Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Traduccions
* Imatges

 

Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Codi: 242,063 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso Número: XVII

 

Razon e loc

I
1
         Razon e loc
   
         E cor e sen
   
E grat de Mo-Senhor e mais
   
Agr’eu, si pogues avenir
 
5
     En un leu chantar conge,
   
         Que·m dones jai,
   
Ab que·m partis d’un fol esmai
   
         Que solh menar,
   
Can cudava·ls baros rengar
 
10
A cobrar cortz e messios ;
   
E car non i posc avengar
   
E vei que no·m seria pros,
   
         Lais lo trebalh,
   
         Que·m sol grevar,
 
15
E torn a mas gaias chansos.
     
II
 
         E tenh m’a joc
   
         Lor falhimen,
   
Que lai don mou lo jois que·m pais
   
M’es dich que l’oblit e l’aïr
 
20
     E qui ja·s vol n’aconge ?
   
         Pos que be sai
   
C’acors de conselh trobarai,
   
         Be dei pensar
   
Del gen servir e de l’onrar ;
 
25
C’aitals chaptenemens es bos
   
A cel qui·s vol jauzir d’amar,
   
Que falhimens e mespreizos,
   
         Can fols trassalh,
   
         Fai deliurar
 
30
Convens e mans e gazardos.
     
III
 
         E s’eu anc moc
   
         L’entendemen
   
C’ades no fos fis e verais
   
Vas Mo-Senhor e ses falhir,
 
35
     Totztems volh que·m deslonge
   
         So que·lh querrai !
    Mas per lo bo respech qu’eu n’ai
   
         Dei eu chantar
   
E si·n cudes plus gazanhar,
 
40
Trop melhurera·ls motz e·ls sos ;
   
Que desc’om a loc d’alegrar,
   
Li dobla poders e razos
   
         E senher falh,
   
         Can pot poiar
 
45
Los seus e·ls laissa chazer jos.
     
IV
 
         Cor flac e voc
   
         D’ensenhamen
   
Ai’eu, s’anc de s’amor m’estrais,
   
Pos la vi, ni si de mentir
 
50
     L’ai cor, ni ja·lh chalonge
   
         So que·lh deurai.
   
Chantar li dei, com ? Si·m farai,
   
         Que melhurar
   
En posc ma trob’e mon afar ;
 
55
Car ditz que mos chantars l’es bos ;
   
E s’eu pogues entragitar
   
Dels seus dichs cortes amoros,
   
         So c’al chan valh,
   
         Pogra doblar
 
60
Si que pois valgra per un dos.
     
V
 
         C’aissi s’aploc
   
         Tot belamen
   
S’amors al cor, que·m brolh’e·m nais,
   
Ab que m’a fach jauzen languir
 
65
     C’al partir de Santonge,
   
         Com per assai,
   
No sai si·m notz car o dirai
             C’al comensar
   
En cuder’eu plus leu passar ;
 
70
Mas pois, per la fe que dei vos,
   
M’es si chamjat — que del laissar
   
No sui ni serai poderos! —
   
         Per qu’eu egalh,
   
         Si noca·us par,
 
75
Los fols e·ls savis amoros.
     
VI
 
         C’art com del foc
   
         Que s’escompren,
   
Don mou la flam’e poi’al fais
   
E creis tan c’om no·l pot sofrir
 
80
     Que d’aissi non a monge
   
         Trusqu’en Velai
   
Vas so bon abat tan verai !
   
         Que ses trichar
   
Tan finamen e de cor dar
 
85
No l’am ? Per que la sospeissos
   
Me fai partir e delonhar
   
De mans vilas clams enoios,
   
         E si·m nualh,
   
         Can dei aussar,
 
90
Chamjat m’a·l nom de Bonafos.
     
VII
 
Mas s’anc amics per esperar
   
Fo bautz ni jauzens ni joios,
   
         Sobre totz salh
   
         Eu decudar
 
95
Qu’enquer’aurai nom Bonafos !

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI