Li Gotti, Ettore. Jofre de Foixà. Vers e Regles de trobar. Modena: Società Tipografica Modenese, 1952. Code: 304,Traité Auteur: Monge de Foissan Genre: Traité de poétique Numero: - REGLES D’EN JOFFRE DE FOXA I. (c. 12 r.) Co en Ramons Vidals de Besuldù, en art de trobar savis e entendens, veses motz dels trobadors fallir, per no saber, en llurs trobars, — a donar a ells e als altres qui res no sabien doctrina e ense- 5 nyamen, per que poguessen venir a perfecciò de aquella art, dictet e fe un libre qui es appellat Re- gles de trobar. Mas com aquell libre nulls homs no puga perfetament entendre ses saber la art de gra- matica; e trobars sia causa que pertanga a l'empe- 10 rador, e a reys, a comtes, a duchs, a marques, a princeps, a barons, a cavallers, a burzeses, encara a altres homens laichs li plusor, dels quals no sabon grammatica: — eu en Jaufres de Fuxa, per manament del noble e alt senyor en Ja[cme], per la gracia de 15 Deu rey de Sicilia, qui en trobar pensa e s'adelita grantmen, studiey e pessey a dar, segons lo meu saber, alcuna manera o doctrina en romanç; per que cells qui no s'entenen en gramatica, mas estiers en sobtil e clar engyn, pusquen mils conexer e 20 apendre lo saber de trobar. E si alcuna causa de repreniment hi ha ques eu no entenda, a mi platz fort que la pusquen esmenar segons rayso; car n'Aymerich de Peguila m'o ensenya en una sua canço dient enaxi: 25 Si eu en soy desmentitz C'aysso no sia veritatz, Non er hom per mi blasmatz Si per ver m'o contreditz, Ans vey sos sabers plus grans, 30 Entre·ls pros, e·ls meus mermans. Si·m pot venser d'ayso segons rayso Que no ay ges tot lo sen Salamo. II. Nota quantes causes deven esser guardades en trobar. 35 En trobar deu guardar cascus nou causas, ço es saber: rayso, maneyra, nombre, linatge, temps, ri- ma, cas, lengatge, article. 1) Rayso deu hom guardar per ço cor la mellor causa que ha mester totz cantars es que la rasos sia 40 bona e que hom (c. 12 v.) la vage continuan, ço es a entendre que de aquella rayso que començara son cantar, perfassa lo mig e la fi. Car si tu comences a far un sirventesch de fayt de guerra, o de repren- dimen o de lausors, no·s conve que y mescles raho 45 d'amor; o si faç canço o dança d'amor, no·s tayn que y mescles fait d'armes ne maldit de gens; si donchs per semblances no o podiets aportar a raho. 2) Maneyra es que d'aitantes rimes co faras la primera cobla faces les altres, e que les rimes de les 50 cobles sien semblantz en llur loch e pars en silla- bes, enaxi que la primeyra rima de la primeyra cobla sia semblan a la primeyra rima de la segona cobla, e atressi a la primeyra de totes les altres co- bles; e la segona rima de la primera cobla a la se- 55 gona rima de les altres cobles. E enaxi deus appa- rellar totes les altres rimes. Empero be potz far la primeyra cobla d'unes rimes e cascuna de les co- bles d'altres rimes; o potz fer les primeyras duas coblas d'unas rimas e dues altres coblas d'altres ri- 60 mes, e les altres cobles d'autres rimes. E aço es maneyra, que axi com començaras o perseguesques; pero tota hora deven esser les cobles d'un nombre e en rimes e en sillabes. 3) Nota que es nombre. Nombre es que ajustz una causa ab una, e mol- 65 tes causes ab moltes, axi con hom ditz le reys ve, o s'en vay; e aquell reys non es mas .j., e aquell vee aqueyl vay no parla mays d'altre, per que s'acorden. E aquestz nombres es appellatz singu- lars. Atressi ditz hom li rey venon, o s'en van, e 70 abduy li rey son duy e son mays, e axi son moltz, e aycell motz venon, o s'en van parla de motz, per que s'acordon; e aço es appellat plurals, per que es dit be. Mays le reys venon, o s'en van es fals, car aquests motz le reys parla d'un; ells venon mo- 75 stra que sien motz; el ve non signiffica mays un: e·l venon (c. 13r.) significa que sien molts, per que seria fals en nombre, don es obs que d'aço se gart totz homs. Empero si tu pauses dos nomenetiuz singulars apres lo verb ab que s'ajusten, potz pausar 80 en plural, per ço car duy nominatiu singular, o pus, valen aytant com fa .j. nominatiu plural; e per eximpli, axi com qui desia: Amors e joys me donon gran plasser. E atressi potz pausar lo verb en singular, per ço 85 cor lo verb singular respon a cascu dels nominatius singulars, enaxi com qui desia: Sa gran beutatz e sos prets senyoreja. 4) Nota que es linatges. Linyatge es que·l masculis s'acost ab lo masculi e·l femenis ab lo femeni, axi com qui desia reys 90 bos, e franchs, e larcs o dona bella, bona, franca. Mas dir reys franca, aço es errar en linyatge ma- sculi; e en femeni axi com qui desia dona bo, franch, per que aço seria contra dret parlar de li- nyatge. 95 Empero tots los noms qui fenexen en -entes, los quals son appellats en gramatica particips s'ajuston ab masculi e ab femeni; axi com qui desia: dona pla- sentz, avinentz, obedienz, e motz d'altres qu'en hi ha semblantz [a] aquestz; car tota vegada seria 100 dret parlar seguir aquesta manera e dret linatge. Empero son alcun[s] nomenz masculi qui fene- xen en -entz, el femeni en -enta: axi com hom dits reys gens, manens, jausens en lo masculi, ditz hom en lo femeni reyna genta, jausenta, manenta, 105 e d'alcuns altres semblantz a aquestz. 5) Nota que es temps. Temps cove aguardar enaxi que lo un temps sia semblant e acordant a l'autre, enaxi com qui diu eu prech midompsque·m do rich joy, car aquell preches presenz e aquell do altretal, per que s'a- 110 corden; e per aquest se poden pendre eximpli de motz altres. Mes justar presen lemps ab esdeveni- dor o ab passat no seria convinent, axi com qui desia yeu prech midomps que·m dona, o que·m (c. 13 v.) dara s'amor; per que d'ayso te deus guar- 115 dar tota hora. 6) Nota que es rima. Rima fay aguardar mot certament. E devets saber que son dues maneyras de rimas: la una maneyra es cant lo accent del mot se fay en la derrera sil- laba, enaxi com plazens, o saluts, e molts d'altres 120 que n'hi ha semblants a aquest[z]; l'altra maneyra es quant lo accent se fay en la sillaba que n'es de pres denant la derreyra, enaxi com pla- sença, sofrença, maravella, esquella, abella e motz d'altres semblants a aquestz. En alguns motz, als 125 devegades, no ha mes una sillaba, e en aquella cove de fer per força l'accent; enaxi co pas, franchs, larchs, e d'altres asatz; e a les vetz es le motz de dues sillabes, axi co do[m]pney, vensa, tensa; e del dompney faç l'accent en la derreyra 130 sillaba, e del vensa e del tensa en la primeyra sil- laba. Encara a les vetz es le motz de tres sillabes, axi com jausimens; a les vetz de quatre, axi com maïstralmens; a les vetz de cinch, axi com amoro- zamentz. Pero, de qualque longaria sia, l'accens 135 s'a a ffer en la derrera sillaba o en aquella que denant li estay pus pres. Nota que es accent. Accent es con hom agusa la votz e la rete pus en una sillaba que en altra, enaxi co conexens, que en aquell -xens qui es derrera sillaba s'agusa pus 140 la votz que en les autres sillabes; o enaxi co bena- nança, co en aquell -nan- qui es denan lo -ça, s'a- gusa plus llavors que en les altres. E si vols saber en quantes letres se deven acordar les rimes, guar- da en qual sillaba se fay l'accent, e en la primera 145 letra vocal de aquella sillaba tu comença apparel- lar e comptar tas letras; e primeyramen pausa aquella vocal e puys las autras [letras] qui apres li venen. E aço deus far quant l'accent se fay en la derrera sillaba o quant se fay en aquella qui 150 es denan la derrieyra: en la derreyra axi co pla- senses aquell -sens, per que, laxada (c. 14r.) aquella letra s, deus pendre e començar la rima en aquell -ens, car la s no es de la rima com aquel- la e sia la primera letra vocal de la sillaba, per 155 que li ve a rima gens o sofrens. Atressi deu hom far quant l'accent se fay en la sillaba que es de- nant la derreyra, axi com semblansa; la sillaba que esta pus pres denant la derreyra es -blan-, per que devets començar la rima en aquella letra 160 a, e puys que pauses totes les autres letres, per que li ve a rima França o dança. E sapias que las letras vocals que son, [son] .v., scilicet a, e, i, o, u. Donchs que faras si trobes aquesta rima uensa? car aquella letra u es la primera letra vocal de la 165 sillaba en la qual se fay lo accent; e per aquella raho qui eu t'ay ditxa dessus, deuras començar la rima en aquella letra vocal u, e puys que pausaces totes les letres altres per orde. Mas certas non est tengut, per ço car aquella letra u te aqui loch de 170 letra muda e no sona axi coma vocal; e puys pert sa natura en lo so, raho es que perda son dret en la rima: e quant ne trobaras semblantz fay atretal. Empero d'aquestes vocals nenguna no pert son so, sino les dites dues ço es u e i: u pert son so axi 175 com vensa, vayre, vostre; i pert son so axi com qui diu jes, jors, lonjana: e per aquesla raho ven- sa fay rima ab tensa, e nostra ab vostra, e vayre ab layre. E atressi es rima jes ab bes, e jors ab amors, e lonjana ab sertana; per que seguiras aquesta 180 manera com ne trobaras de semblans. E devets entendre que nulls motz qui facen rima no deus tornar altra vetz en loch on fassa altra rima en lo cantar que faras, sia que tu comences lo cantar o que y respones, si donchs aquell motz no havia 185 divers entendimentz; e per eximpli mostri te aysi una cobla: Eu faray canço en may No per tal c'adoncs am may, May car er acordat m'ay 190 Que si ja·m deu valer may Midons, hon ay lo cors mes, Qu’eras m’aiut com ops m’es; Car si·m davall jor sinc mes Manjan no·m veyrion mes, 195 Tals es la dolors que·m puny; E no·l vuyl exir del puny; C'ades a ley servir puny, C'avan totz (c. 14v.) bos vassalls puny. Encara potz tornar o metre en ton cantar un mot 200 dues vetz, ab que la una vetz sia verb e l'altre nom, e axi com qui desia: Tan a mmidons cors azaut Que d'altr'amar no m'azaut. Primers azaut es nomen, e l'altre es verbs. E per 205 senblant maneyra potz usar dels altres motz quan loch sera. Atressi potz tornar en la .ijª. cobla una o dues o tres o totes les rimes de la primeyra cobla, ço es a dir los motz qui fan rima, ab que en totas las autras cobles seguens faces atretal. E aço, qui 210 ho sap fer, es gin e maestria. 7) Cas deu cascus guardar fortment, car li hu s'alon- guon e l'autre s'abreujon a la fi. Alongar apeyl en quant aquesta letra s o z se pausa a la fi; s, axi com beso merces, reys, savis; z, axi con sufrentz, amatz, 215 grazitz, celatz, e moltz d'altres; car si tu pauses bes la on deus pausar be, o pauses sofren la on deus pausar sofrentz, fas fallimentz gran contra cas; e mostrarrem en son loch, al miels que porem ni sa- brem, quant los deuras abreujar o allongar. 8) 220 Lengatge fay agardar, car si tu vols far un cantar en frances, no·s tayn que y mescles proençal ne cicilia, ne gallego, ne altre lentgage que sia strayn a aquell; ne aytanbe, si·l faç proençal, no·s tayn que y mescles frances, ne altre lengatge sino d'a- 225 quell. E sapies que en trobar proensales se enten len- gatges de Proença, de Vianes, d'Alvernya e de Li- mosi, e d'altres terres qui llur son de pres, le quals parlen per cas. Empero, si tu trobes en cantar 230 proençal[e]s alcun mot que sia frances o catala- nesch, pus hom aquell mot diga en Proença o en una d'aquelles terres qui han lengatge covinent, los quals lors son pres, aquells motz potz pausar o metre en ton trobar o en ton cantar; e si ayso fas, 235 no potz dir per axo que sia fals. E de les damunt ditz motz potz pendre eximpli per aquestz: (c. 15r.) pais, vassaus, e d'altres motz qui son frances e le- mosi; axi com dona o castell, saber, haver, e motz d'altres qui son catalans e proençals, mes en los 240 cantars son mes proençals que altres. 9) Aci parla dels articles. Articles son .vij., ço es saber, li, le, la, lo, e aquests se ajusten ab nomen singular; li, las, los, aquestz s'ajusten ab nomen plural. En singular s'ajusta aquell li ab mot femeni allongatz, lo qual [es] en 245 cas nominatiu, axi com li ciutatz es bella. E atressi s'ajusta ab mot femeni qui fenesca en -a, sol que aquells motz sia nominatiu, axi com li reyna ve. Le s'ajusta ab tot mot singular qui sia masculis e allon- gatz, axi com le reys ve. La s'ajusta ab tot femeni 250 qui sia singulars e abreujatz e que fenesca en -a, e que no sia nominatiu, axi com eu vey la tor, o la dona, o la reyna. Lo s'ajusta ab tot mot masculi abreujat en singular, enaxi com no am lo mon ne lo seu faytx. Enaxi li e la, en singular, son femeni, 255 e le e lo son masculi; li en plural s'ajusta ab tot mot abreujat, enaxi com li cavaller venon, o li rey guerrejon, e aquell mot sion masculi. Las s'ajusta en plural ab tot mot femeni, enaxi co las flos venon o eu vey las donas. Los, en plural, s'ajusta ab tot 260 mot masculi qui sia allongatz, enaxi con eu vey los cavallers, o li falco han pres los agros. Empero eu t'en diray pus breu regla. En nominatiu singu- lar masculi ditz e met hom le, e en femeni ditz e met hom li. En los altres cazes del singular ditz 265 hom lo, si e masculis, e si es femenis ditz hom la. En plural, si es nominatiu masculis, ditz hom li, e en los altres cazes ditz hom los; e si·l nom es feme- nis, en totz cas ditz hom las. E axi deu posar e aju- star tots homs los articles als nomens. III. 270 Ara t'ay dites les sposicions de les nou cousas da- munt (c. 15 v.) pausadas, per que·ns cove dir e amo- strar huymas en quala manera poras conexer los cases. E per ço com seria causa greu donar a enten- dre a home no sabent gramatica que es nomen, pro- 275 nomen, particip, nomen verbals, verbs, conjunc- cions, preposicions, interjeccions, adverbis, per aquesta raho no havem voluntat de parlar sino de aquells per los quals conesca lo cas; car per los uns enten hom puys los altres. 280 a) Primerament devetz saber que totes les causes qui son nomenades e han sustancia, axi com Deus, angles, reys, comtes, duchs, cavallers, viles, terres, Johans, Raymons, ayres, fusters, freners, e d'altres motz qu'en hi a sens nombre, cove a far que aque- 285 stas coses les quals son appellades nomen, haien al- guna natura o algun acte o algun accident o alcuna causa qui lor es ajustada, aquella es axi matex ap- pellada nomen, per que eu te dich que com tu los ajustaras als nomens primers, tu los deus posar en 290 aytal cas com aquell a qui·ls ajustaras, car aquests nomens, segons que son accident, en la major part no poden esser sens lo nomen primer, per que lor coven asseguir llur natura, car ell non han sustan- cia, ans los cove esser en los noms qui han sustancia; 295 enaxi co bells, bos, blanchs e mantz d'autres, car beutatz ne bondatz ni blanquesa ni bellesa no po- don esser sino en los noms qui han sustancia, per que cove que si lo noms que ha sustancia s'alonga, que l'altre nom qui so natural o accident s'alongon, 300 e si·l sustantiu se abreuja, que l'altre qui han nom ajectiu s'abreujen, enaxi co Deus es bos, e jotz e merceners, sants, benezets; e tuyt aquest nom so na- tural en Deu; o le reys es larchs, francs, avinents. Per que s'alongon? Cor llur sustantius naturals s'a- 305 longa; e deu los dir breus enaxi: aysi no say null rey tant bon, tant car, tant plazen; per que tot enaxi co pauses Deus ho (c. 16 r.) rey o qualque autre nomen qui haia sustancia, deus pausar tots los altres noms que a llur ajustaras. 310 b) E devetz saber que li cas del nom son sex, ço es saber: nominatius, genetius, datius, acusatius, vocatius, ablatius. Tuyt aquest cas poden esser sin- gular o plural; e devets saber que no·s pausen may en dues maneres, ço es saber que totstemps li nomi- 315 natiu e li vocatiu singular s'alonguen, e li autre cas singular s’abreujon; el nominatiu e·l vocaliu plural s'abreujen, e li altre cas s'alonguen. E aquesta regla es general, mas empero cascu dels noms ha excepcio, car lo nominatiu singular s'abreuja quant 320 no es masculi ne femeni, enaxi co bell m'es qu'eu xan, o mal m'es qu'eu faça mal, o axi co dix Gau- celms Fayditz: Assatz crey Que bell me fora e avinen. 325 Per que aquell beyll no parla de nomen qui sia ma- sculis ne femenis, car si parlas de masculi dixera beyls m'es le reys, o si parlas de femeni dixera bella m'es la dona; e axi matex se enten d'aquell avinen, mas per ço c'om parla generalment, no·s 330 pot allongar. Eyxamen ditz hom no m'es aysiu que cavalque encara; e aquell aysiu es nominatiu, mas no es ajustatz a masculi ne a femeni, per que no pot esser allongat; e sapies que aquest nominatiu aytal son appellat neutra, e no pot esser en nom 335 que haja sustancia, axi com en Deu, en rey, en nau, o en mans d'altres semblantz a aquests; car aquest nom totztemps s'alonguen en lo singular nominatiu, atressi le nominatius plurals s'alonga totstemps com es femeni, enaxi com hom ditz las flors venen, 340 o son vengudas; per que dix Gaucelms Fayditz: Don me venon al cor plasens douçors. E per aquesta rayso sapiats que no pot fallir null temps a allongar totz noms femenis en plural en tots cases. 345 1) Per que a conexer quals es nominatius o acu- satius se (c. 16 v.) cove primerament de conexer e de saber qual causa es verbs, car nulla paraula no pot haver entendimen sino ha nom e verb. E de- vets saber que·l verb nays del nom, car tot so que·l 350 nom fay es verbs, enaxi co le reys cavalca bell ca- ball, que aquell reys es nom, e aquell cavalca es verb, car es causa que·l nom fay, ço es assaber le reysque es nom. E sabxats que·l nom qui es pau- satz denan lo verb segons raso es nominatius, per 355 que deu esser allongatz, e totz nom qui sia pausatz detras lo verb deu esser abreujatz, per que en aquesta paraula, le reys cavalca bell cavall, aquell reys qui es nom s'alonga, car esta denant aquell motz cavalcaqui es verb, e aquell autre mot bell cavall 360 s'abreujon, car son nom qui son pausatz detras lo verb. E aço devetz far cant li nom son singular, axi com eu t'ay ara dits; quant li nomens son plural, tot lo contrari, axi co li rey cavalquen beylls cavalls, car tuyt li nom qui en plural stan denant lo verb 365 s'abreujon, pus son masculi, e li nom qui detras li son pausat s'alongon; cant li nom son plural e fe- meni, ja ay dit que en tot cas s'alongon. Per ço t'ay dit que·l nom sia pausatz denant lo verb o de- tras, segons raso, car a les vetz aycells noms qui 370 segons rayso e entendimen es pausat denant lo verb, sera, per raho de rima o per autra causa, pausatz detras lo verb. E ayso pot veser per eximpli d'en fFolquet qui dix en una sua canço: Pus elh vol venser tota[s] res 375 Qu'una vetç la vences merces. E aycells verbs vences de sa natura vol apres si acusa- tiu qui s'abreuja en singular e en plural s'alonga; per que hom ditz enaxi: le reys ha vistz tot son enemiche tots sos enemichs, els primers enemich es 380 singular, el segon es plurals; mas aquell motz mer- cessitotz s'es pausat detras lo verb per ordenament de rima, segons rayso e entendiment es pausat denant lo verb, per que vol dir aytan que «merces vences la dona» (c. 17r.) e axi merces estay denan lo verb 385 e deu se allongar sitot li s'es pausatz detras per far rima: e encara, per eximpli, potz aço reprovar a veritat qu'en Bertran de Lama[n]on dix: Ans volguera pus que guatla espervers. Per que acells esperviers sertas segons rayso e en- 390 tendimens, vay primiers que aquells motz guatla, per que s'enten aysi: «Ans volguera pus que esper- vers no vol la guatla»; e entre aquell espervers e aquell gatla se enten aquell verb no vol, per que l'entendiment es aytals: «Ans volguera pus que 395 esperves no vol la guatla». E axi esperves es nomen e es pausatz segons rayso e entendimen denant aquell mot vol, qu'es verb qui s'i enten, per ço s’allonga. Encara te mostra aquell acusatiu en cap de rima es pauzats denant lo verb, pero segons en- 400 tendimen vay detras, enaxi co potz conexer per aquesta paraula: tot be pert qui·s part de Deu; e en aquell mot qui s'enten aquestz motz aquells, per que vol dir la paraula e s'enten axi segons rayso: «Aquell qui·s part de Deu pert tot be»; per que 405 pots vezer que aquells motz pert es verb, e vay li detras, segons entendiment, aquell tot be, per la qual rayso hom l'abreuja. Empero son alguns verbs qui han autra natura, car tuyt li nom qui detras o denan lor van s'alongon en singular e s'abreujon en 410 plural; e li verb son aquests: suy, es, so, era, ffuyst, ffos, eres, ffuy, ffora, senan, seras, sera, er, esser, ffo. E per eximpli, axi com qui ditz: eu suy richs; tu es bos; eu era gays; tu fuyst bonana[n]tz; si eu fos amatz; tu eres enamorats; anch no fuy galiatz; ja 415 no fora clardatz. E axi pot ajustar als verbs los noms qui lor pertanyen. E enaxi com as allongatz aquests noms desus dits en lo singular, enaxi los abreujasses en lo plural; e per eximpli, axi com hom ditz li rey son vengut; se·l cavaller fosson armat; tuyt eron 420 auzit; e axi matex dels altres. E sitot sembla que aquest verb sion motz, car se cambien en les letres, certes non es mes un verbs (c. 17 v.) d'aquesta na- tura matexa, ço es aquest verb estau, car hom ditz eu stau jauzents, eu stare gays, aquel estech arditz 425 e pros. Examen son aytals aquestz verbs tench, e mostri, e sent, e sembla, e par, e jach, per que hom ditz eu me tench per pagatz, eu me sent sas, eu sem- bli folls, eu pari savis, eu jach hujatz, eu me mostri gays. E atressi ne son algu semblantz a aquestz qui 430 ara no·m venen a membransa. E per ayso son aquestz verbs divers de la natura als altres; car li autre mo- stron lo faytx que le nom es fayxz alcuna vetz gene- ralment, enaxi com qui ditz le rey cavalca, le reys menge, e alguna vetz lo mostron generalment e spe- 435 cialment, enaxi quo disia le reys cavalca cavall, e le reys menga carn. E per ço cant aquestz verb mo- stron generalment lo faig o la voluntat del nomen qui denant li vay, segons rayso, e puys mostra la specialment en altre nomen qui apres li vay, e per 440 ço aquell nom es acusatiu e abreugase. Mas aquest autre verb, ques eu t'ay dig que volen nominatiu detras si, no mostron so que·l nom fay, mas ajuston als nom[s] qui denan llur van e han sustancia altres noms accidentals; enaxi aquest verb aytal, ab los 445 noms ensemps qui detras lus van, mostren lo esta- ment e ll'esser dels primers noms, enaxi quo qui ditz le reys es richs e sans, aquell sans e richs son acci- dens e aquell reys es nom ab sustancia, e axi mostren l'estament del rey e no lo fayg; car aqui no ha null 450 faig que·l reys faça, mas mostras l'ajustament del nom qui ha substancia ab los noms accidentals aju- statz als noms qui han substancia, per que s'allonga o s'abreuja, axi com ara te daray a conexer per los altres casos. 455 2) Primerament sapies que genitiu tu conexeras en aço que totstemps li vay denan aquesta preposicio de, per que tu l'abreujaras tota hora, si es singular, com qui ditz del rey, de la ciutat, o del seu cors plasen, del seu humil esgar. Empero alguna vetz, per 460 manera de parlar lexa (c. 18 r.) hom aquell de, e, sitot s'es lo cas genetius, s'abreugen si s'en trau aquella preposicio de; enaxi com hom ditz la corona Deu, la merce Deu. E aço es leu per conexer, per ço cor a tart o trobaras, sino en aquestz motz de que 465 eu t'ay dit o donat eximpli. E si lo nom es plurals, e li vay denant la dita preposicio de, totstemps lo allongaras, enaxi com dels cavallers, de tots sos amichs, e de motz altres qu'en hi ha semblantz a aquestz. 470 3) Datiu conexeras car totstemps li vay denant una altre preposicio al o a; e abreujense totz en singular, enaxi com al rey, al seu cors plasent humil, a sa voluntat, a son plaser. E en plural s'allongon, enaxi com a sos valedors, a ssos baros, als cavallers, a ssos 475 amichs. E deves entendre que can hom ditz a lo rey o al rey, o a los baros o als baros, tot s'es ·j·, mas que per abreujar lo mot gita hom aquella letra o. 4) Acusatiu pausa hom moltes vetz apres alguns verbs, mas atressi los conexeras per alcunes prepo- 480 sicios qui davant li van, enaxi com ves, vay, segons, contra, per, iuxta, pres, entorn, entre, jus, e per eximpli axi com ves o vas amor, segons raso, contra raso, contra senyor, per sa valor, justa lo rey, pres lo rey, entorn lo castell, entre la flor, ins sa mayso; 485 enaxi se abreujen en singular, mas en plural s'alon- gon, enaxi com ves totes parts, segons los valedors, contra·ls enamichs, per les honors. E enaxi posaras tots los altres per aquesta manera. 5) Vocatiu conexeras per ço cor [totz]temps es po- 490 satz en cas que appella, enaxi com: en reys, anats o venitz o cavalcatz!o axi com hom li parla, axi com dona plazents, a vos mi rentz!o bells amichs, aiu- datz me! senyer en reys, entendetz ma rayso!E sapies que tota hora s'allonga en singular, e s'a- 495 breuje en plural; e per eximpli axi com dix Bernat de Ventadorn: Ar me conselatz, senyor!, o axi: Catala, ara veurem que sabrets far! o (c. 18 v.) axi: Proençal, pensatz d'arrezar! Pero sovenia·t que 500 eu t'ay ditz damunt, que·l nominatiu e·l vocatiu plurals s'alonguen can son femeni, axi com qui ditz: Donas plazents, venitz, gen, a l'amor! Terras valentz, ajudatz al senyor rey! 6) Ablatiu pots conexer per altres preposicions, e 505 son aquestes: ab, sens, senes, en, denan, sobre, sots, fors; axi co ab lo rey, ses valor, senes s'amor, denan mon senyor, sotz lo rey, fors lo rey. E tots aquests s’abreugen quant son singulars, e en plural s'allon- guen, axi com ab los cavallers, ses valedors. E enaxi 510 potz entendre de motz altres, per contrasemble. c) Empero, sitot eu t'ay divizats qual es nomina- tiu, genitiu, datiu, acusatiu, vocatiu, ablatiu, aquesta sia ta regla general, que tota hora que trobes denant lo nom alguna de aquelles preposicions que t'ay 515 dites damunt, si lo nom es singular tu l'abreuja, e si es plural tu l'alonga. E sapies que aquestes prepo- sicions no s'ajusten ab nominatiu ne ab vocatiu jamay. IV. a) Encara te vull mostrar los noms demostra- 520 tius, ço es a dir los noms qui demostren los autres noms que han sustancia. E sapies que en lo nomi- natiu singular masculi lo[s] deus allongar, axi com cells, aquestz, aquells, aycestz, cestz, ells; e en los autres cases s'abreujen, e ditz hom ceyl, aquell, 525 aquest, aycest, cest. E aquells altres noms derrere ells[s]'abreuje[n] en lo nominatiu, per ço car hom ditz en los altres cases luy. b) E sapies que en los nominatius singulars feme- ninis ditz hom ceyla, cil, il, ylla, aquella, aquill; e en 530 los altres cases ditz hom ley o leys; e en los nomi- natius plurals masculins ditz hom cyl, yll, aycell, aquil, cist, aycist, cest, aycest; e en los altres cases ditz hom ceylls, aycells, aquells, aquests, cest, ells, lor. E en los femenis plurals ditz hom eyllas, aycel- 535 las, ceyllas, aquellas, aycestas, cestas; e (c. 19 r.) axi en los nominatius com en los autres cases. E axi matex diras en los nominatius singulars totz e en los autres cases tot, e en lo nominatiu plural diras tuyt, e en los autres cases totz; e per eximpli, enaxi 540 com ara ditz: tots reys deu tenir dretura, o tot rey deu hom honrar, o tuyt li rey se son ajustatz, o totz los reys vey assemblar. V. Encara vull que sapies com devetz pausar los noms possessius, enaxi com mieus, tieus, sieus. E 545 sapies que tu los allongaras e·ls abreujaras enaxi com los noms accidentz; e per eximpli axi com qui diu: aquells castells es mieus, o tieus, o sieus; o enaxi com ab l'aver meu (o teu, o seu) ay fayta una torr. Mas en lo nominatiu plural deu hom dir li teu, o li 550 mieu, o li sieu. E sapies que en tot loch on hom ditz me pot hom dire mi o mei, e en tot loch [on] hom ditz si pot hom dire se o sey, e en tot loch on hom ditz ti pot hom dire te o tey. E sapies que en lo nominatiu singular masculi o femeni ditz hom 555 totstemps tu. VI. a) Apres ti volc dire los noms verbals qui fene- xen en -dor com los devetz pausar, enaxi com ama- dor, servidor, entendedor, e molts altres semblants a aquestz. E sapies que si denant la sillaba der- 560 reyra, qui es -dor, trobes -a-, faras lo nominatiu en -ayre, axi com amador, amayre; lauzador, lau- zayre; merceyador, merceyayre; e enaxi dels al- tres semblants a aquestz. E si trobes denant la sil- laba -dor -i-, faras lo nominatiu en -ire, enaxi com 565 servidorfay servire, trasidor trasire, e motz d'al- tres semblants a aquestz. E si trobes denant lo -dor -e-, faras lo nominatiu en eyre, enaxi com entendedor entendeyre, fanyedor fa[n]yeyre; e sa- pies que tuyt aquest nom s'alongon o s'abreujen, 570 qual te placia, el nominatiu singular, enaxi que podetz dir amayre o amayres, o servire o servires, entendeyre o entendeyres. E per ço s'alonguen cor (c. 19 v.) es regla general que totz nominatiu sin- gulars s'alongon, e per ço se pot abreujar car, sitotz 575 son abreujatz, si ha gran differencia en l'uns e els altres cases, per ço cor lo nomiuatiu singulars fenex en -ayre, o en -yre, o en -eyre, e li autre cas fenexen en -or, o en -ors; car sapies qu'el nominatiu plural fenexon en -dor, e en tots altre cases fenexen 580 en -dors, enaxi com la regla general manda. Aquest nom so masculi; e tuyt li femeni d'aquest verbals sapies que fenexen cominalment en -itz, axi com amayritz, galiayritz, transiritz, serviritz, entendey- ritz. E axi matex entench que po[sa]ras tots los al- 585 tres semblants. b) Encara sapies que son algun altre nom qui han atressi mudament plus que abreujar o allongar de una letra, enaxi com gençor, que fay en lo no- minatiu singular genser e en los altres cases gen- 590 sor, el nominatiu plural fay gensor e en los altres cases gensors; e axi matex diu hom en lo nomina- tiu singular meyler e en los altres cases mellor; e axi matex en lo nominatiu singuloar diras auser e en los altres cases ausor, e en los plurals 595 seguexen la maneyra de gensor. Empero enten la regla que t'ay dessus ditxa, que·l nominatiu plural femeni s'alongon totztemps, per que hom ditz li rey so gensor, mellor, ausor; las reginas so mellors, ausors, gensors; e axi matex diu hom en 600 lo nominatiu singular hom, bar, layre, bayle, coms e en los altres cases ditz hom home, baro, layro, baylo, comte. E sapies que tuyt aquest nom qui han aytal differencia entre lo nominatiu e·ls oblichs se podon, e en altre hora, allongar e abreujar a ton 605 plaser en lo nominatiu singular, acceptat aquell motz coms, qui no·s pot abreujar per ço c'om no pot dir com; e sovinga te tota vegada que·l nomi- natiu e·l vocatiu son semblants, car solament son appellatz oblich li autre ·iiij· cas, ço es saber l[o] 610 (c. 20 r.) genitiu, e·l datiu, e l'acusatiu, e l'ablatiu. E sapies que en tot loch on diras ley podetz dir leys, e a lor, a lors. c) Encara sapies que tuyt li nom qui fenexen en -ir, poden finir en -ire, enaxi com martir, martire; 615 desir, desire; sospir, sospire. Mas li nominatius que fenexen en irs no·s poden allongar en -ire, axi com martirs, car no·s pot far, car si tu hi ajustaves s, diria martirise, e serie lag e no voldrie dir re. VII. Encara sapies que adverbis son motz, e son 620 nomenatz adverbis car estan pres lo verb, e tota hora li enedexen alcun entendimen; e axi com hom ditz le reys parla be, francament, e aquell be e francamentson adverbis, car estan pres lo verb, e aquell parla es verbs, per que li ajusten aytal en- 625 tendimen com potz veser aquell be o aquell fran- camen. E sapies que l'adverbi no ha cas, per que fenex cascus en una maneyra solament, enaxi com hom ditz be faytz o mal, car no porien dir bes o fayts, o mals ho fayts, o enaxi com hom ditz caval- 630 catz tost, azaut, fort, que jamay no·s mudo d'autra guisa. Empero no entenes en aquesta regla los ad- verbis qui fenexen en -men, car aquell s'alongon o s'abreujon a la volentat del trobador, axi com gayament, covinentment o saviament, que potz dir 635 gayamentze covinentments, per que posaras axi tots los altres semblantz a aquestz. E sapies que son alguns motz qui alguna vetz son noms o adverbi, per que·ls potz posar doas vetz en rima en un can- tar, axi com hom ditz be, azaut, gallart, fort, suau, 640 mal, gen, e moltz d'altres semblants a aquestz; e totz pausa·ls axi breu, com son adverbi. Mas com son noms s'alongon o s'abreujen segons lo cas en que son pausatz; com son adverbi s'abreujon, enaxi com hom ditz le reys cavalca be, o beyll, o leig, o 645 fort, o mal, o gent; e axi posaras los altres. E cant son nom, se posen enaxi qui ditz hom le reys es (c. 20 v.) gentz, azautz e bells. E si alcu ditz le rey dona volenter, sapies que aquel volenter es adverbis; e per ayso es be dig, car, si era nom, diria hom 650 volenters, per ço car seria nominatius. E son estats alguns trobadors qui dehien que era falç, perque no paria haguessen auzit ço que dix en Riques No- ves, qui dix: Mal fay dona, car non enquer 655 Paubre cavaller quant es pros, Humils e franchs e amoros, Bos d'armes e serf volenter. VIII. Sapies que t'ay dig que tot ço que·l nom fay es verb, per que devetz saber que·l verb ha .v. 660 maneyras: la primera es maneyra demostrans, per- que hom lo appella indicatiu; la segona es maneyra comandans, perque l'appella hom imperatiu; la terça maneyra es desirans, que hom appena optatiu; la quarta maneyra es ajustans, perque hom l'appella 665 conjunctiu; la .v. es maneyra no finida, perque hom l'appella infinitiu. a) Primerament sapies que indicatiu es aquella ma- neyra qui·t mostra ço que·l no·m fay, enaxi com hom ditz eu am, eu vau, eu mengi, eu cavalch. E sapies 670 que el ha tres temps: present, passatz, esdevenidor. Present temps es am; passatz temps es amey, amava ehavia amat; sdevenidor temps es amaray, yray, faray. E cascus d'aquestz temps ha tres persones, ço es saber, primera, segona, terça. La primeyra del 675 present temps es am, la segona ames, la terça ama; e en la primeyra si enten eu, en la segona si enten tu, e en la terça ceyl; e aquestz verbs son singulars. El, plural ha·n altres tres, axi com amam, amatz, amen; e en lo primer s'enten nos, 680 en lo segon vos, en lo tercer ceyl. E axi matex ha lo temps passatz tres persones, axi com amey, amest, amet; es aquell verb qui en aquest loch fan -etz, poden axi matex fenir en -et; atressi ditz hom en lo plural amem, ames, ameron. En lo temps 685 esdevenidor diu hom amarey, amaras, amara; en lo plural ditz hom amarem, amaretz, amaran. E sapies que tuyt li verb qui en aquest loch fenexen en -ay poden fenir en -ey; e enaxi com hom ditz amaray, (c. 21 r.) amarey; faray, farey. E son alcuns 690 verbs en los quals en Ramon Vidals dix que li tro- bador havien errat, enaxi com dir en la primera persona del indicatiu eu cre, com hom devia dir eu crey, tu cres, ceyl cre; e enaxi aquell cre significa terça persona e no primera. Encaras dix que havien 695 fallit posan en la terça persona del temps passat de l'indicatiu ausi, vi, grasi, trasi, co tuyt aquest verb sion de primera persona; car en la primera persona ditz hom vi, auzi, trasi, grasi, e en la terça ditz hom ausic, vic, grasic; e que enaxi devia hom pausar totz 700 los autres semblantz: e eu altrey li que segons art el dix ver, e que·ls deu hom axi pausar; mas no li altrey que li trobador errason, per ço car us venç art, e longa costuma per dret es haüda tant que venç per us. E con sia us en algunes terres on le lengatges 705 es covinentz e autreyatz a trobar que tuyt cominal- ment diguen aytant o plus en la primera persona eu crecom eu crey, e en la terça persona diguen aytant ausi com ausic, per aquesta raho dic eu que li trobador no y falliron, car ill seguiren lo us del 710 lengatge e la costuma, e pus tuyt li trobador ho han ditz en llurs trobars, es us e confermamentz de lengatge. Ma si us o dos haguessen ditz, assatz pogra dir que fos errada, perque dic eu que cascus pot dir quals que mes li plasia. Atressi dic aquest 715 verb tray que·l poden axi declinar: eu trasch, tu trays, aquell tray; o enaxi: eu tray, tu tras, cell tra; e enaxi aquell tray pot esser primera persona o terça, e enaxi matex pausa hom atray, estray, retray. E l'infinitius fay trayre, atrayre, o trar, enaxi com 720 dix us trobadors: Be·m platz car ab vedar L'avesques no xastia, Diners sab [acap]tar E pe[n]re, ab besuesia. 725 Es atressi que hom pusca dir en terça persona tray, n'Aymerich de Peguila nos ho ensenya, qui dix: En luy so tuyt li bon ayb c'on retray Estres que tart promet e leu estray, E eu no puch sofrir los mals qu'en tray. 730 b) Imperatiu es aquella maneyra con hom fay man- dament az alcu, (c. 21 v.) ez a singular, axi com hom ditz home vay t'en, o manja, cavalca; ez en plural axi con hom ditz anatz, menjatz, cavalcatz, e non ha mays presents temps e segona persona. 735 c) Obtatiu es aquella manera qui mostra semblant de desirar, enaxi con hom ditz en presen temps eu volrria, eu manjaria si havia que; ez en temps passat si eu hagues cavalcat, si eu hagues pro manjat eu fora sadoyls. E sapies que ha plural e tres persones 740 e temps esdevenidor. d) Conjunctius es aquella manera qui ajusta algun faig a les altres maneyras, enaxi con hom ditz eu vos prech que m'ajudetz; di al rey que cavalque, e aquell ajudetz e aquell cavalque es maneyra aju- 745 stans; e ha tres persones e tres temps. e) Infinitiu es maneyra no finida, e no ha persona ne singular ne plural, ne temps, mas ajusta·s ab primeyra persona e a segona e a terça e a totz temps e a totes les autras maneyras, e co en si no sia 750 finida, feneys las autras maneyras, enaxi con hom ditz ausir, manjar, entendre, mover; e a maneyra demostran en present temps s'ajusta, axi com [hom] ditz eu te vull auzir; a maneyra comandan, axi com vay manjar; a maneyra desigan, axi con hom diu 755 eu volrria fort entendre; a maneyra ajustan, co: eu mi volgues mover. Enaxi eu dich que aquel ausir feneix l'entendiment de aquell vull, ez aquell man- jar d'aquell vay, ez aquell entendre de aquell volria, e aquell mover d'aquell mi volgues. E devetz sa- 760 ber que aquesta maneyra, la qual es appellada infini- tius, se pausa algunas vetz en loch de nom denant lo verb o detras. E per ço com es pauzats denant lo verb, ell s'alonga enaxi com le nom; e per eximpli, axi com qui ditz vostres servirs me platz. E com es 765 pausat detras lo verb s'abreuja, enaxi con qui ditz no vull vostre servir, e aquella hora es pauzat en loch de nom, per que rayso es que seguesca sa maneyra. E en- cara deves saber que motz dels infinitus que fenexen en -ir (c. 22 r.) poden atressi fenir en -ire, enaxi com 770 ausir, quel potz dir auzire; o dir, dire; ayzir, ayzire. IX. a) Mas nenguns infinitius finens en -ir, no pot finir en -ire si tu lo trobes en lo nominatiu dels noms verbals que fenexen en -idor. E per eximpli, axi com servir qui es infinitiu, e no pot[z] dire eu 775 vos vull servire, per ço com servire es nominatius d'aquest nom servidor; ne potz dir eu te vull gra- sire, non vullatz mentire, de vos dezir jausire, no pusch lo mal sofrire, no·m devetz transire, car tuyt aquist son nominatius en singular de llurs 780 noms: e per eximpli, axi com hom ditz eu suy gallartz servire; eu suy dels mals grasire; eu suy dels bons e dels mals sofrire; eu suy d'amor jau- sire; non siats trasire; ja no·us seray mentire; e per aquesta maneyra seguiras dels altres. 785 Encara son d'autres infinitius qui axi matex fene- xon en -ir e no·s podon allongar en -ire, per ço cor no son trobat en nom; e per eximpli, axi con venire acollir e adousir, enfortir. E aquestz en nulla manera no·ls podetz allongar, ne poden es- 790 ser termenatz en -ire, per la raho dessus dita, e per tal car no es artz mellors de lengatge; e axi ne trobaras motz d'altres semblants a aquestz. E sapies que aquests hauras a conexer per lonch us e per longa pratica. 795 b) Atressi sapies que potz allongar en -ire tot verb qui fenesca en -ir; e per eximpli axi com hom diu eu desir, eu desire; eu cosir, eu cosire. Et aço matex faras dels altres semblantz a aquestz. c) Encara sapies que tuyt li verb que fenexon en 800 ischpodon finir en -is; e per eximpli, com qui diu eu jausisch, eu jausis; eu grasisch, eu grasis. d) Atressi sapies que tuyt li verb de segonda per- sona que fenexon en -etz podon finir en -es, e per eximpli axi com qui disia entendetz, entendes; fa- 805 retz, fares; e axi dels altres. E atressi matex potz far dels noms, e per eximpli axi com bos pretz, bos pres; una vetz, una ves (c. 22 v.). e) Atressi sapies que tuyt li nom que fenexon en -itz poden fenir en -is; e per eximpli, axi com 810 aunitz, aunis; fayditz, faydis; farsitz, farsis; Bia- tritz, Biatris; amayritz, amayris. f) Atressi sapies que tuyt li nom que fenexon en -ichs poden fenir en -is; e per eximpli, axi com amichs, amis; enemichs, enamis; enichs, enis. 815 g) Encara sapies que devetz fort gardar que no metatz en alguna rima alguns noms qui fenexen en -ers, e son tres o trey, qual te vulles potz dir, ço es saber podyers, cavalliers, envers, car le us no pot fer rima ab altre, ans hi a mant hom er- 820 rat; per que devetz pausar de una part poders, volers, sabers, avers, aders, spers, lasers; e axi matex deus pausar tots los infinitius qui fenexen en -er quant son pausatz en loch [de nom] denant lo verb, enaxi com teners, vesers, temers, e molts 825 d'autres qu'en trobaras. E deus saber que d'altra part deus pausar envers, revers, convers, pervers, esmers, Besers, sofers, fresquers, esters, mers. h) D'autra part pausaras cavalliers, mestiers, sou- dadiers, niers, diniers, estiers; e de aquestz tro- 830 baras assatz; mas en aquo los potz conexer, que en aquest[z] trobaras tostemps, denant la e de la derrera sillaba, i. Encara que·l porets conexer en lo femeni, que fan en -eyra; axi com soudadiers, soudadieyra, niers, nieyra, plasentiers, plasentieyra. 835 i) E sapies que·l nom desus dit, ço es saber [en- vers], convers, esters, fan llur femeni enversa, conversa, estersa; aquells altres nomens, sabers, poders, no han null temps femeni, per que los potz conexer assatz ab aquesta doctrina qu’eu t’ay 840 donada serta. l) Encara sapies qu'eu te do altra reglta per raho d'alguns noms en los quals erron alcuns homs que usen de trobar, e assenyaladament en Cathalunya; e ells cuydon ho far per gallart (c. 23 r.) parlar 845 o per tal que mellors venga a llurs rimes e fallen enaxi en los noms termenatz en -ars, en -ers, en -irs, en ors, en urs, que trason dels motz aquella le- tra r, per que·ls mudon d'enteniment e de len- gatge; enaxi que moltz homens ay eu vists a cuy 850 venian en les rimes aytal mot: amars, cars, avars; espers, plasiers, volers; martirs, ausirs, sentirs; flors, amors, colors; purs, murs, scurs, e trasion per la dita raho aquella r de la fi del mot; enaxi que com degron dir amars, cars, avars, dezien 855 amas, cas, avas; e com degron dir spers, plasiers, volers, e dizon spes, plazes, voles; e com degron dir martirs, dizen martis; e com devion dir amors, dizion amos; com devien dir purs, scurs, dizion , pus, scus; perque fallion malament en moltes de 860 maneyres. E tu garde·t que enaxi no ho messesses per re que no volrria dir nulla re en aytals lochs. E axi son complides les Regles d'en Jaufre de Foyxa.
Li Gotti, Ettore. Jofre de Foixà. Vers e Regles de trobar. Modena: Società Tipografica Modenese, 1952.
Code: 304,Traité Auteur: Monge de Foissan Genre: Traité de poétique Numero: -
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona. Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal