Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Glossari

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Imatges

 

Appel, Carl. Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig: Fues’s Verlag, 1890.

Codi: 337,001 Autor: Peire de Cols d'Aorlac Gènere: Canso Número: XCIX

 

Sj quo·l solelhs nobles per gran clardat

I
1
   Sj quo·l solelhs nobles per gran clardat,
   
   on plus es autz, gieta mais de calor
   
   e·ls plus bas luecx destrenh mais per s'ardor
   
   que·ls autz, que son pels vens plus atemprat,
 
5
tot enaissi amors ab nobla cura,
   
   auta per pretz, destrenh me plus fortmen,
   
   que·m troba bas et a tot son talen,
   
no faj un ric, en cuy amors peiura,
   
quar orguelhs hi cossen.
     
II
10
   Be·m troba bas et a ssa voluntat
   
   selha qu'ieu am ses tot' autra amor,
   
   qu'enaissi·m ten en fre et en paor
   
   cum lo girfalcx, quant a son crit levat,
   
fai la grua, que tant la desnatura,
 
15
   ab sol son crit ses autre batemen
   
   la fai cazer e ses tornas la pren.
   
tot enaissi ma dompna nobla e pura
   
me li'e·m lassa e·m pren.
     
III
 
   Be·m lia e.m pren ma dompna e·m fier e·m bat
 
20
   e·m fa morir sospiran ses dolor
   
   e·m art lo cor ab un fuec de doussor,
   
   que·m a mes ins entr'el cor e·l costat,
   
si quo·l flametz, que ses tota meizura
   
   art lo leo ab son espiramen;
 
25
   mas ylh val tant, quon plus l'asen soven,
   
plus me reviu ab una pauca cura
   
d'un dous esgart plazen.
     
IV
 
   Ben es plazens; quon plus vey, plus m'agrat
   
   del sieu gent cors e plus vas lieys ador;
 
30
   donc fora dregz que reguardes s'onor
   
   e que·n agues, si·l plagues, pietat,
   
que·l fuecx que·m art, es d'un'aital natura
   
   que mais lo vuelh on plus lo sen arden,
   
   tot enaissi quo·s banha doussamen
 
35
salamandra en fuec et en ardura
   
e·n tra son noyrimen.
     
V
 
   Noyritz fuy yeu en petita edat
   
   que la servis e disses sa valor,
   
   e suy plus ricx de nulh emperador,
 
40
   quant elha m'a de sos huelhs regardat;
   
pero gardan me nafra e·m melhura.
   
   mas mon cor truep vas amor plus sofren
   
   que·l filhs del duc per Sangua la plazen,
   
quan la laisset sobra la vestidura
 
45
a la fon en dormen.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI