Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Codi: 242,078 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso Número: XXXV

 

Totztems me sol     Plus jois plazer

I	1	Totztems me sol     Plus jois plazer
		En abril, can s’afrancha l’ans
		E can se raman eis verjans
		Las flors e la folha se nais
	5	E·lh gen deport d’auzels els plais
		Mostro·m a far
		Un cortes vers per conortar
		Pretz e joven.
		E ges per so, si be·m ve len,
	10	Pois no mesfai,
		Car tot can ren fin amic jai
		Ni don’a chan pretz ni valor
		Trop en mo cor, s’aissi m’eschai
		Com esper de mo Bel-Senhor.
II	15	Qu’era si·m col     Ses malsaber
		Mo solatz ni l’es bels mos chans,
		Tot so que m’era mals e dans
		M’er jauzimens e l’ira jais
		E desque vas mos precs s’afrais,
	20	Pro·m dei cudar,
		Que be·m sai chauzir e gardar
		De falhimen,
		Del seu adrech cors avinen
		Cortes e gai
	25	Que·m lonh de trebalh e d’esmai ;
		C’aissi conve de bo senhor.
		Desque·ls seus leva ni refai,
		C’o tenha tan que n’ai’onor.
III		E s’aissi·m vol-     gues retener
	30	Que no·m poscha nozer engans,
		Pos de sai s’afina l’us pans,
		De l’altre pens que no s’abais ;
		C’aissi·lh serai fis e verais
		C’ochaizonar
	35	No cut que·m posch’en ben-amar
		A mo viven
		Ni de negu galiamen ;
		Que leu dechai
		L’amistatz e torn’ en afrai
	40	De cels que son galiador,
		E per pauc de meschap trasvai
		Amors d’amic e de senhor.
IV		Mas no me dol     D’altrui temer
		Ni·m clam dels altrui dezenans ;
	45	Qu’er’ai d’Amor las merces grans
		E plus de joi c’anc non aic mais ;
		E s’anc re·m falhi ni m’estrais
		Ni·m fetz semblar
		Vera la faula de Bretmar,
	50	Tot bonamen
		Li fenisc e·l greu tormen
		Qu’era penrai
		De la malanansa de lai ;
		Si Deus me salva Mo-Senhor,
	55	Ai tal gazardo com s’eschai,
		Si fos de plus fin amador.
V		So que m’en sol     Es plus de ver,
		Car no m’en ve salutz ni mans ;
		C’aissi conve de fis amans
	60	Que l’us, per si l’altre sia gais
		E que l’us, si l’altre s’irais,
		No·s pens venjar
		Ni no deu sa colpa celar.
		Que doblamen
	65	Meschaba qui so tort defen
		E no·s n’estrai,
		Per qu’eu, si posc, me gardarai
		Que per ira ni per folor
		No fassa mo bo sen savai
	70	Don perda·l joi de Mo-Senhor.
VI		C’ab prim lassol     Me pot tener —
		D’aisso·m van eu e m’en bobans,
		Que que·s dia l’us dels Bertrans —,
		Ab que no·n volva ni·n biais ;
	75	Que la bona speransa·m pais
		E·m fai laissar
		Mantas res de que·m solh clamar
		E no m’enten
		En aital va domneiamen,
	80	Que ven e vai,
		Que ja per re no me partrai
		Del servizi de Mo-Senhor
		Ni eu, si posc, ja non aurai
		Fals cor trafa ni trichador.
VII	85	E no me col     Per remaner
		La melher e la plus
		Que la serf ab cor en balans
		On ja nuls pros drutz ni savais
		Loc non aura c’abras ni bais,
	90	E pos trobar
		No·lh poiria semblan ni par
		Mon escien,
		Iria la foldat queren
		Qu’eu no querrai,
	95	Ans vos dic be que remanrai.
		Si sobre totz, non er ans lor
		Que la grans benanansa·m fai
		Fin e segur de bo senhor ?
VIII		E, pos mos Sobre-Totz s’atrai
	100	Vas una domna, l’a senhor
		Cui prei’e prez’, e prezarai
		Que sols aia fizel senhor ?