Meyer, Paul. Les derniers troubadours de la Provence d'après le chansonnier donné à la Bibliothèque Impériale par M. Ch. Giraud. Paris: Librairie A. Franck, 1871.

Codi: 322a,001=201,001 Autor: Peire, Guillem Gènere: Tenso Número: VI

 

En aquel son quem play ni que m'ajensa

		Tenson (f. 18).
I	1	En [a]quel son quem play ni que m’ajensa
		Vuell fort de vos, amixs G., auzir
		Que volon far vostre borzes ni dir.
		Can sors entrels pacha partida tensa.
	5	Cascuns tan gran ben[an]ansa si ve
		Que son vezin en desconois e se.
		Per contras van al rei li mesagier
		Qu’afollaran ses dupte Monspellier,
		Don er gran dans si[s] pert per malvolensa.
II	10	— Amixs P., seguon ma entendensa,
		Erguell que fes de sus lo sel partir
		Los angels clars e latz esdevenir
		Per envega e per desconoisensa,
		Reinha entr’els, e Forsa ses Merse ;
	15	Ez anc non vim erguell fenir en be.
		E sil(s) consol(s) an concell ferm entier
		Ga lur pachas non faran encombrier,
		Car Dieu(s) e dreg an pres e mantenensa.
III		— Ja non auran per consols recrezensa,
	20	En G., tal capteng lur vei cuillir :
		Franses faran e Catalans venir ;
		Quex es tan fortz quel(s) consol(s) per temensa
		Non s’en volon entremetre de ren.
		Confondran s’en, tan lur son larc li fren.
	25	Pacha destruis Panpalona l’autrier
		E Llimoges que n’ac trebaill sobrier ;
		Mans cominals met pach’en dechazensa.
IV		— Dretz e Poders vens ades ab sufrensa (v°)
		Tort fenial, en Peire, so m’albir :
	30	C’Umilitat vei quex jor enantir
		Ez Erguell chai am tota sa semensa ;
		E sils consols, part Merse, nols manten
		Ja Catalans ni Frances nulls per se
		Nols cal duptar, ni par ni parsonier,
	35	Que cant auran desliurat lur gravier
		Cre que casquns plainhera sa despensa.
V		— Amixs Gll., flac cor e non chalensa
		E parenstecs o amor fay sufrir
		O non poder bos consols d’enardir,
	40	Que non auzon ves part gitar s’entensa,
		Ez an aisi perdran s’en tug, so cre ;
		El consolat que seinhoria ten
		Tainh que sia lo roc en l’esquaquier :
		Son pezon deu guardar del cavalier
	45	El fol penre can son joc li bestensa.
VI		— A seinhor tainh, so m’albir, la faillensa
		Que vasall fay, en P., de punir ;
		E li consol devon prejar e dir
		Que fasson pas, e cre que quex en pensa,
	50	E mantenon so que lur aperten,
		Ez an e fag e dig so que coven,
		El rey fassa so que y a pueis mestier ;
		Mas lo comun guart Dieus de destorbier !
		Del sobreplus nom qual qui quel joc vensa.
VII	55	Nostra temson bailem ad Olevier
		Qu’el la penra, en Gll., ses dangier,
		E chantar l’a als consols a prezensa.
VIII		Al pros Johan Ymbert c’a pres plenier,
		Vuell, en P., car vieu amb alegrier,
	60	Cauga permier, s’a luy plas nostra tensa.