Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Traduccions
* Imatges

 

Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Codi: 242,051 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso Número: XL

 

No posc sofrir c'a la dolor

I
1
No posc sofrir c’a la dolor
 
 
De la den la lenga no vir
 
 
E·l cor ab la novela flor,
 
 
Lancan vei los ramels florir
 
5
         E·lh chan son pel boschatge
 
 
Dels auzeletz enamoratz,
 
 
E si tot m’estauc apensatz
 
 
         Ni pres per malauratge,
 
 
Can vei chans e vergers e pratz,
 
10
Eu renovel e m’assolatz.
 
 
 
II
 
Qu’eu no m’esfortz d’altre labor
 
 
Mas de chantar e d’esjauzir ;
 
 
C’una noch somnav’en pascor
 
 
Tal somnhe que·m fetz esbaudir
 
15
         D’un esparver ramatge
 
 
Que m’era sus el ponh pauzatz
 
 
E si·m semblav’adomesgatz,
 
 
         Anc no vi tan salvatge,
 
 
Mas pois fo maners e privatz
 
20
E de bos getz apreizonatz.
 
 
 
III
 
Lo somnhe comtei mo senhor,
 
 
C’a son amic lo deu om dir,
 
 
E narret lo·m tot en amor
 
 
E dis me que no·m pot falhir 
 
25
         Que d’oltra mo paratge
 
 
No m’aia tal ami’en patz,
 
 
Can m’en serai pro trebalhatz,
 
 
         C’anc om de mo linhatge
 
 
Ni d’oltra ma valor assatz
 
30
Non amet tal ni·n fon amatz. 
 
 
 
IV
 
Era n’ai vergonh’e paor
 
 
E·m n’esvelh e·n planh e·n sospir
 
 
E·l somnhe tenh a gran folor
 
 
E no cut posch’endevenir ;
 
35
         Pero d’un fat coratge
 
 
No pot partir us rics pensatz
 
 
Orgolhos e desmezuratz
 
 
         C’apres nostre passatge
 
 
Sai que·l somnhes sera vertatz
 
40
Aissi drech com me fo narratz.
 
 
 
V
 
E pois auziretz chantador
 
 
E chansos anar e venir !
 
 
Qu’era, can re no sai m’assor,
 
 
Me volh un pauc plus enardir
 
45
         D’enviar mo messatge
 
 
Que·ns porte nostras amistatz.
 
 
Que sai n’es facha la meitatz,
 
 
         Mas de leis no n’ai gatge
 
 
E ja no cut si’achabatz
 
50
Nuls afars, tro qu’es comensatz.
 
 
 
VI
 
Qu’eu ai vist acomensar tor
 
 
D’una sola peir’al bastir
 
 
E cada pauc levar alsor
 
 
Tan josca c’om la poc garnir. 
 
55
         Per qu’eu tenh vassalatge
 
 
D’aitan, si m’o aconselhatz,
 
 
E·l vers, pos er ben assonatz,
 
 
Trametrai el viatge,
 
 
Si trop qui lai lo·m guit viatz
 
60
Ab que·s deport e·s do solatz. 
 
 
 
VII
 
E s’eu ja vas emperador
 
 
Ni vas rei vauc, si·m vol grazir
 
 
Tot aissi com al seu trachor
 
 
Que no·l sap ni no·l pot gandir
 
65
          Ni mantener, ostatge
 
 
Me lonh en us estranhs renhatz !
 
 
Cais si serai justiziatz
 
 
          E fis de gran damnatge,
 
 
Si·l seus gens cors blancs e prezatz
 
70
M’es estranhs ni m’estai iratz.
 
 
 
VIII
 
E vos entendetz e veiatz
 
 
         Que sabetz mo lengatge,
 
 
S’anc fis motz cobertz ni serratz,
 
 
S’era no·ls fatz ben esclairatz.
 
 
 
IX
 
E sui m’en per so esforsatz
 
 
Qu’entendatz cals chansos eu fatz.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI