Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Traduccions
* Imatges

 

Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Codi: 242,072 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso Número: XXVII

 

Si·m sentis fizels amics

I
1
    Si·m sentis fizels amics,
   
    Per ver encuzer’ Amor ;
   
    Mas er m’o lais per paor
   
    Que·m dobles l’ant’e·l destrics.
 
5
Mas aitan posc dire,      Ses dan,
   
    C’anc d’engan      Ni de no-fe
   
    No·m membret, pos amei be,
   
    Per c’ai sofert de grans mals ;
        C’aissi s’aven als leials !
     
II
10
    E can no grana l’espics
   
    Si com pareis a la flor,
   
    Cudatz que plass’al senhor ?
   
    Ans l’en creis ir’e genzics
    E par que consire     De l’an
 
15
    Enavan, Can sap e ve
   
    Que sos afars no l’ave ;
   
    Qu’eu vi c’us jorns ferials
        M’era melher c’us nadals. 
     
III
 
    E vi ja, mentr’era rics
 
20
    Segon lo tems qu’era cor,
   
    Que·m teni’a dezonor
   
    Mans plachs don er sui abrics.
   
Car vencutz sofrire     Que blan
   
    Sofertan,     Car no·s recre,
 
25
    So que plus li desconve,
   
    A segon que s’es egals
        L’amors e l’amics chabals. 
     
IV
 
    E qui se fenher’enics
   
    Per espaventar l’os lor ?
 
30
    Can plas volers no·i acor,
   
    Pauc li val precs ni chantics.
   
Per so fai bo rire     D’ aman
   
    Que l’afan     D’ amor soste
   
    E no·l sap lonhar de se,
 
35
    Pos ve que·s vira venals ;
        Es lo donc amors aitals ? 
     
V
 
    Cudatz, joves ni antics,
   
    Pos en sa bailia cor,
   
    Tri de dos mals lo menor ?
 
40
    No fera·l reis Lozoics !
   
Deu s’om donc aucire     Preian ?
   
    Drech n’ai gran ;     Qu’eu sai e cre,
   
    Mas que non o dic per me,
   
    C’als verais amics corals
 
45
    No vai enan lor chaptals. 
     
VI
 
    Oimais semblara prezics
   
    Mos chans e, si Deu azor,
   
    Trop a, no vitz trobador
   
    Cui menhs noz’anta ni trics.
 
50
Mas, per melhs assire     Mo chan,
   
    Vauc cerchan     Bos motz en fre
   
    Que son tuch chargat e ple
   
    D’us estranhs sens naturals
        E no sabon tuch de cals. 
     
VII
55
    No m’en chal ; c’ab us mendics,
   
    Lonh de pretz e de valor,
   
    M’irasc que·s fan gabador
   
    L’ora que lor falb afics.
   
Car ses bo sofrire     Per tan,
 
60
    Car no van     Egal ab re,
        Son si brau e ses merce
   
    C’us mazans n’issira tals ;
        ‘Parlem nos, fan cilh, sivals !’
     
VIII  
    E pos no m’i val chastics
 
65
    C’ades no sian peior,
   
    Ges no m’a tan de sabor
   
    Lor solatz com dels Galics.
   
Deus los denh maldire ;     C’antan
   
    Per un gan —     De que·m sove ?
 
70
    Pero si·s fara jasse !
   
    Mogron m’ist no-fezat fals
        Tal guerra, pois fo mortals. 
     
IX
 
    Amia, d’aisso·m sove
   
    C’anc, depos que·m fis comtals,
 
75
    No m’avenc pois tan grans mals. 
     
X
 
    E tu ni tos chans que vals,
        Giraut, lonh dels Proensals ?

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI