Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Traduccions
* Imatges

 

Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Codi: 242,053 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso Número: XI

 

Nulha res      A chantar no·m falh

I
1
Nulha res      A chantar no·m falh,
   
Per que deu pro mos chans valer ;
   
Qu’er ai be razon e lezer
   
E loc e sazo de que chan,
 
5
               E mais d’aitan
   
        Me creis ma benanansa
   
Qu’en bona cud’ai mon esper,
   
               Que·m toi temer
   
E·m fai joi jauzir e solatz,
 
10
               E vei assatz
   
C’obs m’es que mos chans se melhur,
    Pos en ma senha crit ‘Segur’.
     
II
 
Car non es      Drechs que chans nualh,
   
Can de joi mou ni de plazer ;
 
15
Car si s’encontron d’un voler
   
Dui fin amic e d’un talan
   
               Que vas engan
   
        No penda la balansa,
   
Chascus se deu contratener
 
20
               C’a so poder
   
No·s volva ni·s vir al seu latz !
   
               C’amics amatz
   
S’a cor que menta ni·s perjur,
    El’es on bran a mal aür.
     
III
25
Qu’eu c’ai pres      En man loc trebalh,
   
De man mol lech man dur jazer,
   
Lais ab alques de bo saber
   
Ma rancur’e·m vauc adesman
   
               Que contral dan
 
30
        Clau ab bon’esperansa
   
Tal fors’on poscha remaner.
   
               E si·m dis ver
   
Mos senher, pro sui be fermatz :
   
               Ges no·m men’atz,
 
35
Mas, de cui que·m clam ni·m rancur,
    Ab leis me remanh e m’atur.
     
IV
 
E merces,      Quez ab leis no valh !
   
Res fors Deus no·m pot pro tener
   
De peiurar ni de chazer
 
40
E, pos eu ren als no·lh deman
   
               Mas qu’en cudan
   
        M’alarc ma benestansa,
   
Membre·lh com m’afizet un ser
   
               Al seu maner
 
45
So don me sui pois conortatz
   
               E, s’aissi·lh platz,
   
Per l’amistat que·lh tenh li jur
    Que de ben-amar no peiur !
     
V
 
E s’eu ges      Per s’amor trassalh,
 
50
Que·l trop no·n poscha sostener,
   
Ni·lh m’enquer cal que no-dever,
    Franha·l fol orgolh mercean ;
   
               Que benestan
   
        L’er, si·m creis ni m’enansa.
 
55
Qu’eu ai be vezut eschazer
   
               C’a l’estober
   
Val vil tengutz e mesprezatz ;
   
               Qu’estanhs folhatz
   
Es mes soven sotz bon azur
 
60
Per que melhs tenh’e que mais dur.
     
VI
 
E si·m mes      En son assenalh
   
E de so trach no·m posc mover,
   
No·m lais de l’altrui colp doler,
   
Mas fera·m ab un bel semblan !
 
65
               Qu’eu no·lh coman
   
        Fach, don ai’afiansa
   
D’altr’amistat. Mas del vezer
   
               Can n’ac lezer
   
L’adrechs cors e ben ensenhatz,
 
70
               No·m fo privatz,
   
Ans, can poc far de clar escur,
    Me fetz barrera d’un prim mur.
     
VII
 
E fora m’en desconortatz,
   
               Tristz e forsatz
 
75
Sobre totz; mas tan bon aür
    N’agui, per qu’eu sofer e dur.
     
VIII
 
E mos Folha te per tafur
    Celui que no·n cre bon aür.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI