Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Traduccions
* Imatges

 

Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Codi: 242,068 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso Número: XXXVI

 

Ses valer de pascor

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                            

I 1
Ses valer de pascor
   
E ses folh’e ses flor
   
E ses man de senhor
   
Volh far ab la dolor
  5
Que m’a chargat Amors
   
En loc d’altre socors
   
       Un novel chan
   
Que m’ira conortan
   
De l’ir’e de l’afan
  10
            Gran     Qu’eu trai ;
   
C’altre conselh no·n sai,
   
Pos no me val merces.
   
Donc be sui entrepres,
   
Pos no m’en posc sofrir
  15
Ni re de can dezir
   
No vei esdevenir
   
       Ni non aten
   
Socors ni valemen,
   
Ja m’ai’eu longamen
  20
Plus amat finamen
   
D’amador c’anc fos natz.
   
Era qu’en diriatz
   
Qu’en tenson e menatz
   
E can ven a la patz,
  25 Eu·m vir de l’altre latz ?
     
II  
C’aissi es fazedor
   
A tot fin amador
   
Que ja no volh’onor
   
Mas aplazer d’amor ;
  30
C’aitals vens ses onors
   
Entre fis amadors
   
       E ses engan,
   
Car si be·s torn’a dan,
   
Lor es pois benestan
  35
            Can     Om fai
   
So qu’en amor s’eschai
   
Ni tanh a ben apres.
   
Qu’eu vei c’us tarzatz bes
   
Fai plus cor esjauzir
  40
E no·s tanh que s’aïr,
   
Si no l’es cui grazir
   
       So jauzimen.
   
E van totz jorns dizen
   
Que no pert qui s’empren,
  45
Mas a me no par gen,
   
S’en ren etz ensenhatz
   
Ni benestan amatz
   
Qu’en bon’obra·us metatz
   
E leu vos en partatz,
  50 Si noca·us achabatz.
     
III  
Pero qui no·m socor
   
A ma cocha maior,
   
Semblara de folor,
   
Si no m’en pas alhor,
  55
E sera breus lo cors
   
Als esperonadors,
   
       Tan pres iran !
   
E si m’en vauc lonhan,
   
Pot esser que diran
  60
            ‚Tan No sai !‘
   
Cilh que s’estan de lai
   
E no s’en dolon ges :
   
‚Non i fai que cortes,
   
S’ era s’en vol partir,
  65
Can s’en degra jauzir,
   
Ni laissa per gandir
   
       Leugeramen
   
Tan bel eschazemen‘ ?
   
E no falh qui·m mespren
  70
De mon ensenhamen,
   
S’eu dic so que no fatz.
   
Mas ja no volh sapchatz
   
Com en sui issaratz ;
   
C’amics sui dezamatz
  75 E so que·m volh no platz !
     
IV  
E si s’an per melhor
   
Ist amic fenhedor,
   
C’om ab cor trichador
   
Serf ades sa color,
  80
Qu’engans vas fin’amors
   
Lor par pretz e valors.
   
       Qui dessemblan
   
Lor sap far quez ilh fan ?
   
Mas eu so qu’en juran
  85
            Man-     darai ?
   
Sapchatz be c’atendrai,
   
Si tot n’era mespres,
   
E no·m valha ma fes,
   
S’eu ja posc sens falhir !
  90
Dei donc mo ver delir
   
Per l’altrui trassalhir ?
   
       Non eu nien !
   
Ans vos dic veramen
   
Que malamen despen
  95
Sas novas qui trop men
   
Ni n’es acostumatz ;
   
Mas be de leu cudatz
   
Qu’eu per me·n si’iratz
   
O qu’en si’encolpatz
  100 Mos francs Senher onratz ?
     
V  
Mas eu non ai paor,
   
Si be·s leva ni·s cor
   
Esfortz de dezonor,
   
Que ja·n prenda·l peior
  105
Ni que ja·m vir alhors ;
   
Tan vei sos fachs alsors
   
       En benestan
   
Qu’eu·m n’esjan en chantan.
   
Mas be n’ai cor c’ogan,
  110
            An     De mai,
   
Li mostre mon esmai
   
Que·m greuja plus que res
   
E volgra, si·lh plagues
   
Ni m’eschazes a dir,
  115
C’una vetz al vestir
   
Li fos al seu servir
   
       Privadamen,
   
E s’eu entremespren,
   
A sas merces m’en ren ;
  120
C’assatz for’avinen
   
C’als mas rendes los bratz,
   
Car s’en ome ponhatz
   
Que melhurar volhatz,
   
Tan conve lo tenhatz
  125 Tro melhurat l’aiatz.
     
VI  
El cudar m’assolatz
   
Que totz m’en sui laissatz
   
Dels poderos malvatz ;
   
C’un no·n ponh ni menatz,
  130 C’a mo Sobre-Totz platz.
     
VII  
E si·s baisset barnatz
    Lai on eu fui raubatz !

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI