Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Traductions
* Images

Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Code: 242,006 Auteur: Giraut de Bornelh Genre: Chanson de croisade Numero: LX

A l'onor Deu torn en mo chan

I
1
    A l’onor Deu torn en mo chan,
   
    Don m’era lonhatz e partitz,
   
    E no m’i torna brais ni critz
   
    D’auzels ni folha de verjan
 
5
    Ni ges no m’esjau en chantan,
   
    Ans sui corossos e marritz;
   
            Qu’en mans escritz
   
            Conosc e vei
   
        C’apodera pechatz,
 
10
Per que falh fes e sortz enequitatz.
     
II
 
    E consir me meravilhan
   
    Com s’es lo segles endormitz
   
    E com be·n secha la raïtz
   
    E·l mals s’abriv’e vai poian;
 
15
    Qu’er’a penas prez’om ni blan,
   
    Si Deus es antatz ni laiditz,
   
              C’als Arabitz
   
              Trafas ses lei
   
        Rema Suri’en patz,
 
20
E sai tenson entr’els las poestatz!
     
III
 
    E pero ges no m’es semblan
   
    C’om valens d’armas ni arditz,
   
    Pos a tal coch’er Deu falhitz,
   
    Ja ses vergonha·lh torn denan;
 
25
    Mas cel c’aura pretz de so bran,
   
    De grans colps e dels seus feritz
   
              Er acolhitz
   
              Si de so rei
   
        Que·s tenra per paiatz,
 
30
Qu’el non es ges de donar issaratz. 
     
IV
 
    E pos a cor de bo talan
   
    Dona poder Sanhs Esperitz,
   
    Eslonh a que no si’aizitz
   
    De doble trafa ple d’engan
 
35
    Esquivan cels c’ab Deu iran
   
    C’us de sa forsa no s’iritz;
   
              C’a penas vitz
   
              Per gran desrei
   
        De vairas volontatz
 
40
Grans jauzimens venir ni de mans latz.
     
V
 
    Mas desque segon tuch un ban
   
    E chascus vol esser grazitz,
   
    Qui mais pot, plus si’afortitz;
   
    C’aissi sapchan que venseran,
 
45
    E cilh s’aiuden que no·i van
   
    Per que Deus sia melhs servitz!
   
              Pero si ditz
   
              C’us quecs amnei
   
        So qu’el mon plus li platz,
 
50
El sega nutz, qu’el nos rems despolhatz!
     
VI
 
    Ai, chaitiva gens que diran,
   
    Can el remembrara·ls oblitz
   
    E volra comte dels pentitz,
   
    Cels qu’era no l’aiudaran?
 
55
    Veiretz be que razo rendran
   
    De can que·ls ai’ensenhoritz;
   
              E ja lor guitz,
   
              Fe que vos dei,
   
        Que·ls auran mal guidatz,
 
60
No lor faran ni conort ni solatz.
     
VII
 
    Be sapchatz que·m peza del dan,
   
    Mas per l’anta·n sui esbaïtz
   
    Que·lh trafanet menut mestitz,
   
    Que Deu ni lei ni be non an,
 
65
    Fassan sobre nos so que fan;
   
    Que lach nos an envilanitz
   
              C’anc non auzitz
   
              En tal agrei
   
        Del tems que Deus fo natz
 
70
Tan gran perilh que tan leu fos portatz!
     
VIII
 
    Pero si vauc solatz cobran
   
    Que m’era lonhatz e ganditz,
   
    E mos vers es en joi fenitz
   
    Qu’era comensatz en ploran,
 
75
    Desque las ostz chavaucharan
   
    E·l socors dels reis es plevitz.
   
              Mal er balhitz,
   
              So vos autrei,
   
        Soudas et amiratz,
 
80
Can ilh venran, si no s’es deslonhatz.
     
IX
 
    E·l coms Richartz es be garnitz;
   
              C’als seus aïtz,
   
              Qui que·l n’envei,
   
    S’es tals afars mesclatz
 
85
Que ben es grans, e sia·n Deus lauzatz!

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI