Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Traductions
* Images

Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Code: 242,073 Auteur: Giraut de Bornelh Genre: Canso Numero: LXXIII

Si per mo Sobre-Totz no fos

I
1
Si per mo Sobre-Totz no fos,
   
Que ditz com chan e sia gais,
   
Ja·l suaus tems, can l’erba nais,
   
Ni pratz ni rams ni boscs ni flors
 
5
Ni durs senher ni van’amors
   
No·m poirian metr’en eslais!
   
      Mas d’aisso·m tenh ab lui
   
      Que, pos jois falh e fui,
   
      Merma pretz e barnatz,
 
10
      E, pos las poestatz
   
      S’estranheron de jai.
   
      De can que·l peier fai,
   
      No fo per me lauzatz
   
      C’aissi·m sui conselhatz
 
15
      Que nulh ric non envei
          Qui trop mal senhorei.
     
II
 
Cela vetz era·l segles bos,
   
Can per tot er’acolhitz jais
   
E cel grazitz cui n’era·l mais
 
20
E pretz s’aveni’e ricors.
   
Qu’er’apel’om pros los peiors
   
E sobra cel que peitz s’irais
   
      E cel que mais adui,
   
      C’onques pot, de l’altrui,
 
25
      Sera plus enveiatz.
   
      De que·m tenh per forsatz
   
      C’om d’avol plach savai
   
      Colha bo pretz verai,
   
      Don degr’esser blasmatz;
 
30
      E vos car no pensatz
   
      Si·s tanh c’om pretz autrei
          Celui que lach felnei?
     
III
 
Mal fo chabdelada razos,
   
Desc’om per pros tenc los savais,
 
35
E·ls francs e·ls cortes e·ls verais
   
Razonet om per sordeiors,
   
E moc la colpa dels alsors,
   
Can devers becilhet ni frais.
   
      Qu’era no sai per cui
 
40
      Tol om l’onor celui
   
      Que n’er’a drech chazatz,
   
      E si·ls en corelhatz,
   
      Diran que be n’estai;
   
      Car cel qu’eu no dirai
 
45
      Sera melher amatz,
   
      E pois, si·us embargatz
   
      De pretz ni de domnei,
          Mes avetz el conrei! 
     
IV
 
Eu vi c’om prezava chansos
 
50
E que plazian tresc e lais.
   
Era vei que, pos om s’estrais
   
De solatz ni de fachs gensors
   
Ni l’afars dels fis amadors
   
Se viret de drech en biais,
 
55
      Que totz devers defui.
   
      Que ges, s’om se deblui
   
      Las charns ni·ls vis ni·ls blatz
   
      En fol acompanhatz,
   
      A pretz non o tenrai
 
60
      Ni crezutz no·n serai?
   
      E no·m segra·l perchatz;
   
      Que lai val pauc rictatz
   
      Qui la men’a desrei
          Ni drech no·i sec ni lei!
     
V
65
Er’auch del rei qu’era plus pros
   
E plus valens en maus assais
   
De totz cels que vianda pais,
   
Que sobret mejas e maiors
   
E crec sos pretz e sas onors
 
70
E no temi’afan ni fais,
   
      Que, si lo planhon dui,
   
      Lo tertz lor o destrui,
   
      Que·m par mal ensenhatz.
   
      Qu’eu no cut c’anc fos natz,
 
75
      De Charlemanh’en sai,
   
      Reis per tan bel assai
   
      Mentaugutz ni prezatz;
   
      Mas ja leu no crezatz
   
      C’afars tan mal estei
 
80
      Qu’ensems lo planhan trei!
     
VI
 
E que val donc bela faissos
   
Ni grans poders c’aissi s’abais ?
   
E ja passava part Roais
   
Lo noms e·l pretz e la paors
 
85
Entrels paias galiadors,
   
C’anc us sols plus arer no·ls trais!
   
      Per que falh qui·s desdui,
   
      Pos aissi leu s’esdui
   
      So c’om plus vol ni·lh platz,
 
90
      De que tenh per grevatz
   
      Cels que mais podon sai,
   
      Si non adoban lai,
   
      Can chamjara rictatz,
   
      C’aian cal que solatz
 
95
      De lor gran charlabei
          Denan lo maior rei. 
     
VII
 
Que·l trafas segles enoios
   
Dona pretz celh que plus atrais,
   
Sonh non a mas que·l cors s’engrais
 
100
E fassa, c’onques pot, so cors
   
E l’arma pert ses lo socors
   
De lui cui sos convens enfrais;
   
      C’us tan gen no s’estui
   
      Ni no·s serra ni·s clui
 
105
      De bels murs batalhatz,
   
      Can sera lai passatz
   
      Al port on no s’eschai
   
      C’om merme son esmai,
   
      Totz no si’enserratz.
 
110
      Per qu’es conselhs senatz
   
      C’om de sai se chastei
          Que sos tortz lai no·l grei.
     
VIII
 
      Lui prec, qu’es sols clamatz
   
      Us Deus e Trinitatz,
 
115
      Que·m gart qu’eu no folei
   
      Sai tan que lai me grei.
     
IX
 
      E chascus lo cor tei
          Que sos tortz lai no·l grei!

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI