Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Aparat crític
* Traduccions
* Imatges

 

Meyer, Paul. Les derniers troubadours de la Provence d'après le chansonnier donné à la Bibliothèque Impériale par M. Ch. Giraud. Paris: Librairie A. Franck, 1871.

Codi: 322a,001=201,001 Autor: Peire, Guillem Gènere: Tenso Número: VI

 

En aquel son quem play ni que m'ajensa

   
Tenson (f. 18).
     
I
1
En [a]quel son quem play ni que m’ajensa
   
Vuell fort de vos, amixs G., auzir
    Que volon far vostre borzes ni dir.
   
Can sors entrels pacha partida tensa.
 
5
Cascuns tan gran ben[an]ansa si ve
   
Que son vezin en desconois e se.
   
Per contras van al rei li mesagier
   
Qu’afollaran ses dupte Monspellier,
    Don er gran dans si[s] pert per malvolensa.
     
II
10
— Amixs P., seguon ma entendensa,
   
Erguell que fes de sus lo sel partir
   
Los angels clars e latz esdevenir
   
Per envega e per desconoisensa,
   
Reinha entr’els, e Forsa ses Merse ;
 
15
Ez anc non vim erguell fenir en be.
   
E sil(s) consol(s) an concell ferm entier
   
Ga lur pachas non faran encombrier,
    Car Dieu(s) e dreg an pres e mantenensa.
     
III
 
— Ja non auran per consols recrezensa,
 
20
En G., tal capteng lur vei cuillir :
   
Franses faran e Catalans venir ;
   
Quex es tan fortz quel(s) consol(s) per temensa
   
Non s’en volon entremetre de ren.
   
Confondran s’en, tan lur son larc li fren.
 
25
Pacha destruis Panpalona l’autrier
   
E Llimoges que n’ac trebaill sobrier ;
    Mans cominals met pach’en dechazensa.
     
IV
 
— Dretz e Poders vens ades ab sufrensa (v°)
   
Tort fenial, en Peire, so m’albir :
 
30
C’Umilitat vei quex jor enantir
   
Ez Erguell chai am tota sa semensa ;
   
E sils consols, part Merse, nols manten
   
Ja Catalans ni Frances nulls per se
   
Nols cal duptar, ni par ni parsonier,
 
35
Que cant auran desliurat lur gravier
    Cre que casquns plainhera sa despensa.
     
V
 
— Amixs Gll., flac cor e non chalensa
   
E parenstecs o amor fay sufrir
    O non poder bos consols d’enardir,
 
40
Que non auzon ves part gitar s’entensa,
   
Ez an aisi perdran s’en tug, so cre ;
   
El consolat que seinhoria ten
   
Tainh que sia lo roc en l’esquaquier :
   
Son pezon deu guardar del cavalier
 
45
El fol penre can son joc li bestensa.
     
VI
 
— A seinhor tainh, so m’albir, la faillensa
   
Que vasall fay, en P., de punir ;
   
E li consol devon prejar e dir
   
Que fasson pas, e cre que quex en pensa,
 
50
E mantenon so que lur aperten,
   
Ez an e fag e dig so que coven,
   
El rey fassa so que y a pueis mestier ;
   
Mas lo comun guart Dieus de destorbier !
    Del sobreplus nom qual qui quel joc vensa.
     
VII
55
Nostra temson bailem ad Olevier
   
Qu’el la penra, en Gll., ses dangier,
    E chantar l’a als consols a prezensa.
     
VIII
 
Al pros Johan Ymbert c’a pres plenier,
   
Vuell, en P., car vieu amb alegrier,
 
60
Cauga permier, s’a luy plas nostra tensa.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI