Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Traduccions
* Imatges

 

Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Codi: 242,002 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso Número: XXXI

 

Ab semblan me fai dechazer

I
1
Ab semblan me fai dechazer
   
Amors e·m dona marimen ;
   
Car semblan m’es del joi c’aten
   
        Que ja·l cor no·m n’esclaire,
 
5
        Car en trop ric repaire
   
            Bels semblans me guida
   
            Que·m ditz que jauzida
   
            N’aurai ses falhia.
   
               Mas so·m dechai,
 
10
               Don fort m’esmai,
   
Car l’us semblans m’abriva lai
                E l’altre·m desvia.
     
II
 
Ab bel semblan me fai voler
   
Midons so que plus me defen ;
 
15
Ab art et ab fals genh me pren
   
        Com s’eu l’era trichaire.
   
        Per leis pert mo veiaire,
   
            Tan m’es abelida ;
   
            Car on plus m’oblida
 
20
            Can ops me seria.
   
               Mos cors s’en vai
   
               Lai on li plai.
   
Ses cor viu, car ab me no l’ai,
                Qu’ilh l’a en bailia !
     
III
25
Greu me poiria pro tener
   
De s’amor ja segon mo sen,
   
Pos aman no·i trop chauzimen
   
        Si com fizels amaire.
            Donc pos no·i gazanh gaire,
 
30
            Que non ai gequida
   
            L’amor que·m convida
   
            D’amar chascu dia ?
   
               Car no posc mai,
   
               Per c’amarai ;
 
35
Que be leu enquera n’aurai
                De joi a ma guia.
     
IV
 
Pos no posc mai, ab bon esper
   
Aleujarai lo mal qu’eu sen ;
   
Fis serai ses tot jauzimen
 
40
        E gais per lo maltraire,
   
        Entro·m volha refaire
   
            Ma domna chauzida,
   
            Franch’et eissernida,
   
            De bela paria,
 
45
               Ab cui estai
   
               Jois ab cor gai,
   
Ensenhamens ab pretz verai,
                Sens e cortezia.
     
V
 
Domna·lh genser c’om pot vezer,
 
50
Oimais me fossetz d’avinen ;
   
Que conoissetz mo fi talen
   
        E co·us am ses cor vaire !
   
        Cortez’e de bon aire,
   
            S’un pauc m’etz aizida,
 
55
            Joios a ma vida
   
            Serai on qu’eu sia ;
   
               Si no, be sai,
   
               Tan can viurai,
   
Si tot no·m voletz, be·us volrai,
 
60
            Si tot no·m valia.
     
VI
 
Senher reis d’Arago, temer
   
Vos devon vostre malvolen,
   
Car fach lor avetz a prezen
   
        Totztems peitz lor afaire
 
65
        Quez om no sap retraire
   
            Si que n’es aunida
   
            Tota·lh lor partida
   
            E lor senhoria
   
               Mor e desvai ;
 
70
               Tan an d’esglai
   
Que·lh plus ric son tornat savai,
                Car lor pretz te via !
     
VII
 
               Coms, fort me plai,
   
               Car tan s’atrai
 
75
Vostre noms vas fi pretz verai
                Qu’en re no·s desvia !
     
VIII
 
               Ab joi t’en vai,
   
               Chansos, en lai
   
Vas Mo-Senhor, ab cui estai
 
80
            Pretz e cortezia !

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI