Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910. Code: 242,062 Auteur: Giraut de Bornelh Genre: Canso Numero: XLIV Qui chantar sol I 1 Qui chantar sol Ni sap de cui Ni cre Que sos plazers l’enans 5 Sos solatz ni sos chans, Era pos els verjans Par la folh’e la flors E colora·l pascors Los vergers e los pratz, 10 Si sa razos li platz, Chan oimais e conhdei. Que ren el mon no vei Que joi ni solatz valha; Que guerra ni batalha 15 Ni nauza ni tensos Non es mas trics als pros. II Per qu’eu — cui dol, Car jois m’adui? Deme 20 Mos chantaretz voians De salutz e de mans; Am tan pretz e bobans Qu’entr’altres chantadors M’abat ma mei’amors 25 E·m reten a solatz. Pro vetz m’en sui lonhatz E menatz e felnei; Pero, pos enfolei, Torn ferir en la palha 30 Don esper que·l gras salba, Que no·i fos la meissos, Com om sobramoros. III Mas s’eu m’ai dol, Car aissi·m fui 35 Ni·m te L’amors, don lo talans No·s part, cui sera·l dans? Meus er cui sec l’afans E l’ir’e la paors; 40 Tan tem c’al chap del cors Remanha·l pros e·l gratz. Sui ges trop desreiatz En dir so que no dei? Be pot esser; mas vei, 45 Si mos brans noca talha Ni no·m las ma ventalha, Ca mas bonas chansos Se tanh be gazardos. IV E, deus c’om vol, 50 So que la dui Mais, be, Deu donc esser clamans D’un cal que dezenans? Ans es lo meschaps grans 55 E·l tortz e la folors C’om de do de senhors, Desque sera chassatz, Se fassa trop cochatz; Mais esper e mercei! 60 C’us fols ab son agrei, Que·s n’auci e·s tartalha, Ve·i pro vetz que nualha Valers e gratz e dos, Car es sobrecochos. V 65 E qui so·m col Que ges altrui Per re No colri’, es semblans C’anc i toches engans? 70 Ans es plachs benestans A fis entendedors C’om de solas onors Se tenh’a be menatz. De me es be vertatz 75 Qu’en cal que part m’estei, Vas l’amor no vanei Que·m sojorn’e·m trebalha, Si·m desbois’e m’entalha D’un adrech cors ginhos 80 Sas avinens faissos. VI E qui·l lassol Romp ni destrui C’a fe Guida lo drech balans, 85 Es en vertat soans E sia dichs truans E fals; qu’entr’amadors Es la maier lauzors Celars e fermetatz. 90 Dels fis sia triatz E·l melhs d’Amor abnei, Qui so drech ni sa lei No sec e pren gazalha De tans, que d’un no·lh chalha; 95 C’anc, pos una·n volc dos, Me non amet ni vos. VII D’avol aiol Par, que redui Qui ve 100 Ni vi paiatz demans, Que no n’a gaire dans; Que cel que pogr’enans Far a l’altre socors, Se tenia per sors 105 E per ben arribatz. Er’es l’afars chamjatz De pretz e de domnei, C’un non auch ni no vei Que mezura·n trassalha; 110 Pero qui non egalha Pros e dans a sazos, No·m par c’anc amics fos. VIII A tort s’esmol Qui·l seu esdui 115 Ni se D’avinens fachs prezans Ni s’i para doptans. C’anc, pos s’estreis Costans Ni·s viret als maiors, 120 No s’alevet valors Ni s’aerc largetatz E, pos eu·n sui passatz, Que dich n’ai so que dei, Leu, si·s vol, o sordei! 125 Mas si part Escoralha Lo coms Guis d’escombralha Desliures sos preizos, Lonh n’anera·l resos. IX E pos tan s’ esparpalha 130 Lo plegs, ja sai no salha Ni pass entrels Gascos, Per que·s perd’Aragos! X Senher Sobre-Totz, vos Siatz ades dels pros! XI 135 E tu vai t’en, chansos, A’n Rigaut, d’enveios!
Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.
Code: 242,062 Auteur: Giraut de Bornelh Genre: Canso Numero: XLIV
Qui chantar sol
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona. Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal