Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Code: 242,062 Auteur: Giraut de Bornelh Genre: Canso Numero: XLIV

Qui chantar sol

I	1	Qui chantar sol
		Ni sap de cui
		Ni cre
		Que sos plazers l’enans
	5	Sos solatz ni sos chans,
		Era pos els verjans
		Par la folh’e la flors
		E colora·l pascors
		Los vergers e los pratz,
	10	Si sa razos li platz,
		Chan oimais e conhdei.
		Que ren el mon no vei
		Que joi ni solatz valha;
		Que guerra ni batalha
	15	Ni nauza ni tensos
		Non es mas trics als pros.
II		Per qu’eu — cui dol,
		Car jois m’adui?
		Deme
	20	Mos chantaretz voians
		De salutz e de mans;
		Am tan pretz e bobans
		Qu’entr’altres chantadors
		M’abat ma mei’amors
	25	E·m reten a solatz.
		Pro vetz m’en sui lonhatz
		E menatz e felnei;
		Pero, pos enfolei,
		Torn ferir en la palha
	30	Don esper que·l gras salba,
		Que no·i fos la meissos,
		Com om sobramoros.
III		Mas s’eu m’ai dol,
		Car aissi·m fui
	35	Ni·m te
		L’amors, don lo talans
		No·s part, cui sera·l dans?
		Meus er cui sec l’afans
		E l’ir’e la paors;
	40	Tan tem c’al chap del cors
		Remanha·l pros e·l gratz.
		Sui ges trop desreiatz
		En dir so que no dei?
		Be pot esser; mas vei,
	45	Si mos brans noca talha
		Ni no·m las ma ventalha,
		Ca mas bonas chansos
		Se tanh be gazardos.
IV		E, deus c’om vol,
	50	So que la dui
		Mais, be,
		Deu donc esser clamans
		D’un cal que dezenans?
		Ans es lo meschaps grans
	55	E·l tortz e la folors
		C’om de do de senhors,
		Desque sera chassatz,
		Se fassa trop cochatz;
		Mais esper e mercei!
	60	C’us fols ab son agrei,
		Que·s n’auci e·s tartalha,
		Ve·i pro vetz que nualha
		Valers e gratz e dos,
		Car es sobrecochos.
V	65	E qui so·m col
		Que ges altrui
		Per re
		No colri’, es semblans
		C’anc i toches engans?
	70	Ans es plachs benestans
		A fis entendedors
		C’om de solas onors
		Se tenh’a be menatz.
		De me es be vertatz
	75	Qu’en cal que part m’estei,
		Vas l’amor no vanei
		Que·m sojorn’e·m trebalha,
		Si·m desbois’e m’entalha
		D’un adrech cors ginhos
	80	Sas avinens faissos.
VI		E qui·l lassol
		Romp ni destrui
		C’a fe
		Guida lo drech balans,
	85	Es en vertat soans
		E sia dichs truans
		E fals; qu’entr’amadors
		Es la maier lauzors
		Celars e fermetatz.
	90	Dels fis sia triatz
		E·l melhs d’Amor abnei,
		Qui so drech ni sa lei
		No sec e pren gazalha
		De tans, que d’un no·lh chalha;
	95	C’anc, pos una·n volc dos,
		Me non amet ni vos.
VII		D’avol aiol
		Par, que redui
		Qui ve
	100	Ni vi paiatz demans,
		Que no n’a gaire dans;
		Que cel que pogr’enans
		Far a l’altre socors,
		Se tenia per sors
	105	E per ben arribatz.
		Er’es l’afars chamjatz
		De pretz e de domnei,
		C’un non auch ni no vei
		Que mezura·n trassalha;
	110	Pero qui non egalha
		Pros e dans a sazos,
		No·m par c’anc amics fos.
VIII		A tort s’esmol
		Qui·l seu esdui
	115	Ni se
		D’avinens fachs prezans
		Ni s’i para doptans.
		C’anc, pos s’estreis Costans
		Ni·s viret als maiors,
	120	No s’alevet valors
		Ni s’aerc largetatz
		E, pos eu·n sui passatz,
		Que dich n’ai so que dei,
		Leu, si·s vol, o sordei!
	125	Mas si part Escoralha
		Lo coms Guis d’escombralha
		Desliures sos preizos,
		Lonh n’anera·l resos.
IX		E pos tan s’ esparpalha
	130	Lo plegs, ja sai no salha
		Ni pass entrels Gascos,
		Per que·s perd’Aragos!
X		Senher Sobre-Totz, vos
		Siatz ades dels pros!
XI	135	E tu vai t’en, chansos,
		A’n Rigaut, d’enveios!