Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Imatges

 

Appel, Carl. Der Trobador Uc Brunec (oder Brunenc). "Abhandlungen Herrn prof. Dr. Adolf Tobler", Halle a. S.: Max Niemeyer, 1895, pp. 45-78.

Codi: 450,004 Autor: Uc Brunet Gènere: Canso Número: IV

 

Cortezamen mou en mon cor mesclansa

I
1
Cortezamen mou en mon cor mesclansa
   
que·m fai tornar en l’amoros dezire ;
   
ioi mi promet et aporta·m cossire,
   
que enaissi·m sap ferir de sa lansa
 
5
Amors, qui es us esperitz cortes
   
que no·ys laissa vezer mas per semblans,
   
que d’huelh en huelh salh e fai sos dous lans,
    e d’huelh en cor, e de coratge en pes.
     
II
 
Qu’enaissi vens e destrenh e sobransa
 
10
selhs qu’a sos ops sap triar et eslire ;
   
mas aissi vei un perilhos martire,
   
que sa dolors vol que si’ alegransa
   
e del sieu tort que·l refeyr’ om merces
   
e contr’ orguelh qu’om si’ humilians ;
 
15
qu’amor no vens menassa ni bobans,
    mas gens servirs e precx e bona fes.
     
III
 
Mas a me fay sobre totz un’onransa,
   
c’anc mon voler no volc en dos devire,
   
que, quan si ven en mon fin cor assire,
 
20
tot autre pes gieta defors e lansa ;
   
per qu’a selha a cuy ops m’a conques,
   
tanh qu’a mos precx acli sos cors prezans,
   
tro sia ·l cor ab los huelhs acordans,
    qu’als huelhs pareis qu’al coratge plagues.
     
IV
25
Mas dompna sap ioi far semblar pezansa
   
e son voler celar et escondire,
   
e puois semblan cortes ab son dous rire,
   
per qu’ieu no sai cor iutiar a semblansa ;
   
mas si be·m vol, en breu temps paregues,
 
30
quar li suy fis leials ses totz enians ;
   
e cel que·m ditz qu’ieu pens mas dels sieus mans,
    quieira·m doncs es cor, qu’ilh a lo mieu conques.
     
V
 
E puois no·m part de sa bon’ esperanssa,
   
vas mon desir adoutz son cor e vire,
 
35
que cors non pot penssar ni bocha dire
   
l’amor que·lh teing e la gran amistansa ;
   
e pois mon cor li teing aissi deffes
   
que non i lais intrar autres talans,
   
sia de me sovinens e membrans,
 
40
que mil maltragz d’amor playdeya uns bes.
     
VI
 
E sol qu’el cor aya de mi membransa,
   
del plus serai atendens e sufrire,
   
ab que l’esguar si baizon e·l sospire,
   
per que·l desirs amoros no s’escansa ;
 
45
qu’ab sol aiso ay tot quant mestier m’es,
   
e seray li plazens e merceyans,
   
que ayso es vida dels fins amans,
    c’amors no viu mas de gaugz e de bes.
     
VII
 
E ia parlier no·l en fasson duptansa,
 
50
qu’ieu ai vas els engienh pres et arbire,
   
que·ls huelhs baissi et ab lo cor remire,
   
et enaissi cel lur ma benenansa,
   
per qu’us no sap de mon cor vas ont s’es ;
   
e qui m’enquier de cuy si fenh mos chans,
 
55
als plus privatz n’estau quetz e celans,
    mas que lur fenh de so que res non es.
     
VIII
 
Glorieta, entre vos e merces
   
m’acaptatz ioy ab lieis cuy suy comans ;
   
e digatz li qu’ab s’amistat m’enans
 
60
l’amors que·il port, e·l pretz e·il bona fes.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI