Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910. Codi: 242,058 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso Número: XXXIII Can creis la frescha folh' e·l rams I 1 Can creis la frescha folh’e·l rams E l’ombra s’espeiss’eis defes, M’agrada l’aur’e·l tems e·l mes E·l gaps e·l ris e·l jois e·l chans 5 E·l dolz mazans, Que creis, can s’azina·l matis, Si no·m gandis Mos-Senher convinens, e mans Fora m’enans 10 Qu’eu fes un vers que fos per cels chantatz Cui pretz e jois e cortezia platz. II E no cuder’entre nos ams Mals ni meschaps ni tortz chaubes ; Mas s’eu te cre e tu no·m cres, 15 Com te posc esser fis amans ? Meus es lo dans ! Qu’eu fora frachs e francs e fis, Si·m consentis Que l’esperans’e·l bels semblans 20 Me fos durans ; Mas a greu er vera fin’amistatz, Pos qu’i sofranh tota l’una meitatz. III E cudatz c’aisso sia clams Ni qu’eu m’en rancur ? No fatz ges ! 25 Tota ma rancur’es : ‚Merces !‘ Si be·s passa·l dichs los garans, No·n sui clamans, Mas be volri’ela chauzis Que no·n falhis ; 30 Tan es adrech’e benestans ! Que·l maier pans Chaira del pretz, si no·l soste vertatz, Et er a greu fis cor enves dos latz. IV Ges leis non ateis lo liams 35 En que cudei c’ams nos prezes. De me conois be que sui pres, C’ades par fis amics trians, Qu’eu cuder’ans Que s’aspra chaptenensa vis, 40 C’us cals que ris M’aleuges mos maiors afans E·ls plus pezans ! Mas desqu’eu vi que·l cor l’era chamjatz, Chamjera·l meu, s’aissi no fos fermatz. V 45 E pos del mal no·m part la fams E conosc cals seria·l bes, Si no m’en part, falh ? — Tu no ges ! E com ? — Ja semblari’engans Aitals balans 50 C’om ben ames e no sofris ! — E tu ja dis Que·l mals aiuda·l be cen tans ? — Ja no soans So que plus vols ni t’en fenhas iratz ; 55 Que guerra toi soven so c’adui patz. VI A, com ? Fo·n petitz lo reclams ? Qui tan prim non o conogues, Can li plac c’ab se·m retengues E·m soferc qu’eu li fos comans 60 E·m det ses gans Sas mas, per que melhs m’enriquis, Tro pois m’aucis, Can me fo veiaire·l demans, C’us dels Bertrans 65 Non es tan ferms ni tan ben ensenhatz C’ad aital pas no fos totz issaratz. VII E pois a que diras que m’ams, Si, can m’auras gran be promes, Me falhs e·m ditz qu’ eu sui mespres ? 70 E que ? No·m doptas ni no·m blans ? No m’o desmans, Qu’eu no volri’om pros plevis So que mentis ; No·s tanh mas als trafas truans 75 Fals e chamjans Que s’eu vos dic d’aisso, volh que·m crezatz: Per no-poder rema, si non o fatz ! VIII E no volh esser corelhans, Per qu’eu bobans 80 Pro vetz d’aisso don altre for’iratz ; Qu’en Sobre-Totz s’en es a me clamatz. IX D’un convinen que m’es tan deslonhatz Qu’eu neis m’en for’e mos Folha laissatz.
Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.
Codi: 242,058 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso Número: XXXIII
Can creis la frescha folh' e·l rams
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona. Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal