Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Codi: 242,072 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso Número: XXVII

 

Si·m sentis fizels amics

I	1	Si·m sentis fizels amics,
		Per ver encuzer’ Amor ;
		Mas er m’o lais per paor
		Que·m dobles l’ant’e·l destrics.
	5	Mas aitan posc dire,      Ses dan,
		C’anc d’engan      Ni de no-fe
		No·m membret, pos amei be,
		Per c’ai sofert de grans mals ;
		C’aissi s’aven als leials !
II	10	E can no grana l’espics
		Si com pareis a la flor,
		Cudatz que plass’al senhor ?
		Ans l’en creis ir’e genzics
		E par que consire     De l’an
	15	Enavan, Can sap e ve
		Que sos afars no l’ave ;
		Qu’eu vi c’us jorns ferials
		M’era melher c’us nadals.
III		E vi ja, mentr’era rics
	20	Segon lo tems qu’era cor,
		Que·m teni’a dezonor
		Mans plachs don er sui abrics.
		Car vencutz sofrire     Que blan
		Sofertan,     Car no·s recre,
	25	So que plus li desconve,
		A segon que s’es egals
		L’amors e l’amics chabals.
IV		E qui se fenher’enics
		Per espaventar l’os lor ?
	30	Can plas volers no·i acor,
		Pauc li val precs ni chantics.
		Per so fai bo rire     D’ aman
		Que l’afan     D’ amor soste
		E no·l sap lonhar de se,
	35	Pos ve que·s vira venals ;
		Es lo donc amors aitals ?
V		Cudatz, joves ni antics,
		Pos en sa bailia cor,
		Tri de dos mals lo menor ?
	40	No fera·l reis Lozoics !
		Deu s’om donc aucire     Preian ?
		Drech n’ai gran ;     Qu’eu sai e cre,
		Mas que non o dic per me,
		C’als verais amics corals
	45	No vai enan lor chaptals.
VI		Oimais semblara prezics
		Mos chans e, si Deu azor,
		Trop a, no vitz trobador
		Cui menhs noz’anta ni trics.
	50	Mas, per melhs assire     Mo chan,
		Vauc cerchan     Bos motz en fre
		Que son tuch chargat e ple
		D’us estranhs sens naturals
		E no sabon tuch de cals.
VII	55	No m’en chal ; c’ab us mendics,
		Lonh de pretz e de valor,
		M’irasc que·s fan gabador
		L’ora que lor falb afics.
		Car ses bo sofrire     Per tan,
	60	Car no van     Egal ab re,
		Son si brau e ses merce
		C’us mazans n’issira tals ;
		‘Parlem nos, fan cilh, sivals !’
VIII		E pos no m’i val chastics
	65	C’ades no sian peior,
		Ges no m’a tan de sabor
		Lor solatz com dels Galics.
		Deus los denh maldire ;     C’antan
		Per un gan —     De que·m sove ?
	70	Pero si·s fara jasse !
		Mogron m’ist no-fezat fals
		Tal guerra, pois fo mortals.
IX		Amia, d’aisso·m sove
		C’anc, depos que·m fis comtals,
	75	No m’avenc pois tan grans mals.
X		E tu ni tos chans que vals,
		Giraut, lonh dels Proensals ?