Appel, Carl. Der Trobador Cadenet. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1920.

Codi: 106,014 Autor: Cadenet Gènere: Alba Número: XXIV

 

S'anc fui belha ni prezada

I	1	„S’anc fui belha ni prezada,
		ar sui d’aut en bas tornada,
		qu’a un vilan sui donada
		tot per sa gran manentia ;
	5	e murria,
		s’ieu fin amic non avia
		cuy disses mo marrimen,
		e guaita plazen
		que mi fes son d’alba.“ —
II	10	„Ieu sui tan corteza guaita
		que no vuelh sia desfaita
		leials amors a dreit faita,
		per que·m don guarda del dia
		si venria
	15	e drutz que jai ab s’amia,
		prenda comjat francamen
		baizan e tenen,
		qu’ieu crit, quan vey l’alba.
III		S’ieu en nulh castelh guaitava
	20	ni fals’amors y renhava,
		fals si’ ieu si no celava
		lo jorn aitan quan poiria ;
		car volria
		partir falsa drudaria;
	25	et entre la leial gen
		guait ieu leialmen,
		e crit, quan vey l’alba.
IV		Be·m plai longua nuegz escura
		el temps d’ivern, on plus dura,
	30	e no·m lais ges per freidura
		qu’ieu leials guaita no sia
		tota via,
		per tal que segurs estia
		fins drutz, quan pren jauzimen
	35	de domna valen,
		e crit quan vei l’alba.“ —
V		„Ja per guap ni per menassa
		que mos mals maritz me fassa,
		no mudarai qu’ieu no jassa
	40	ab mon amic tro al dia,
		quar seria
		desconoissens vilania,
		qui partia malamen
		son amic valen
	45	de si, tro en l’alba.“ —
VI		„Anc no vi jauzen
		drut que·l plagues l’alba.“ —
VII		„Per so no m’es gen
		ni·m plai, quan vey l’alba.“