Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Traduccions
* Imatges

 

Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Codi: 242,001 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso Número: XIV

 

A be chantar

I
1
        A be chantar
   
        Conven amars
   
E locs e grazirs e sazos ;
    Mas, s’eu agues dels catre·ls dos,
 
5
No cut ja·ls altres esperes.
   
Que·l locs me dona joi ades
   
E la sazos, desqu’eu sui gais,
   
Que ges lo tems, can l’erba nais,
   
Si be se gensa folh’e flors,
 
10
Tan no m’aiud en mo chantar
    Com precs e grazirs de senhors.
     
II
 
        E per amar
   
        Fo ja chantars
   
Grazitz e pretz prezatz pels pros
 
15
E fo que sola sospeissos,
   
Ses altre plus c’om i cudes,
   
Ensenhava com s’enanses
   
Vas totz sos benestars d’eslais
   
E, que·s mezes en mans assais,
 
20
Com li cregues pretz e valors
   
E que·s chauzis de meschabar
    E·lh fos vils senhorils onors.
     
III
 
        Era no par
   
        Que chastiars
 
25
Me valgues ni clams ni tensos ?
   
Pero no cre c’anc Amors fos
   
Plus fina, s’amadors trobes ;
    Que qui per drech la razones,
   
Ades se melhur’e val mais ?
 
30
C’aissi com par fin’als verais,
   
Sembla trefan’als trichadors
   
E lor engan fa·l nom chamjar ;
    Que, pos falh, non es fin’Amors.
     
IV
 
        De chastiar
 
35
        Me sui tan pars ;
   
Que pro vetz n’ estauc consiros,
   
Car vei c’ab ponher d’esperos
   
No posc tan far que joi cobres.
   
Pero, si sos dichs averes
 
40
Mos Bels-Senher, l’ir’e l’esmais
   
Qu’eu n’ai sofert, me fora jais
   
E fors’e valors e socors
   
E deuria s’en plus cochar,
    C’al no deman ni·n volh d’alhors.
     
V
45
        E s’eu d’afar
   
        Li fos avars
   
Don m’agues mandat ni somos,
   
Assatz l’aportera razos
   
Que ja convens no m’atendes ;
 
50
Mas s’eu li sui verais, penses
   
Si·s tanh que·s volva ni·s biais !
   
Que la bona speransa·m pais
   
E m’acompanh’ab chantadors
   
E m’a dat solatz en trobar,
 
55
Don m’era toltz, cobrar de cors.
     
VI
 
        E ges d’avar
   
        No·m par afars,
   
Desque trebalhs ni messios
   
No·m tol qu’eu no sia joios ;
 
60
C’anc no·m parec que ben anes
   
Celui cui jois non agrades
   
C’anc sens ni poders que joi bais
   
No m’agradet ni no m’atrais
   
Cobeitatz n’irada ricors.
 
65
E qui que s’apel trop pensar
    Saber, eu dic c’ans es folors.
     
VII
 
        A mercear
   
        Tanh mercears
   
E franquez’als francs amoros
 
70
E contr’als sobrers orgolhos
   
Orgolhs e mals, que, si·s gardes
   
Domn’al traspas, ans que·l passes,
   
Ja vils ni sobrers ni savais
   
No·lh plagra ; car no·lh tanh s’apais
 
75
En tal obra don dezonors
   
Li remazes, s’a razonar
    La n’aven, entrels amadors.
     
VIII
 
Senher Sobre-Totz, de colors
   
Son li drap, e qui·ls sap triar,
 
80
Falh, si compra los sordeiors.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI