Appel, Carl. Der Trobador Cadenet. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1920.

Codi: 106,018a Autor: Cadenet Gènere: Canso Número: XI

 

Plus que la naus q'es en la mar prionda

I	1	Plus que la naus q’es en la mar prionda,
		non ha poder de far son dreg viatge
		entro qe·l venz socor de fresc auratge
		e la condui a port de salvamen,
	5	non ai poder, tant no·m pes ni·m albir,
		ni null respeig, vas cela cui dezir,
		qe dels malstraigz null guazardo mi renda,
		tro qe merces el sieu bel cors descenda.
II		On plus la vei, mi sembla qe·s resconda ;
	10	e qi·m sona, non enten son lengatge.
		tan ai mon cor el sieu bel segnioratge
		e tant es granz lo rics dos q’eu n’aten.
		e doncs, cor er, s’ades no·n puesc jauzir ?
		partir-m’en-ai ? – eu non, q’auzit ai dir
	15	c’ab gen servir et ab far long’atenda
		trai hom soven de bon segnor emenda.
III		Tot atressi com lo venz mena l’onda
		lai on li plai, sia·ill bon o salvatge,
		mi men’ Amors,ab deziron coratge
	20	si qe del tot fos a son mandamen ;
		et ieu soi seus senes null contradir.
		ges no·m degra laissar aman morir
		ni dar poder, per neguna fazenda,
		a ma domna qe·ls seus tortz mi car-venda.
IV	25	Sobre totas es gaia, bella, blonda,
		franq’ e gentils et ab plazent visatge,
		e·l seus bels cors senes tot mal usatge,
		francs e gentils, plazens d’ensegnamen,
		e sa color plus fresca, sens mentir,
	30	non es roza, per q’ieu·l voil obezir
		ar’ e totz temps, e prec li qe m’entenda
		e qe s’amors ab la mia s’asenda.