Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Traductions
* Images

Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Code: 242,062 Auteur: Giraut de Bornelh Genre: Canso Numero: XLIV

Qui chantar sol

I
1
      Qui chantar sol
   
      Ni sap de cui
   
            Ni cre
   
Que sos plazers l’enans
 
5
Sos solatz ni sos chans,
   
Era pos els verjans
   
Par la folh’e la flors
   
E colora·l pascors
   
Los vergers e los pratz,
 
10
Si sa razos li platz,
   
Chan oimais e conhdei.
   
Que ren el mon no vei
   
Que joi ni solatz valha;
   
Que guerra ni batalha
 
15
Ni nauza ni tensos
    Non es mas trics als pros.
     
II
 
      Per qu’eu — cui dol,
   
      Car jois m’adui?
   
            Deme
 
20
Mos chantaretz voians
   
De salutz e de mans;
   
Am tan pretz e bobans
   
Qu’entr’altres chantadors
   
M’abat ma mei’amors
 
25
E·m reten a solatz.
   
Pro vetz m’en sui lonhatz
   
E menatz e felnei;
   
Pero, pos enfolei,
   
Torn ferir en la palha
 
30
Don esper que·l gras salba,
   
Que no·i fos la meissos,
    Com om sobramoros.
     
III
 
      Mas s’eu m’ai dol,
   
      Car aissi·m fui
 
35
            Ni·m te
   
L’amors, don lo talans
   
No·s part, cui sera·l dans?
   
Meus er cui sec l’afans
   
E l’ir’e la paors;
 
40
Tan tem c’al chap del cors
   
Remanha·l pros e·l gratz.
   
Sui ges trop desreiatz
   
En dir so que no dei?
   
Be pot esser; mas vei,
 
45
Si mos brans noca talha
   
Ni no·m las ma ventalha,
   
Ca mas bonas chansos
    Se tanh be gazardos. 
     
IV
 
      E, deus c’om vol,
 
50
      So que la dui
   
            Mais, be,
   
Deu donc esser clamans
   
D’un cal que dezenans?
   
Ans es lo meschaps grans
 
55
E·l tortz e la folors
   
C’om de do de senhors,
   
Desque sera chassatz,
   
Se fassa trop cochatz;
   
Mais esper e mercei!
 
60
C’us fols ab son agrei,
   
Que·s n’auci e·s tartalha,
   
Ve·i pro vetz que nualha
   
Valers e gratz e dos,
    Car es sobrecochos.
     
V
65
      E qui so·m col
   
      Que ges altrui
   
            Per re
   
No colri’, es semblans
   
C’anc i toches engans?
 
70
Ans es plachs benestans
   
A fis entendedors
   
C’om de solas onors
   
Se tenh’a be menatz.
   
De me es be vertatz
 
75
Qu’en cal que part m’estei,
   
Vas l’amor no vanei
   
Que·m sojorn’e·m trebalha,
   
Si·m desbois’e m’entalha
   
D’un adrech cors ginhos
 
80
Sas avinens faissos.
     
VI
 
      E qui·l lassol
   
      Romp ni destrui
   
            C’a fe
   
Guida lo drech balans,
 
85
Es en vertat soans
   
E sia dichs truans
   
E fals; qu’entr’amadors
   
Es la maier lauzors
   
Celars e fermetatz.
 
90
Dels fis sia triatz
   
E·l melhs d’Amor abnei,
   
Qui so drech ni sa lei
   
No sec e pren gazalha
   
De tans, que d’un no·lh chalha;
 
95
C’anc, pos una·n volc dos,
    Me non amet ni vos.
     
VII
 
      D’avol aiol
   
      Par, que redui
   
            Qui ve
  100
Ni vi paiatz demans,
   
Que no n’a gaire dans;
   
Que cel que pogr’enans
   
Far a l’altre socors,
   
Se tenia per sors
 
105
E per ben arribatz.
   
Er’es l’afars chamjatz
   
De pretz e de domnei,
   
C’un non auch ni no vei
   
Que mezura·n trassalha;
 
110
Pero qui non egalha
   
Pros e dans a sazos,
    No·m par c’anc amics fos.
     
VIII
 
      A tort s’esmol
   
      Qui·l seu esdui
 
115
            Ni se
   
D’avinens fachs prezans
   
Ni s’i para doptans.
   
C’anc, pos s’estreis Costans
   
Ni·s viret als maiors,
 
120
No s’alevet valors
   
Ni s’aerc largetatz
   
E, pos eu·n sui passatz,
   
Que dich n’ai so que dei,
   
Leu, si·s vol, o sordei!
 
125
Mas si part Escoralha
   
Lo coms Guis d’escombralha
   
Desliures sos preizos,
    Lonh n’anera·l resos.
     
IX
 
E pos tan s’ esparpalha
 
130
Lo plegs, ja sai no salha
   
Ni pass entrels Gascos,
   
Per que·s perd’Aragos!
     
X
 
Senher Sobre-Totz, vos
   
Siatz ades dels pros!
     
XI
135
E tu vai t’en, chansos,
    A’n Rigaut, d’enveios!

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI