     n’es fort m’entent’a soma.
     
   
(Text de Bartsch-Koschwitz)

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI