Li Gotti, Ettore. Jofre de Foixà. Vers e Regles de trobar. Modena: Società Tipografica Modenese, 1952.

Code: 304,Traité Auteur: Monge de Foissan Genre: Traité de poétique Numero: -

	REGLES D’EN JOFFRE DE FOXA
	I. (c. 12 r.) Co en Ramons Vidals de Besuldù, en art
	de trobar savis e entendens, veses motz dels trobadors
	fallir, per no saber, en llurs trobars, — a donar a
	ells e als altres qui res no sabien doctrina e ense-
5	nyamen, per que poguessen venir a perfecciò de
	aquella art, dictet e fe un libre qui es appellat Re-
	gles de trobar. Mas com aquell libre nulls homs no
	puga perfetament entendre ses saber la art de gra-
	matica; e trobars sia causa que pertanga a l'empe-
10	rador, e a reys, a comtes, a duchs, a marques, a
	princeps, a barons, a cavallers, a burzeses, encara a
	altres homens laichs li plusor, dels quals no sabon
	grammatica: — eu en Jaufres de Fuxa, per manament
	del noble e alt senyor en Ja[cme], per la gracia de
15	Deu rey de Sicilia, qui en trobar pensa e s'adelita
	grantmen, studiey e pessey a dar, segons lo meu
	saber, alcuna manera o doctrina en romanç; per
	que cells qui no s'entenen en gramatica, mas estiers
	en sobtil e clar engyn, pusquen mils conexer e
20	apendre lo saber de trobar. E si alcuna causa de
	repreniment hi ha ques eu no entenda, a mi platz
	fort que la pusquen esmenar segons rayso; car
	n'Aymerich de Peguila m'o ensenya en una sua
	canço dient enaxi:
25	Si eu en soy desmentitz
	C'aysso no sia veritatz,
	Non er hom per mi blasmatz
	Si per ver m'o contreditz,
	Ans vey sos sabers plus grans,
30	Entre·ls pros, e·ls meus mermans.
	Si·m pot venser d'ayso segons rayso
	Que no ay ges tot lo sen Salamo.
	II. Nota quantes causes deven esser guardades en
	trobar.
35	En trobar deu guardar cascus nou causas, ço es
	saber: rayso, maneyra, nombre, linatge, temps, ri-
	ma, cas, lengatge, article.
	1) Rayso deu hom guardar per ço cor la mellor
	causa que ha mester totz cantars es que la rasos sia
40	bona e que hom (c. 12 v.) la vage continuan, ço es
	a entendre que de aquella rayso que començara son
	cantar, perfassa lo mig e la fi. Car si tu comences
	a far un sirventesch de fayt de guerra, o de repren-
	dimen o de lausors, no·s conve que y mescles raho
45	d'amor; o si faç canço o dança d'amor, no·s tayn
	que y mescles fait d'armes ne maldit de gens; si
	donchs per semblances no o podiets aportar a raho.
	2)
	Maneyra es que d'aitantes rimes co faras la primera
	cobla faces les altres, e que les rimes de les
50	cobles sien semblantz en llur loch e pars en silla-
	bes, enaxi que la primeyra rima de la primeyra
	cobla sia semblan a la primeyra rima de la segona
	cobla, e atressi a la primeyra de totes les altres co-
	bles; e la segona rima de la primera cobla a la se-
55	gona rima de les altres cobles. E enaxi deus appa-
	rellar totes les altres rimes. Empero be potz far la
	primeyra cobla d'unes rimes e cascuna de les co-
	bles d'altres rimes; o potz fer les primeyras duas
	coblas d'unas rimas e dues altres coblas d'altres ri-
60	mes, e les altres cobles d'autres rimes. E aço es
	maneyra, que axi com començaras o perseguesques;
	pero tota hora deven esser les cobles d'un nombre
	e en rimes e en sillabes.
	3) Nota que es nombre.
	Nombre es que ajustz una causa ab una, e mol-
65	tes causes ab moltes, axi con hom ditz le reys ve,
	o s'en vay; e aquell reys non es mas .j., e aquell
	vee aqueyl vay no parla mays d'altre, per que
	s'acorden. E aquestz nombres es appellatz singu-
	lars. Atressi ditz hom li rey venon, o s'en van, e
70	abduy li rey son duy e son mays, e axi son moltz,
	e aycell motz venon, o s'en van parla de motz, per
	que s'acordon; e aço es appellat plurals, per que
	es dit be. Mays le reys venon, o s'en van es fals,
	car aquests motz le reys parla d'un; ells venon mo-
75	stra que sien motz; el ve non signiffica mays un:
	e·l venon (c. 13r.) significa que sien molts, per
	que seria fals en nombre, don es obs que d'aço se
	gart totz homs. Empero si tu pauses dos nomenetiuz
	singulars apres lo verb ab que s'ajusten, potz pausar
80	en plural, per ço car duy nominatiu singular, o
	pus, valen aytant com fa .j. nominatiu plural; e
	per eximpli, axi com qui desia:
	Amors e joys me donon gran plasser.
	E atressi potz pausar lo verb en singular, per ço
85	cor lo verb singular respon a cascu dels nominatius
	singulars, enaxi com qui desia:
	Sa gran beutatz e sos prets senyoreja.
	4) Nota que es linatges.
	Linyatge es que·l masculis s'acost ab lo masculi
	e·l femenis ab lo femeni, axi com qui desia reys
90	bos, e franchs, e larcs o dona bella, bona, franca.
	Mas dir reys franca, aço es errar en linyatge ma-
	sculi; e en femeni axi com qui desia dona bo,
	franch, per que aço seria contra dret parlar de li-
	nyatge.
95	Empero tots los noms qui fenexen en -entes, los quals
	son appellats en gramatica particips s'ajuston ab
	masculi e ab femeni; axi com qui desia: dona pla-
	sentz, avinentz, obedienz, e motz d'altres qu'en hi
	ha semblantz [a] aquestz; car tota vegada seria
100	dret parlar seguir aquesta manera e dret linatge.
	Empero son alcun[s] nomenz masculi qui fene-
	xen en -entz, el femeni en -enta: axi com hom
	dits reys gens, manens, jausens en lo masculi, ditz
	hom en lo femeni reyna genta, jausenta, manenta,
105	e d'alcuns altres semblantz a aquestz.
	5) Nota que es temps.
	Temps cove aguardar enaxi que lo un temps sia
	semblant e acordant a l'autre, enaxi com qui diu
	eu prech midompsque·m do rich joy, car aquell
	preches presenz e aquell do altretal, per que s'a-
110	corden; e per aquest se poden pendre eximpli de
	motz altres. Mes justar presen lemps ab esdeveni-
	dor o ab passat no seria convinent, axi com qui
	desia yeu prech midomps que·m dona, o que·m
	(c. 13 v.) dara s'amor; per que d'ayso te deus guar-
115	dar tota hora.
	6) Nota que es rima.
	Rima fay aguardar mot certament. E devets saber
	que son dues maneyras de rimas: la una maneyra
	es cant lo accent del mot se fay en la derrera sil-
	laba, enaxi com plazens, o saluts, e molts d'altres
120	que n'hi ha semblants a aquest[z]; l'altra maneyra
	es quant lo accent se fay en la sillaba que
	n'es de pres denant la derreyra, enaxi com pla-
	sença, sofrença, maravella, esquella, abella e motz
	d'altres semblants a aquestz. En alguns motz, als
125	devegades, no ha mes una sillaba, e en aquella
	cove de fer per força l'accent; enaxi co pas,
	franchs, larchs, e d'altres asatz; e a les vetz es le
	motz de dues sillabes, axi co do[m]pney, vensa,
	tensa; e del dompney faç l'accent en la derreyra
130	sillaba, e del vensa e del tensa en la primeyra sil-
	laba. Encara a les vetz es le motz de tres sillabes,
	axi com jausimens; a les vetz de quatre, axi com
	maïstralmens; a les vetz de cinch, axi com amoro-
	zamentz. Pero, de qualque longaria sia, l'accens
135	s'a a ffer en la derrera sillaba o en aquella que
	denant li estay pus pres.
	Nota que es accent.
	Accent es con hom agusa la votz e la rete pus en
	una sillaba que en altra, enaxi co conexens, que
	en aquell -xens qui es derrera sillaba s'agusa pus
140	la votz que en les autres sillabes; o enaxi co bena-
	nança, co en aquell -nan- qui es denan lo -ça, s'a-
	gusa plus llavors que en les altres. E si vols saber
	en quantes letres se deven acordar les rimes, guar-
	da en qual sillaba se fay l'accent, e en la primera
145	letra vocal de aquella sillaba tu comença apparel-
	lar e comptar tas letras; e primeyramen pausa
	aquella vocal e puys las autras [letras] qui apres
	li venen. E aço deus far quant l'accent se fay en
	la derrera sillaba o quant se fay en aquella qui
150	es denan la derrieyra: en la derreyra axi co pla-
	senses aquell -sens, per que, laxada (c. 14r.)
	aquella letra s, deus pendre e començar la rima
	en aquell -ens, car la s no es de la rima com aquel-
	la e sia la primera letra vocal de la sillaba, per
155	que li ve a rima gens o sofrens. Atressi deu hom
	far quant l'accent se fay en la sillaba que es de-
	nant la derreyra, axi com semblansa; la sillaba
	que esta pus pres denant la derreyra es -blan-,
	per que devets començar la rima en aquella letra
160	a, e puys que pauses totes les autres letres, per
	que li ve a rima França o dança. E sapias que las
	letras vocals que son, [son] .v., scilicet a, e, i, o, u.
	Donchs que faras si trobes aquesta rima uensa?
	car aquella letra u es la primera letra vocal de la
165	sillaba en la qual se fay lo accent; e per aquella
	raho qui eu t'ay ditxa dessus, deuras començar la
	rima en aquella letra vocal u, e puys que pausaces
	totes les letres altres per orde. Mas certas non est
	tengut, per ço car aquella letra u te aqui loch de
170	letra muda e no sona axi coma vocal; e puys pert
	sa natura en lo so, raho es que perda son dret en
	la rima: e quant ne trobaras semblantz fay atretal.
	Empero d'aquestes vocals nenguna no pert son so,
	sino les dites dues ço es u e i: u pert son so axi
175	com vensa, vayre, vostre; i pert son so axi com
	qui diu jes, jors, lonjana: e per aquesla raho ven-
	sa fay rima ab tensa, e nostra ab vostra, e vayre ab
	layre. E atressi es rima jes ab bes, e jors ab amors,
	e lonjana ab sertana; per que seguiras aquesta
180	manera com ne trobaras de semblans. E devets
	entendre que nulls motz qui facen rima no deus
	tornar altra vetz en loch on fassa altra rima en lo
	cantar que faras, sia que tu comences lo cantar o
	que y respones, si donchs aquell motz no havia
185	divers entendimentz; e per eximpli mostri te aysi
	una cobla:
	Eu faray canço en may
	No per tal c'adoncs am may,
	May car er acordat m'ay
190	Que si ja·m deu valer may
	Midons, hon ay lo cors mes,
	Qu’eras m’aiut com ops m’es;
	Car si·m davall jor sinc mes
	Manjan no·m veyrion mes,
195	Tals es la dolors que·m puny;
	E no·l vuyl exir del puny;
	C'ades a ley servir puny,
	C'avan totz (c. 14v.) bos vassalls puny.
	Encara potz tornar o metre en ton cantar un mot
200	dues vetz, ab que la una vetz sia verb e l'altre nom,
	e axi com qui desia:
	Tan a mmidons cors azaut
	Que d'altr'amar no m'azaut.
	Primers azaut es nomen, e l'altre es verbs. E per
205	senblant maneyra potz usar dels altres motz quan
	loch sera. Atressi potz tornar en la .ijª. cobla una
	o dues o tres o totes les rimes de la primeyra cobla,
	ço es a dir los motz qui fan rima, ab que en totas
	las autras cobles seguens faces atretal. E aço, qui
210	ho sap fer, es gin e maestria.
	7)
	Cas deu cascus guardar fortment, car li hu s'alon-
	guon e l'autre s'abreujon a la fi. Alongar apeyl en
	quant aquesta letra s o z se pausa a la fi; s, axi com
	beso merces, reys, savis; z, axi con sufrentz, amatz,
215	grazitz, celatz, e moltz d'altres; car si tu pauses bes
	la on deus pausar be, o pauses sofren la on deus
	pausar sofrentz, fas fallimentz gran contra cas; e
	mostrarrem en son loch, al miels que porem ni sa-
	brem, quant los deuras abreujar o allongar.
	8)
220	Lengatge fay agardar, car si tu vols far un cantar
	en frances, no·s tayn que y mescles proençal ne
	cicilia, ne gallego, ne altre lentgage que sia strayn
	a aquell; ne aytanbe, si·l faç proençal, no·s tayn
	que y mescles frances, ne altre lengatge sino d'a-
225	quell.
	E sapies que en trobar proensales se enten len-
	gatges de Proença, de Vianes, d'Alvernya e de Li-
	mosi, e d'altres terres qui llur son de pres, le quals
	parlen per cas. Empero, si tu trobes en cantar
230	proençal[e]s alcun mot que sia frances o catala-
	nesch, pus hom aquell mot diga en Proença o en
	una d'aquelles terres qui han lengatge covinent,
	los quals lors son pres, aquells motz potz pausar o
	metre en ton trobar o en ton cantar; e si ayso fas,
235	no potz dir per axo que sia fals. E de les damunt
	ditz motz potz pendre eximpli per aquestz: (c. 15r.)
	pais, vassaus, e d'altres motz qui son frances e le-
	mosi; axi com dona o castell, saber, haver, e motz
	d'altres qui son catalans e proençals, mes en los
240	cantars son mes proençals que altres.
	9) Aci parla dels articles.
	Articles son .vij., ço es saber, li, le, la, lo, e aquests
	se ajusten ab nomen singular; li, las, los, aquestz
	s'ajusten ab nomen plural. En singular s'ajusta
	aquell li ab mot femeni allongatz, lo qual [es] en
245	cas nominatiu, axi com li ciutatz es bella. E atressi
	s'ajusta ab mot femeni qui fenesca en -a, sol que
	aquells motz sia nominatiu, axi com li reyna ve. Le
	s'ajusta ab tot mot singular qui sia masculis e allon-
	gatz, axi com le reys ve. La s'ajusta ab tot femeni
250	qui sia singulars e abreujatz e que fenesca en -a,
	e que no sia nominatiu, axi com eu vey la tor, o la
	dona, o la reyna. Lo s'ajusta ab tot mot masculi
	abreujat en singular, enaxi com no am lo mon ne
	lo seu faytx. Enaxi li e la, en singular, son femeni,
255	e le e lo son masculi; li en plural s'ajusta ab tot
	mot abreujat, enaxi com li cavaller venon, o li rey
	guerrejon, e aquell mot sion masculi. Las s'ajusta
	en plural ab tot mot femeni, enaxi co las flos venon
	o eu vey las donas. Los, en plural, s'ajusta ab tot
260	mot masculi qui sia allongatz, enaxi con eu vey
	los cavallers, o li falco han pres los agros. Empero
	eu t'en diray pus breu regla. En nominatiu singu-
	lar masculi ditz e met hom le, e en femeni ditz e
	met hom li. En los altres cazes del singular ditz
265	hom lo, si e masculis, e si es femenis ditz hom la.
	En plural, si es nominatiu masculis, ditz hom li, e
	en los altres cazes ditz hom los; e si·l nom es feme-
	nis, en totz cas ditz hom las. E axi deu posar e aju-
	star tots homs los articles als nomens.
	III.
270	Ara t'ay dites les sposicions de les nou cousas da-
	munt (c. 15 v.) pausadas, per que·ns cove dir e amo-
	strar huymas en quala manera poras conexer los
	cases. E per ço com seria causa greu donar a enten-
	dre a home no sabent gramatica que es nomen, pro-
275	nomen, particip, nomen verbals, verbs, conjunc-
	cions, preposicions, interjeccions, adverbis, per
	aquesta raho no havem voluntat de parlar sino de
	aquells per los quals conesca lo cas; car per los uns
	enten hom puys los altres.
280	a) Primerament devetz saber que totes les causes
	qui son nomenades e han sustancia, axi com Deus,
	angles, reys, comtes, duchs, cavallers, viles, terres,
	Johans, Raymons, ayres, fusters, freners, e d'altres
	motz qu'en hi a sens nombre, cove a far que aque-
285	stas coses les quals son appellades nomen, haien al-
	guna natura o algun acte o algun accident o alcuna
	causa qui lor es ajustada, aquella es axi matex ap-
	pellada nomen, per que eu te dich que com tu los
	ajustaras als nomens primers, tu los deus posar en
290	aytal cas com aquell a qui·ls ajustaras, car aquests
	nomens, segons que son accident, en la major part
	no poden esser sens lo nomen primer, per que lor
	coven asseguir llur natura, car ell non han sustan-
	cia, ans los cove esser en los noms qui han sustancia;
295	enaxi co bells, bos, blanchs e mantz d'autres, car
	beutatz ne bondatz ni blanquesa ni bellesa no po-
	don esser sino en los noms qui han sustancia, per
	que cove que si lo noms que ha sustancia s'alonga,
	que l'altre nom qui so natural o accident s'alongon,
300	e si·l sustantiu se abreuja, que l'altre qui han nom
	ajectiu s'abreujen, enaxi co Deus es bos, e jotz e
	merceners, sants, benezets; e tuyt aquest nom so na-
	tural en Deu; o le reys es larchs, francs, avinents.
	Per que s'alongon? Cor llur sustantius naturals s'a-
305	longa; e deu los dir breus enaxi: aysi no say null
	rey tant bon, tant car, tant plazen; per que tot
	enaxi co pauses Deus ho (c. 16 r.) rey o qualque
	autre nomen qui haia sustancia, deus pausar tots
	los altres noms que a llur ajustaras.
310	b) E devetz saber que li cas del nom son sex, ço
	es saber: nominatius, genetius, datius, acusatius,
	vocatius, ablatius. Tuyt aquest cas poden esser sin-
	gular o plural; e devets saber que no·s pausen may
	en dues maneres, ço es saber que totstemps li nomi-
315	natiu e li vocatiu singular s'alonguen, e li autre cas
	singular s’abreujon; el nominatiu e·l vocaliu plural
	s'abreujen, e li altre cas s'alonguen. E aquesta
	regla es general, mas empero cascu dels noms ha
	excepcio, car lo nominatiu singular s'abreuja quant
320	no es masculi ne femeni, enaxi co bell m'es qu'eu
	xan, o mal m'es qu'eu faça mal, o axi co dix Gau-
	celms Fayditz:
	Assatz crey
	Que bell me fora e avinen.
325	Per que aquell beyll no parla de nomen qui sia ma-
	sculis ne femenis, car si parlas de masculi dixera
	beyls m'es le reys, o si parlas de femeni dixera
	bella m'es la dona; e axi matex se enten d'aquell
	avinen, mas per ço c'om parla generalment, no·s
330	pot allongar. Eyxamen ditz hom no m'es aysiu que
	cavalque encara; e aquell aysiu es nominatiu, mas
	no es ajustatz a masculi ne a femeni, per que no
	pot esser allongat; e sapies que aquest nominatiu
	aytal son appellat neutra, e no pot esser en nom
335	que haja sustancia, axi com en Deu, en rey, en nau,
	o en mans d'altres semblantz a aquests; car aquest
	nom totztemps s'alonguen en lo singular nominatiu,
	atressi le nominatius plurals s'alonga totstemps
	com es femeni, enaxi com hom ditz las flors venen,
340	o son vengudas; per que dix Gaucelms Fayditz:
	Don me venon al cor plasens douçors.
	E per aquesta rayso sapiats que no pot fallir null
	temps a allongar totz noms femenis en plural en
	tots cases.
345	1) Per que a conexer quals es nominatius o acu-
	satius se (c. 16 v.) cove primerament de conexer e
	de saber qual causa es verbs, car nulla paraula no
	pot haver entendimen sino ha nom e verb. E de-
	vets saber que·l verb nays del nom, car tot so que·l
350	nom fay es verbs, enaxi co le reys cavalca bell ca-
	ball, que aquell reys es nom, e aquell cavalca es
	verb, car es causa que·l nom fay, ço es assaber le
	reysque es nom. E sabxats que·l nom qui es pau-
	satz denan lo verb segons raso es nominatius, per
355	que deu esser allongatz, e totz nom qui sia pausatz
	detras lo verb deu esser abreujatz, per que en aquesta
	paraula, le reys cavalca bell cavall, aquell reys
	qui es nom s'alonga, car esta denant aquell motz
	cavalcaqui es verb, e aquell autre mot bell cavall
360	s'abreujon, car son nom qui son pausatz detras lo
	verb. E aço devetz far cant li nom son singular, axi
	com eu t'ay ara dits; quant li nomens son plural,
	tot lo contrari, axi co li rey cavalquen beylls cavalls,
	car tuyt li nom qui en plural stan denant lo verb
365	s'abreujon, pus son masculi, e li nom qui detras
	li son pausat s'alongon; cant li nom son plural e fe-
	meni, ja ay dit que en tot cas s'alongon. Per ço
	t'ay dit que·l nom sia pausatz denant lo verb o de-
	tras, segons raso, car a les vetz aycells noms qui
370	segons rayso e entendimen es pausat denant lo verb,
	sera, per raho de rima o per autra causa, pausatz
	detras lo verb. E ayso pot veser per eximpli d'en
	fFolquet qui dix en una sua canço:
	Pus elh vol venser tota[s] res
375	Qu'una vetç la vences merces.
	E aycells verbs vences de sa natura vol apres si acusa-
	tiu qui s'abreuja en singular e en plural s'alonga;
	per que hom ditz enaxi: le reys ha vistz tot son
	enemiche tots sos enemichs, els primers enemich es
380	singular, el segon es plurals; mas aquell motz mer-
	cessitotz s'es pausat detras lo verb per ordenament
	de rima, segons rayso e entendiment es pausat denant
	lo verb, per que vol dir aytan que «merces vences
	la dona» (c. 17r.) e axi merces estay denan lo verb
385	e deu se allongar sitot li s'es pausatz detras per far
	rima: e encara, per eximpli, potz aço reprovar a
	veritat qu'en Bertran de Lama[n]on dix:
	Ans volguera pus que guatla espervers.
	Per que acells esperviers sertas segons rayso e en-
390	tendimens, vay primiers que aquells motz guatla,
	per que s'enten aysi: «Ans volguera pus que esper-
	vers no vol la guatla»; e entre aquell espervers e
	aquell gatla se enten aquell verb no vol, per que
	l'entendiment es aytals: «Ans volguera pus que
395	esperves no vol la guatla». E axi esperves es nomen
	e es pausatz segons rayso e entendimen denant
	aquell mot vol, qu'es verb qui s'i enten, per ço
	s’allonga. Encara te mostra aquell acusatiu en cap
	de rima es pauzats denant lo verb, pero segons en-
400	tendimen vay detras, enaxi co potz conexer per
	aquesta paraula: tot be pert qui·s part de Deu; e
	en aquell mot qui s'enten aquestz motz aquells, per
	que vol dir la paraula e s'enten axi segons rayso:
	«Aquell qui·s part de Deu pert tot be»; per que
405	pots vezer que aquells motz pert es verb, e vay li
	detras, segons entendiment, aquell tot be, per la
	qual rayso hom l'abreuja. Empero son alguns verbs
	qui han autra natura, car tuyt li nom qui detras o
	denan lor van s'alongon en singular e s'abreujon en
410	plural; e li verb son aquests: suy, es, so, era, ffuyst,
	ffos, eres, ffuy, ffora, senan, seras, sera, er, esser,
	ffo. E per eximpli, axi com qui ditz: eu suy richs;
	tu es bos; eu era gays; tu fuyst bonana[n]tz; si eu
	fos amatz; tu eres enamorats; anch no fuy galiatz; ja
415	no fora clardatz. E axi pot ajustar als verbs los noms
	qui lor pertanyen. E enaxi com as allongatz aquests
	noms desus dits en lo singular, enaxi los abreujasses
	en lo plural; e per eximpli, axi com hom ditz li rey
	son vengut; se·l cavaller fosson armat; tuyt eron
420	auzit; e axi matex dels altres. E sitot sembla que
	aquest verb sion motz, car se cambien en les letres,
	certes non es mes un verbs (c. 17 v.) d'aquesta na-
	tura matexa, ço es aquest verb estau, car hom ditz
	eu stau jauzents, eu stare gays, aquel estech arditz
425	e pros. Examen son aytals aquestz verbs tench, e
	mostri, e sent, e sembla, e par, e jach, per que hom
	ditz eu me tench per pagatz, eu me sent sas, eu sem-
	bli folls, eu pari savis, eu jach hujatz, eu me mostri
	gays. E atressi ne son algu semblantz a aquestz qui
430	ara no·m venen a membransa. E per ayso son aquestz
	verbs divers de la natura als altres; car li autre mo-
	stron lo faytx que le nom es fayxz alcuna vetz gene-
	ralment, enaxi com qui ditz le rey cavalca, le reys
	menge, e alguna vetz lo mostron generalment e spe-
435	cialment, enaxi quo disia le reys cavalca cavall, e
	le reys menga carn. E per ço cant aquestz verb mo-
	stron generalment lo faig o la voluntat del nomen
	qui denant li vay, segons rayso, e puys mostra la
	specialment en altre nomen qui apres li vay, e per
440	ço aquell nom es acusatiu e abreugase. Mas aquest
	autre verb, ques eu t'ay dig que volen nominatiu
	detras si, no mostron so que·l nom fay, mas ajuston
	als nom[s] qui denan llur van e han sustancia altres
	noms accidentals; enaxi aquest verb aytal, ab los
445	noms ensemps qui detras lus van, mostren lo esta-
	ment e ll'esser dels primers noms, enaxi quo qui ditz
	le reys es richs e sans, aquell sans e richs son acci-
	dens e aquell reys es nom ab sustancia, e axi mostren
	l'estament del rey e no lo fayg; car aqui no ha null
450	faig que·l reys faça, mas mostras l'ajustament del
	nom qui ha substancia ab los noms accidentals aju-
	statz als noms qui han substancia, per que s'allonga
	o s'abreuja, axi com ara te daray a conexer per los
	altres casos.
455	2) Primerament sapies que genitiu tu conexeras en
	aço que totstemps li vay denan aquesta preposicio
	de, per que tu l'abreujaras tota hora, si es singular,
	com qui ditz del rey, de la ciutat, o del seu cors
	plasen, del seu humil esgar. Empero alguna vetz, per
460	manera de parlar lexa (c. 18 r.) hom aquell de, e,
	sitot s'es lo cas genetius, s'abreugen si s'en trau
	aquella preposicio de; enaxi com hom ditz la corona
	Deu, la merce Deu. E aço es leu per conexer, per ço
	cor a tart o trobaras, sino en aquestz motz de que
465	eu t'ay dit o donat eximpli. E si lo nom es plurals,
	e li vay denant la dita preposicio de, totstemps lo
	allongaras, enaxi com dels cavallers, de tots sos
	amichs, e de motz altres qu'en hi ha semblantz a
	aquestz.
470	3) Datiu conexeras car totstemps li vay denant una
	altre preposicio al o a; e abreujense totz en singular,
	enaxi com al rey, al seu cors plasent humil, a sa
	voluntat, a son plaser. E en plural s'allongon, enaxi
	com a sos valedors, a ssos baros, als cavallers, a ssos
475	amichs. E deves entendre que can hom ditz a lo rey
	o al rey, o a los baros o als baros, tot s'es ·j·, mas
	que per abreujar lo mot gita hom aquella letra o.
	4) Acusatiu pausa hom moltes vetz apres alguns
	verbs, mas atressi los conexeras per alcunes prepo-
480	sicios qui davant li van, enaxi com ves, vay, segons,
	contra, per, iuxta, pres, entorn, entre, jus, e per
	eximpli axi com ves o vas amor, segons raso, contra
	raso, contra senyor, per sa valor, justa lo rey, pres
	lo rey, entorn lo castell, entre la flor, ins sa mayso;
485	enaxi se abreujen en singular, mas en plural s'alon-
	gon, enaxi com ves totes parts, segons los valedors,
	contra·ls enamichs, per les honors. E enaxi posaras
	tots los altres per aquesta manera.
	5) Vocatiu conexeras per ço cor [totz]temps es po-
490	satz en cas que appella, enaxi com: en reys, anats o
	venitz o cavalcatz!o axi com hom li parla, axi com
	dona plazents, a vos mi rentz!o bells amichs, aiu-
	datz me! senyer en reys, entendetz ma rayso!E
	sapies que tota hora s'allonga en singular, e s'a-
495	breuje en plural; e per eximpli axi com dix Bernat
	de Ventadorn:
	Ar me conselatz, senyor!,
	o axi: Catala, ara veurem que sabrets far! o (c. 18 v.)
	axi: Proençal, pensatz d'arrezar! Pero sovenia·t que
500	eu t'ay ditz damunt, que·l nominatiu e·l vocatiu
	plurals s'alonguen can son femeni, axi com qui ditz:
	Donas plazents, venitz, gen, a l'amor! Terras valentz,
	ajudatz al senyor rey!
	6) Ablatiu pots conexer per altres preposicions, e
505	son aquestes: ab, sens, senes, en, denan, sobre, sots,
	fors; axi co ab lo rey, ses valor, senes s'amor, denan
	mon senyor, sotz lo rey, fors lo rey. E tots aquests
	s’abreugen quant son singulars, e en plural s'allon-
	guen, axi com ab los cavallers, ses valedors. E enaxi
510	potz entendre de motz altres, per contrasemble.
	c) Empero, sitot eu t'ay divizats qual es nomina-
	tiu, genitiu, datiu, acusatiu, vocatiu, ablatiu, aquesta
	sia ta regla general, que tota hora que trobes denant
	lo nom alguna de aquelles preposicions que t'ay
515	dites damunt, si lo nom es singular tu l'abreuja, e si
	es plural tu l'alonga. E sapies que aquestes prepo-
	sicions no s'ajusten ab nominatiu ne ab vocatiu
	jamay.
	IV. a) Encara te vull mostrar los noms demostra-
520	tius, ço es a dir los noms qui demostren los autres
	noms que han sustancia. E sapies que en lo nomi-
	natiu singular masculi lo[s] deus allongar, axi com
	cells, aquestz, aquells, aycestz, cestz, ells; e en
	los autres cases s'abreujen, e ditz hom ceyl, aquell,
525	aquest, aycest, cest. E aquells altres noms derrere
	ells[s]'abreuje[n] en lo nominatiu, per ço car
	hom ditz en los altres cases luy.
	b) E sapies que en los nominatius singulars feme-
	ninis ditz hom ceyla, cil, il, ylla, aquella, aquill; e en
530	los altres cases ditz hom ley o leys; e en los nomi-
	natius plurals masculins ditz hom cyl, yll, aycell,
	aquil, cist, aycist, cest, aycest; e en los altres cases
	ditz hom ceylls, aycells, aquells, aquests, cest, ells,
	lor. E en los femenis plurals ditz hom eyllas, aycel-
535	las, ceyllas, aquellas, aycestas, cestas; e (c. 19 r.)
	axi en los nominatius com en los autres cases. E
	axi matex diras en los nominatius singulars totz e en
	los autres cases tot, e en lo nominatiu plural diras
	tuyt, e en los autres cases totz; e per eximpli, enaxi
540	com ara ditz: tots reys deu tenir dretura, o tot rey
	deu hom honrar, o tuyt li rey se son ajustatz, o
	totz los reys vey assemblar.
	V. Encara vull que sapies com devetz pausar los
	noms possessius, enaxi com mieus, tieus, sieus. E
545	sapies que tu los allongaras e·ls abreujaras enaxi com
	los noms accidentz; e per eximpli axi com qui diu:
	aquells castells es mieus, o tieus, o sieus; o enaxi
	com ab l'aver meu (o teu, o seu) ay fayta una torr.
	Mas en lo nominatiu plural deu hom dir li teu, o li
550	mieu, o li sieu. E sapies que en tot loch on hom
	ditz me pot hom dire mi o mei, e en tot loch [on]
	hom ditz si pot hom dire se o sey, e en tot loch on
	hom ditz ti pot hom dire te o tey. E sapies que en
	lo nominatiu singular masculi o femeni ditz hom
555	totstemps tu.
	VI. a) Apres ti volc dire los noms verbals qui fene-
	xen en -dor com los devetz pausar, enaxi com ama-
	dor, servidor, entendedor, e molts altres semblants
	a aquestz. E sapies que si denant la sillaba der-
560	reyra, qui es -dor, trobes -a-, faras lo nominatiu en
	-ayre, axi com amador, amayre; lauzador, lau-
	zayre; merceyador, merceyayre; e enaxi dels al-
	tres semblants a aquestz. E si trobes denant la sil-
	laba -dor -i-, faras lo nominatiu en -ire, enaxi com
565	servidorfay servire, trasidor trasire, e motz d'al-
	tres semblants a aquestz. E si trobes denant lo
	-dor -e-, faras lo nominatiu en eyre, enaxi com
	entendedor entendeyre, fanyedor fa[n]yeyre; e sa-
	pies que tuyt aquest nom s'alongon o s'abreujen,
570	qual te placia, el nominatiu singular, enaxi que
	podetz dir amayre o amayres, o servire o servires,
	entendeyre o entendeyres. E per ço s'alonguen cor
	(c. 19 v.) es regla general que totz nominatiu sin-
	gulars s'alongon, e per ço se pot abreujar car, sitotz
575	son abreujatz, si ha gran differencia en l'uns e els
	altres cases, per ço cor lo nomiuatiu singulars fenex
	en -ayre, o en -yre, o en -eyre, e li autre cas
	fenexen en -or, o en -ors; car sapies qu'el nominatiu
	plural fenexon en -dor, e en tots altre cases fenexen
580	en -dors, enaxi com la regla general manda. Aquest
	nom so masculi; e tuyt li femeni d'aquest verbals
	sapies que fenexen cominalment en -itz, axi com
	amayritz, galiayritz, transiritz, serviritz, entendey-
	ritz. E axi matex entench que po[sa]ras tots los al-
585	tres semblants.
	b) Encara sapies que son algun altre nom qui
	han atressi mudament plus que abreujar o allongar
	de una letra, enaxi com gençor, que fay en lo no-
	minatiu singular genser e en los altres cases gen-
590	sor, el nominatiu plural fay gensor e en los altres
	cases gensors; e axi matex diu hom en lo nomina-
	tiu singular meyler e en los altres cases mellor; e
	axi matex en lo nominatiu singuloar diras auser
	e en los altres cases ausor, e en los plurals
595	seguexen la maneyra de gensor. Empero enten
	la regla que t'ay dessus ditxa, que·l nominatiu
	plural femeni s'alongon totztemps, per que hom
	ditz li rey so gensor, mellor, ausor; las reginas
	so mellors, ausors, gensors; e axi matex diu hom en
600	lo nominatiu singular hom, bar, layre, bayle, coms
	e en los altres cases ditz hom home, baro, layro,
	baylo, comte. E sapies que tuyt aquest nom qui han
	aytal differencia entre lo nominatiu e·ls oblichs se
	podon, e en altre hora, allongar e abreujar a ton
605	plaser en lo nominatiu singular, acceptat aquell
	motz coms, qui no·s pot abreujar per ço c'om no
	pot dir com; e sovinga te tota vegada que·l nomi-
	natiu e·l vocatiu son semblants, car solament son
	appellatz oblich li autre ·iiij· cas, ço es saber l[o]
610	(c. 20 r.) genitiu, e·l datiu, e l'acusatiu, e l'ablatiu.
	E sapies que en tot loch on diras ley podetz dir
	leys, e a lor, a lors.
	c) Encara sapies que tuyt li nom qui fenexen en
	-ir, poden finir en -ire, enaxi com martir, martire;
615	desir, desire; sospir, sospire. Mas li nominatius que
	fenexen en irs no·s poden allongar en -ire, axi com
	martirs, car no·s pot far, car si tu hi ajustaves s,
	diria martirise, e serie lag e no voldrie dir re.
	VII. Encara sapies que adverbis son motz, e son
620	nomenatz adverbis car estan pres lo verb, e tota
	hora li enedexen alcun entendimen; e axi com hom
	ditz le reys parla be, francament, e aquell be e
	francamentson adverbis, car estan pres lo verb,
	e aquell parla es verbs, per que li ajusten aytal en-
625	tendimen com potz veser aquell be o aquell fran-
	camen. E sapies que l'adverbi no ha cas, per que
	fenex cascus en una maneyra solament, enaxi com
	hom ditz be faytz o mal, car no porien dir bes o
	fayts, o mals ho fayts, o enaxi com hom ditz caval-
630	catz tost, azaut, fort, que jamay no·s mudo d'autra
	guisa. Empero no entenes en aquesta regla los ad-
	verbis qui fenexen en -men, car aquell s'alongon
	o s'abreujon a la volentat del trobador, axi com
	gayament, covinentment o saviament, que potz dir
635	gayamentze covinentments, per que posaras axi tots
	los altres semblantz a aquestz. E sapies que son
	alguns motz qui alguna vetz son noms o adverbi,
	per que·ls potz posar doas vetz en rima en un can-
	tar, axi com hom ditz be, azaut, gallart, fort, suau,
640	mal, gen, e moltz d'altres semblants a aquestz; e
	totz pausa·ls axi breu, com son adverbi. Mas com
	son noms s'alongon o s'abreujen segons lo cas en
	que son pausatz; com son adverbi s'abreujon, enaxi
	com hom ditz le reys cavalca be, o beyll, o leig, o
645	fort, o mal, o gent; e axi posaras los altres. E cant
	son nom, se posen enaxi qui ditz hom le reys es
	(c. 20 v.) gentz, azautz e bells. E si alcu ditz le rey
	dona volenter, sapies que aquel volenter es adverbis;
	e per ayso es be dig, car, si era nom, diria hom
650	volenters, per ço car seria nominatius. E son estats
	alguns trobadors qui dehien que era falç, perque
	no paria haguessen auzit ço que dix en Riques No-
	ves, qui dix:
	Mal fay dona, car non enquer
655	Paubre cavaller quant es pros,
	Humils e franchs e amoros,
	Bos d'armes e serf volenter.
	VIII. Sapies que t'ay dig que tot ço que·l nom fay
	es verb, per que devetz saber que·l verb ha .v.
660	maneyras: la primera es maneyra demostrans, per-
	que hom lo appella indicatiu; la segona es maneyra
	comandans, perque l'appella hom imperatiu; la terça
	maneyra es desirans, que hom appena optatiu; la
	quarta maneyra es ajustans, perque hom l'appella
665	conjunctiu; la .v. es maneyra no finida, perque hom
	l'appella infinitiu.
	a) Primerament sapies que indicatiu es aquella ma-
	neyra qui·t mostra ço que·l no·m fay, enaxi com hom
	ditz eu am, eu vau, eu mengi, eu cavalch. E sapies
670	que el ha tres temps: present, passatz, esdevenidor.
	Present temps es am; passatz temps es amey, amava
	ehavia amat; sdevenidor temps es amaray, yray,
	faray. E cascus d'aquestz temps ha tres persones, ço
	es saber, primera, segona, terça. La primeyra del
675	present temps es am, la segona ames, la terça
	ama; e en la primeyra si enten eu, en la segona
	si enten tu, e en la terça ceyl; e aquestz verbs
	son singulars. El, plural ha·n altres tres, axi com
	amam, amatz, amen; e en lo primer s'enten nos,
680	en lo segon vos, en lo tercer ceyl. E axi matex
	ha lo temps passatz tres persones, axi com amey,
	amest, amet; es aquell verb qui en aquest loch
	fan -etz, poden axi matex fenir en -et; atressi ditz
	hom en lo plural amem, ames, ameron. En lo temps
685	esdevenidor diu hom amarey, amaras, amara; en lo
	plural ditz hom amarem, amaretz, amaran. E sapies
	que tuyt li verb qui en aquest loch fenexen en -ay
	poden fenir en -ey; e enaxi com hom ditz amaray,
	(c. 21 r.) amarey; faray, farey. E son alcuns
690	verbs en los quals en Ramon Vidals dix que li tro-
	bador havien errat, enaxi com dir en la primera
	persona del indicatiu eu cre, com hom devia dir eu
	crey, tu cres, ceyl cre; e enaxi aquell cre significa
	terça persona e no primera. Encaras dix que havien
695	fallit posan en la terça persona del temps passat de
	l'indicatiu ausi, vi, grasi, trasi, co tuyt aquest verb
	sion de primera persona; car en la primera persona
	ditz hom vi, auzi, trasi, grasi, e en la terça ditz hom
	ausic, vic, grasic; e que enaxi devia hom pausar totz
700	los autres semblantz: e eu altrey li que segons art
	el dix ver, e que·ls deu hom axi pausar; mas no li
	altrey que li trobador errason, per ço car us venç
	art, e longa costuma per dret es haüda tant que venç
	per us. E con sia us en algunes terres on le lengatges
705	es covinentz e autreyatz a trobar que tuyt cominal-
	ment diguen aytant o plus en la primera persona
	eu crecom eu crey, e en la terça persona diguen
	aytant ausi com ausic, per aquesta raho dic eu que
	li trobador no y falliron, car ill seguiren lo us del
710	lengatge e la costuma, e pus tuyt li trobador ho
	han ditz en llurs trobars, es us e confermamentz de
	lengatge. Ma si us o dos haguessen ditz, assatz
	pogra dir que fos errada, perque dic eu que cascus
	pot dir quals que mes li plasia. Atressi dic aquest
715	verb tray que·l poden axi declinar: eu trasch, tu
	trays, aquell tray; o enaxi: eu tray, tu tras, cell tra;
	e enaxi aquell tray pot esser primera persona o terça,
	e enaxi matex pausa hom atray, estray, retray. E
	l'infinitius fay trayre, atrayre, o trar, enaxi com
720	dix us trobadors:
	Be·m platz car ab vedar
	L'avesques no xastia,
	Diners sab [acap]tar
	E pe[n]re, ab besuesia.
725	Es atressi que hom pusca dir en terça persona tray,
	n'Aymerich de Peguila nos ho ensenya, qui dix:
	En luy so tuyt li bon ayb c'on retray
	Estres que tart promet e leu estray,
	E eu no puch sofrir los mals qu'en tray.
730	b) Imperatiu es aquella maneyra con hom fay man-
	dament az alcu, (c. 21 v.) ez a singular, axi com
	hom ditz home vay t'en, o manja, cavalca; ez en
	plural axi con hom ditz anatz, menjatz, cavalcatz, e
	non ha mays presents temps e segona persona.
735	c) Obtatiu es aquella manera qui mostra semblant
	de desirar, enaxi con hom ditz en presen temps eu
	volrria, eu manjaria si havia que; ez en temps passat
	si eu hagues cavalcat, si eu hagues pro manjat eu
	fora sadoyls. E sapies que ha plural e tres persones
740	e temps esdevenidor.
	d) Conjunctius es aquella manera qui ajusta algun
	faig a les altres maneyras, enaxi con hom ditz eu
	vos prech que m'ajudetz; di al rey que cavalque,
	e aquell ajudetz e aquell cavalque es maneyra aju-
745	stans; e ha tres persones e tres temps.
	e) Infinitiu es maneyra no finida, e no ha persona
	ne singular ne plural, ne temps, mas ajusta·s ab
	primeyra persona e a segona e a terça e a totz temps
	e a totes les autras maneyras, e co en si no sia
750	finida, feneys las autras maneyras, enaxi con hom
	ditz ausir, manjar, entendre, mover; e a maneyra
	demostran en present temps s'ajusta, axi com [hom]
	ditz eu te vull auzir; a maneyra comandan, axi com
	vay manjar; a maneyra desigan, axi con hom diu
755	eu volrria fort entendre; a maneyra ajustan, co: eu
	mi volgues mover. Enaxi eu dich que aquel ausir
	feneix l'entendiment de aquell vull, ez aquell man-
	jar d'aquell vay, ez aquell entendre de aquell volria,
	e aquell mover d'aquell mi volgues. E devetz sa-
760	ber que aquesta maneyra, la qual es appellada infini-
	tius, se pausa algunas vetz en loch de nom denant lo
	verb o detras. E per ço com es pauzats denant lo
	verb, ell s'alonga enaxi com le nom; e per eximpli,
	axi com qui ditz vostres servirs me platz. E com es
765	pausat detras lo verb s'abreuja, enaxi con qui ditz no
	vull vostre servir, e aquella hora es pauzat en loch de
	nom, per que rayso es que seguesca sa maneyra. E en-
	cara deves saber que motz dels infinitus que fenexen
	en -ir (c. 22 r.) poden atressi fenir en -ire, enaxi com
770	ausir, quel potz dir auzire; o dir, dire; ayzir, ayzire.
	IX. a) Mas nenguns infinitius finens en -ir, no pot
	finir en -ire si tu lo trobes en lo nominatiu dels
	noms verbals que fenexen en -idor. E per eximpli,
	axi com servir qui es infinitiu, e no pot[z] dire eu
775	vos vull servire, per ço com servire es nominatius
	d'aquest nom servidor; ne potz dir eu te vull gra-
	sire, non vullatz mentire, de vos dezir jausire, no
	pusch lo mal sofrire, no·m devetz transire, car
	tuyt aquist son nominatius en singular de llurs
780	noms: e per eximpli, axi com hom ditz eu suy
	gallartz servire; eu suy dels mals grasire; eu suy
	dels bons e dels mals sofrire; eu suy d'amor jau-
	sire; non siats trasire; ja no·us seray mentire; e
	per aquesta maneyra seguiras dels altres.
785	Encara son d'autres infinitius qui axi matex fene-
	xon en -ir e no·s podon allongar en -ire, per ço
	cor no son trobat en nom; e per eximpli, axi con
	venire acollir e adousir, enfortir. E aquestz en
	nulla manera no·ls podetz allongar, ne poden es-
790	ser termenatz en -ire, per la raho dessus dita, e
	per tal car no es artz mellors de lengatge; e axi
	ne trobaras motz d'altres semblants a aquestz. E
	sapies que aquests hauras a conexer per lonch us
	e per longa pratica.
795	b) Atressi sapies que potz allongar en -ire tot
	verb qui fenesca en -ir; e per eximpli axi com
	hom diu eu desir, eu desire; eu cosir, eu cosire.
	Et aço matex faras dels altres semblantz a aquestz.
	c) Encara sapies que tuyt li verb que fenexon en
800	ischpodon finir en -is; e per eximpli, com qui
	diu eu jausisch, eu jausis; eu grasisch, eu grasis.
	d) Atressi sapies que tuyt li verb de segonda per-
	sona que fenexon en -etz podon finir en -es, e per
	eximpli axi com qui disia entendetz, entendes; fa-
805	retz, fares; e axi dels altres. E atressi matex potz
	far dels noms, e per eximpli axi com bos pretz,
	bos pres; una vetz, una ves (c. 22 v.).
	e) Atressi sapies que tuyt li nom que fenexon en
	-itz poden fenir en -is; e per eximpli, axi com
810	aunitz, aunis; fayditz, faydis; farsitz, farsis; Bia-
	tritz, Biatris; amayritz, amayris.
	f) Atressi sapies que tuyt li nom que fenexon en
	-ichs poden fenir en -is; e per eximpli, axi com
	amichs, amis; enemichs, enamis; enichs, enis.
815	g) Encara sapies que devetz fort gardar que no
	metatz en alguna rima alguns noms qui fenexen
	en -ers, e son tres o trey, qual te vulles potz dir,
	ço es saber podyers, cavalliers, envers, car le us
	no pot fer rima ab altre, ans hi a mant hom er-
820	rat; per que devetz pausar de una part poders,
	volers, sabers, avers, aders, spers, lasers; e axi
	matex deus pausar tots los infinitius qui fenexen en
	-er quant son pausatz en loch [de nom] denant
	lo verb, enaxi com teners, vesers, temers, e molts
825	d'autres qu'en trobaras. E deus saber que d'altra
	part deus pausar envers, revers, convers, pervers,
	esmers, Besers, sofers, fresquers, esters, mers.
	h) D'autra part pausaras cavalliers, mestiers, sou-
	dadiers, niers, diniers, estiers; e de aquestz tro-
830	baras assatz; mas en aquo los potz conexer, que
	en aquest[z] trobaras tostemps, denant la e de la
	derrera sillaba, i. Encara que·l porets conexer en
	lo femeni, que fan en -eyra; axi com soudadiers,
	soudadieyra, niers, nieyra, plasentiers, plasentieyra.
835	i) E sapies que·l nom desus dit, ço es saber [en-
	vers], convers, esters, fan llur femeni enversa,
	conversa, estersa; aquells altres nomens, sabers,
	poders, no han null temps femeni, per que los
	potz conexer assatz ab aquesta doctrina qu’eu t’ay
840	donada serta.
	l) Encara sapies qu'eu te do altra reglta per raho
	d'alguns noms en los quals erron alcuns homs que
	usen de trobar, e assenyaladament en Cathalunya;
	e ells cuydon ho far per gallart (c. 23 r.) parlar
845	o per tal que mellors venga a llurs rimes e fallen
	enaxi en los noms termenatz en -ars, en -ers, en -irs,
	en ors, en urs, que trason dels motz aquella le-
	tra r, per que·ls mudon d'enteniment e de len-
	gatge; enaxi que moltz homens ay eu vists a cuy
850	venian en les rimes aytal mot: amars, cars, avars;
	espers, plasiers, volers; martirs, ausirs, sentirs;
	flors, amors, colors; purs, murs, scurs, e trasion
	per la dita raho aquella r de la fi del mot; enaxi
	que com degron dir amars, cars, avars, dezien
855	amas, cas, avas; e com degron dir spers, plasiers,
	volers, e dizon spes, plazes, voles; e com degron
	dir martirs, dizen martis; e com devion dir amors,
	dizion amos; com devien dir purs, scurs, dizion ,
	pus, scus; perque fallion malament en moltes de
860	maneyres.
	E tu garde·t que enaxi no ho messesses per re que
	no volrria dir nulla re en aytals lochs.
	E axi son complides les Regles d'en Jaufre de
	Foyxa.