Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Glossari

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Appel, Carl. Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig: Fues’s Verlag, 1890.

Codi: 330,019 Autor: Peire Bremon Ricas Novas Gènere: Canso Número: XCVII

 

Tut van canson demandan

I
1
   Tut van canson demandan
   
        ses talen d'ausir,
   
        mas fan en senblan,
   
        q'anc pos faglir
 
5
   amor. . . . . . vai baisan,
   
   solhatç non ac sabor gran
   
   ni s'alegret hom cantan;
   
   e si·l pros lonbart presan
   
   o volgeson cosentir,
 
10
del tut for' amors perduda
   
        e·l benfac perdut;
   
   mas pres per la lur vertut
         creis e s'esvertuda.
     
II
 
   Lonbart sai eser d'aitan
 
15
        c'ieu non uoigll c'om gir
   
        de gioi ni de can;
   
        antç voill obesir
   
   ferms e fins de bon talan
   
   midon, ce·m met en songnan,
 
20
   e amor, ce·m vai gravan,
   
   c'abdus si lo senblan.
   
   on plus mi volon delir,
   
c'apres ma pena creguda
   
        n'aurai gioi cregut,
 
25
   cant amors, ce m'a vençut,
         m'aura lei vencuda.
     
III
 
   Amors mi sec menasan,
   
        c'ieu non puosc fugir;
   
        lieis, ce·m fug denan,
 
30
        non puosc ieu segir.
   
   ainsi·m van abdui penan,
   
   l'uns fugen, l'autre casan,
   
   c'amors, ce·m vai trabaglian,
   
   me ten, l'autra·m fue e·m gan,
 
35
   ce·m pogra del tut garir.
   
l'uns me pren, l'autre·m refuda,
   
        c'ieu non refut,
   
   car esper n'aver salut,
         sol s'ela·m saluda.
     
IV
40
   Mos cors e mei uogll mi fan
   
        penar e langir,
   
        e·l cor consiran
   
        e li uogll causir
   
   liei, ce·m vai de si lugnan.
 
45
   car vesen liei vogll mon dan,
   
   vau sai e lai esgardan
   
   autra qe·m leuges l'afan;
   
   mas tart es del repentir,
   
car mos fins cors, ce no·s muda,
 
50
        me dis c'ieu no·m mut,
   
   e non vol c'autra m'agut,
         s'ela non m'aguda.
     
V
 
   A drec se vai rancuran,
   
        qu'ab mos uogllz s'asir,
 
55
        c'a tart van miran
   
        la gensor ce·s mir,
   
   don lo cor plaign desiran,
   
   car ben son pasat dui an
   
   c'ieu non vi mas en pensan
 
60
   lo sieu gen cor benestan,
   
   don soven planc e sospir.
   
tan val sa lausors sapuda
   
        de bon pres saubut
   
   q'a liei m'autrei per retengut,
 
65
     gia no·m fos tenguda.
     
VI
 
Pro comtesa mentaguda
   
        de pres mentagut,
   
   vos aves de pres cregut
         Proensa encrecguda.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI