Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire

* Notes
* Images

Li Gotti, Ettore. Jofre de Foixà. Vers e Regles de trobar. Modena: Società Tipografica Modenese, 1952.

Code: 304,Traité Auteur: Monge de Foissan Genre: Traité de poétique Numero: -

 
REGLES
D’EN JOFFRE DE FOXA
 
 
 
I. (c. 12 r.) Co en Ramons Vidals de Besuldù, en art
 
de trobar savis e entendens, veses motz dels trobadors
 
fallir, per no saber, en llurs trobars, — a donar a
 
ells e als altres qui res no sabien doctrina e ense-
5
nyamen, per que poguessen venir a perfecciò de
 
aquella art, dictet e fe un libre qui es appellat Re-
 
gles de trobar. Mas com aquell libre nulls homs no
 
puga perfetament entendre ses saber la art de gra-
 
matica; e trobars sia causa que pertanga a l'empe-
10
rador, e a reys, a comtes, a duchs, a marques, a
 
princeps, a barons, a cavallers, a burzeses, encara a
 
altres homens laichs li plusor, dels quals no sabon
 
grammatica: — eu en Jaufres de Fuxa, per manament
 
del noble e alt senyor en Ja[cme], per la gracia de
15
Deu rey de Sicilia, qui en trobar pensa e s'adelita
 
grantmen, studiey e pessey a dar, segons lo meu       
 
saber, alcuna manera o doctrina en romanç; per
 
que cells qui no s'entenen en gramatica, mas estiers
 
en sobtil e clar engyn, pusquen mils conexer e
20
apendre lo saber de trobar. E si alcuna causa de
 
repreniment hi ha ques eu no entenda, a mi platz
 
fort que la pusquen esmenar segons rayso; car
 
n'Aymerich de Peguila m'o ensenya en una sua
 
canço dient enaxi:
25
     Si eu en soy desmentitz
 
     C'aysso no sia veritatz,
 
     Non er hom per mi blasmatz
 
     Si per ver m'o contreditz,
 
     Ans vey sos sabers plus grans,
30
     Entre·ls pros, e·ls meus mermans.
 
     Si·m pot venser d'ayso segons rayso
 
     Que no ay ges tot lo sen Salamo.
 
II. Nota quantes causes deven esser guardades en
 
trobar.
35
En trobar deu guardar cascus nou causas, ço es
 
saber: rayso, maneyra, nombre, linatge, temps, ri-
 
ma, cas, lengatge, article.
 
1)
Rayso deu hom guardar per ço cor la mellor
 
causa que ha mester totz cantars es que la rasos sia
40
bona e que hom (c. 12 v.) la vage continuan, ço es
 
a entendre que de aquella rayso que començara son
 
cantar, perfassa lo mig e la fi. Car si tu comences
 
a far un sirventesch de fayt de guerra, o de repren-
 
dimen o de lausors, no·s conve que y mescles raho
45
d'amor; o si faç canço o dança d'amor, no·s tayn
 
que y mescles fait d'armes ne maldit de gens; si
 
donchs per semblances no o podiets aportar a raho.
 
2)
 
Maneyra es que d'aitantes rimes co faras la primera
 
cobla faces les altres, e que les rimes de les
50
cobles sien semblantz en llur loch e pars en silla-
 
bes, enaxi que la primeyra rima de la primeyra
 
cobla sia semblan a la primeyra rima de la segona
 
cobla, e atressi a la primeyra de totes les altres co-
 
bles; e la segona rima de la primera cobla a la se-
55
gona rima de les altres cobles. E enaxi deus appa-
 
rellar totes les altres rimes. Empero be potz far la
 
primeyra cobla d'unes rimes e cascuna de les co-
 
bles d'altres rimes; o potz fer les primeyras duas
 
coblas d'unas rimas e dues altres coblas d'altres ri-
60
mes, e les altres cobles d'autres rimes. E aço es
 
maneyra, que axi com començaras o perseguesques;
 
pero tota hora deven esser les cobles d'un nombre
 
e en rimes e en sillabes.
 
3) Nota que es nombre.
 
Nombre es que ajustz una causa ab una, e mol-
65
tes causes ab moltes, axi con hom ditz le reys ve,
 
o s'en vay; e aquell reys non es mas .j., e aquell
 
vee aqueyl vay no parla mays d'altre, per que
 
s'acorden. E aquestz nombres es appellatz singu-
 
lars. Atressi ditz hom li rey venon, o s'en van, e
70
abduy li rey son duy e son mays, e axi son moltz,
 
e aycell motz venon, o s'en van parla de motz, per
 
que s'acordon; e aço es appellat plurals, per que
 
es dit be. Mays le reys venon, o s'en van es fals,
 
car aquests motz le reys parla d'un; ells venon mo-
75
stra que sien motz; el ve non signiffica mays un:
 
e·l venon (c. 13r.) significa que sien molts, per
 
que seria fals en nombre, don es obs que d'aço se
 
gart totz homs. Empero si tu pauses dos nomenetiuz
 
singulars apres lo verb ab que s'ajusten, potz pausar
80
en plural, per ço car duy nominatiu singular, o
 
pus, valen aytant com fa .j. nominatiu plural; e
 
per eximpli, axi com qui desia:
 
     Amors e joys me donon gran plasser.
 
E atressi potz pausar lo verb en singular, per ço
85
cor lo verb singular respon a cascu dels nominatius
 
singulars, enaxi com qui desia:
 
     Sa gran beutatz e sos prets senyoreja.
 
4) Nota que es linatges.
 
Linyatge es que·l masculis s'acost ab lo masculi
 
e·l femenis ab lo femeni, axi com qui desia reys
90
bos, e franchs, e larcs o dona bella, bona, franca.
 
Mas dir reys franca, aço es errar en linyatge ma-
 
sculi; e en femeni axi com qui desia dona bo,
 
franch, per que aço seria contra dret parlar de li-
 
nyatge.
95
Empero tots los noms qui fenexen en -entes, los quals
 
son appellats en gramatica particips s'ajuston ab
 
masculi e ab femeni; axi com qui desia: dona pla-
 
sentz, avinentz, obedienz, e motz d'altres qu'en hi
 
ha semblantz [a] aquestz; car tota vegada seria
100
dret parlar seguir aquesta manera e dret linatge.
 
Empero son alcun[s] nomenz masculi qui fene-
 
xen en -entz, el femeni en -enta: axi com hom
 
dits reys gens, manens, jausens en lo masculi, ditz
 
hom en lo femeni reyna genta, jausenta, manenta,
105
e d'alcuns altres semblantz a aquestz.
 
5) Nota que es temps.
 
Temps cove aguardar enaxi que lo un temps sia
 
semblant e acordant a l'autre, enaxi com qui diu
 
eu prech midompsque·m do rich joy, car aquell
 
preches presenz e aquell do altretal, per que s'a-
110
corden; e per aquest se poden pendre eximpli de
 
motz altres. Mes justar presen lemps ab esdeveni-
 
dor o ab passat no seria convinent, axi com qui
 
desia yeu prech midomps que·m dona, o que·m
 
(c. 13 v.) dara s'amor; per que d'ayso te deus guar-
115
dar tota hora.
 
6) Nota que es rima.
 
Rima fay aguardar mot certament. E devets saber
 
que son dues maneyras de rimas: la una maneyra
 
es cant lo accent del mot se fay en la derrera sil-
 
laba, enaxi com plazens, o saluts, e molts d'altres
120
que n'hi ha semblants a aquest[z]; l'altra maneyra
 
es quant lo accent se fay en la sillaba que
 
n'es de pres denant la derreyra, enaxi com pla-
 
sença, sofrença, maravella, esquella, abella e motz
 
d'altres semblants a aquestz. En alguns motz, als
125
devegades, no ha mes una sillaba, e en aquella
 
cove de fer per força l'accent; enaxi co pas,
 
franchs, larchs, e d'altres asatz; e a les vetz es le
 
motz de dues sillabes, axi co do[m]pney, vensa,
 
tensa; e del dompney faç l'accent en la derreyra
130
sillaba, e del vensa e del tensa en la primeyra sil-
 
laba. Encara a les vetz es le motz de tres sillabes,
 
axi com jausimens; a les vetz de quatre, axi com
 
maïstralmens; a les vetz de cinch, axi com amoro-
 
zamentz. Pero, de qualque longaria sia, l'accens
135
s'a a ffer en la derrera sillaba o en aquella que
 
denant li estay pus pres.
 
Nota que es accent.
 
Accent es con hom agusa la votz e la rete pus en
 
una sillaba que en altra, enaxi co conexens, que
 
en aquell -xens qui es derrera sillaba s'agusa pus
140
la votz que en les autres sillabes; o enaxi co bena-
 
nança, co en aquell -nan- qui es denan lo -ça, s'a-
 
gusa plus llavors que en les altres. E si vols saber
 
en quantes letres se deven acordar les rimes, guar-
 
da en qual sillaba se fay l'accent, e en la primera
145
letra vocal de aquella sillaba tu comença apparel-
 
lar e comptar tas letras; e primeyramen pausa
 
aquella vocal e puys las autras [letras] qui apres
 
li venen. E aço deus far quant l'accent se fay en
 
la derrera sillaba o quant se fay en aquella qui
150
es denan la derrieyra: en la derreyra axi co pla-
 
senses aquell -sens, per que, laxada (c. 14r.)
 
aquella letra s, deus pendre e començar la rima
 
en aquell -ens, car la s no es de la rima com aquel-
 
la e sia la primera letra vocal de la sillaba, per
155
que li ve a rima gens o sofrens. Atressi deu hom
 
far quant l'accent se fay en la sillaba que es de-
 
nant la derreyra, axi com semblansa; la sillaba
 
que esta pus pres denant la derreyra es -blan-,
 
per que devets començar la rima en aquella letra
160
a, e puys que pauses totes les autres letres, per
 
que li ve a rima França o dança. E sapias que las
 
letras vocals que son, [son] .v., scilicet a, e, i, o, u.
 
Donchs que faras si trobes aquesta rima uensa?
 
car aquella letra u es la primera letra vocal de la
165
sillaba en la qual se fay lo accent; e per aquella
 
raho qui eu t'ay ditxa dessus, deuras començar la
 
rima en aquella letra vocal u, e puys que pausaces
 
totes les letres altres per orde. Mas certas non est
 
tengut, per ço car aquella letra u te aqui loch de
170
letra muda e no sona axi coma vocal; e puys pert
 
sa natura en lo so, raho es que perda son dret en
 
la rima: e quant ne trobaras semblantz fay atretal.
 
Empero d'aquestes vocals nenguna no pert son so,
 
sino les dites dues ço es u e i: u pert son so axi
175
com vensa, vayre, vostre; i pert son so axi com
 
qui diu jes, jors, lonjana: e per aquesla raho ven-
 
sa fay rima ab tensa, e nostra ab vostra, e vayre ab
 
layre. E atressi es rima jes ab bes, e jors ab amors,
 
e lonjana ab sertana; per que seguiras aquesta
180
manera com ne trobaras de semblans. E devets
 
entendre que nulls motz qui facen rima no deus
 
tornar altra vetz en loch on fassa altra rima en lo
 
cantar que faras, sia que tu comences lo cantar o
 
que y respones, si donchs aquell motz no havia
185
divers entendimentz; e per eximpli mostri te aysi
 
una cobla:
 
     Eu faray canço en may
 
     No per tal c'adoncs am may,
 
     May car er acordat m'ay
190
     Que si ja·m deu valer may
 
 
 
     Midons, hon ay lo cors mes,
 
     Qu’eras m’aiut com ops m’es;
 
     Car si·m davall jor sinc mes
 
     Manjan no·m veyrion mes,
 
 
195
     Tals es la dolors que·m puny;
 
     E no·l vuyl exir del puny;
 
     C'ades a ley servir puny,
 
     C'avan totz (c. 14v.) bos vassalls puny.
 
Encara potz tornar o metre en ton cantar un mot
200
dues vetz, ab que la una vetz sia verb e l'altre nom,
 
e axi com qui desia:
 
     Tan a mmidons cors azaut
 
     Que d'altr'amar no m'azaut.
 
Primers azaut es nomen, e l'altre es verbs. E per
205
senblant maneyra potz usar dels altres motz quan
 
loch sera. Atressi potz tornar en la .ijª. cobla una
 
o dues o tres o totes les rimes de la primeyra cobla,
 
ço es a dir los motz qui fan rima, ab que en totas
 
las autras cobles seguens faces atretal. E aço, qui
210
ho sap fer, es gin e maestria.
 
7)
 
Cas deu cascus guardar fortment, car li hu s'alon-
 
guon e l'autre s'abreujon a la fi. Alongar apeyl en
 
quant aquesta letra s o z se pausa a la fi; s, axi com
 
beso merces, reys, savis; z, axi con sufrentz, amatz,
215
grazitz, celatz, e moltz d'altres; car si tu pauses bes
 
la on deus pausar be, o pauses sofren la on deus
 
pausar sofrentz, fas fallimentz gran contra cas; e
 
mostrarrem en son loch, al miels que porem ni sa-
 
brem, quant los deuras abreujar o allongar.
 
8)
220
Lengatge fay agardar, car si tu vols far un cantar
 
en frances, no·s tayn que y mescles proençal ne
 
cicilia, ne gallego, ne altre lentgage que sia strayn
 
a aquell; ne aytanbe, si·l faç proençal, no·s tayn
 
que y mescles frances, ne altre lengatge sino d'a-
225
quell.
 
E sapies que en trobar proensales se enten len-
 
gatges de Proença, de Vianes, d'Alvernya e de Li-
 
mosi, e d'altres terres qui llur son de pres, le quals
 
parlen per cas. Empero, si tu trobes en cantar
230
proençal[e]s alcun mot que sia frances o catala-
 
nesch, pus hom aquell mot diga en Proença o en
 
una d'aquelles terres qui han lengatge covinent,
 
los quals lors son pres, aquells motz potz pausar o
 
metre en ton trobar o en ton cantar; e si ayso fas,
235
no potz dir per axo que sia fals. E de les damunt
 
ditz motz potz pendre eximpli per aquestz: (c. 15r.)
 
pais, vassaus, e d'altres motz qui son frances e le-
 
mosi; axi com dona o castell, saber, haver, e motz
 
d'altres qui son catalans e proençals, mes en los
240
cantars son mes proençals que altres.
 
9) Aci parla dels articles.
 
Articles son .vij., ço es saber, li, le, la, lo, e aquests
 
se ajusten ab nomen singular; li, las, los, aquestz
 
s'ajusten ab nomen plural. En singular s'ajusta
 
aquell li ab mot femeni allongatz, lo qual [es] en
245
cas nominatiu, axi com li ciutatz es bella. E atressi
 
s'ajusta ab mot femeni qui fenesca en -a, sol que
 
aquells motz sia nominatiu, axi com li reyna ve. Le
 
s'ajusta ab tot mot singular qui sia masculis e allon-
 
gatz, axi com le reys ve. La s'ajusta ab tot femeni
250
qui sia singulars e abreujatz e que fenesca en -a,
 
e que no sia nominatiu, axi com eu vey la tor, o la
 
dona, o la reyna. Lo s'ajusta ab tot mot masculi
 
abreujat en singular, enaxi com no am lo mon ne
 
lo seu faytx. Enaxi li e la, en singular, son femeni,
255
e le e lo son masculi; li en plural s'ajusta ab tot
 
mot abreujat, enaxi com li cavaller venon, o li rey
 
guerrejon, e aquell mot sion masculi. Las s'ajusta
 
en plural ab tot mot femeni, enaxi co las flos venon
 
o eu vey las donas. Los, en plural, s'ajusta ab tot
260
mot masculi qui sia allongatz, enaxi con eu vey
 
los cavallers, o li falco han pres los agros. Empero
 
eu t'en diray pus breu regla. En nominatiu singu-
 
lar masculi ditz e met hom le, e en femeni ditz e
 
met hom li. En los altres cazes del singular ditz
265
hom lo, si e masculis, e si es femenis ditz hom la.
 
En plural, si es nominatiu masculis, ditz hom li, e
 
en los altres cazes ditz hom los; e si·l nom es feme-
 
nis, en totz cas ditz hom las. E axi deu posar e aju-
 
star tots homs los articles als nomens.
 
III.
270
Ara t'ay dites les sposicions de les nou cousas da-
 
munt (c. 15 v.) pausadas, per que·ns cove dir e amo-
 
strar huymas en quala manera poras conexer los
 
cases. E per ço com seria causa greu donar a enten-
 
dre a home no sabent gramatica que es nomen, pro-
275
nomen, particip, nomen verbals, verbs, conjunc-
 
cions, preposicions, interjeccions, adverbis, per
 
aquesta raho no havem voluntat de parlar sino de
 
aquells per los quals conesca lo cas; car per los uns
 
enten hom puys los altres.
280
a) Primerament devetz saber que totes les causes
 
qui son nomenades e han sustancia, axi com Deus,
 
angles, reys, comtes, duchs, cavallers, viles, terres,
 
Johans, Raymons, ayres, fusters, freners, e d'altres
 
motz qu'en hi a sens nombre, cove a far que aque-
285
stas coses les quals son appellades nomen, haien al-
 
guna natura o algun acte o algun accident o alcuna
 
causa qui lor es ajustada, aquella es axi matex ap-
 
pellada nomen, per que eu te dich que com tu los
 
ajustaras als nomens primers, tu los deus posar en
290
aytal cas com aquell a qui·ls ajustaras, car aquests
 
nomens, segons que son accident, en la major part
 
no poden esser sens lo nomen primer, per que lor
 
coven asseguir llur natura, car ell non han sustan-
 
cia, ans los cove esser en los noms qui han sustancia;
295
enaxi co bells, bos, blanchs e mantz d'autres, car
 
beutatz ne bondatz ni blanquesa ni bellesa no po-
 
don esser sino en los noms qui han sustancia, per
 
que cove que si lo noms que ha sustancia s'alonga,
 
que l'altre nom qui so natural o accident s'alongon,
300
e si·l sustantiu se abreuja, que l'altre qui han nom
 
ajectiu s'abreujen, enaxi co Deus es bos, e jotz e
 
merceners, sants, benezets; e tuyt aquest nom so na-
 
tural en Deu; o le reys es larchs, francs, avinents.
 
Per que s'alongon? Cor llur sustantius naturals s'a-
305
longa; e deu los dir breus enaxi: aysi no say null
 
rey tant bon, tant car, tant plazen; per que tot
 
enaxi co pauses Deus ho (c. 16 r.) rey o qualque
 
autre nomen qui haia sustancia, deus pausar tots
 
los altres noms que a llur ajustaras.
310
b) E devetz saber que li cas del nom son sex, ço
 
es saber: nominatius, genetius, datius, acusatius,
 
vocatius, ablatius. Tuyt aquest cas poden esser sin-
 
gular o plural; e devets saber que no·s pausen may
 
en dues maneres, ço es saber que totstemps li nomi-
315
natiu e li vocatiu singular s'alonguen, e li autre cas
 
singular s’abreujon; el nominatiu e·l vocaliu plural
 
s'abreujen, e li altre cas s'alonguen. E aquesta
 
regla es general, mas empero cascu dels noms ha
 
excepcio, car lo nominatiu singular s'abreuja quant
320
no es masculi ne femeni, enaxi co bell m'es qu'eu
 
xan, o mal m'es qu'eu faça mal, o axi co dix Gau-
 
celms Fayditz:
 
                    Assatz crey
 
     Que bell me fora e avinen.
325
Per que aquell beyll no parla de nomen qui sia ma-
 
sculis ne femenis, car si parlas de masculi dixera
 
beyls m'es le reys, o si parlas de femeni dixera
 
bella m'es la dona; e axi matex se enten d'aquell
 
avinen, mas per ço c'om parla generalment, no·s
330
pot allongar. Eyxamen ditz hom no m'es aysiu que
 
cavalque encara; e aquell aysiu es nominatiu, mas
 
no es ajustatz a masculi ne a femeni, per que no
 
pot esser allongat; e sapies que aquest nominatiu
 
aytal son appellat neutra, e no pot esser en nom
335
que haja sustancia, axi com en Deu, en rey, en nau,
 
o en mans d'altres semblantz a aquests; car aquest
 
nom totztemps s'alonguen en lo singular nominatiu,
 
atressi le nominatius plurals s'alonga totstemps
 
com es femeni, enaxi com hom ditz las flors venen,
340
o son vengudas; per que dix Gaucelms Fayditz:
 
    Don me venon al cor plasens douçors.
 
E per aquesta rayso sapiats que no pot fallir null
 
temps a allongar totz noms femenis en plural en
 
tots cases.
345
1) Per que a conexer quals es nominatius o acu-
 
satius se (c. 16 v.) cove primerament de conexer e
 
de saber qual causa es verbs, car nulla paraula no
 
pot haver entendimen sino ha nom e verb. E de-
 
vets saber que·l verb nays del nom, car tot so que·l
350
nom fay es verbs, enaxi co le reys cavalca bell ca-
 
ball, que aquell reys es nom, e aquell cavalca es
 
verb, car es causa que·l nom fay, ço es assaber le
 
reysque es nom. E sabxats que·l nom qui es pau-
 
satz denan lo verb segons raso es nominatius, per
355
que deu esser allongatz, e totz nom qui sia pausatz
 
detras lo verb deu esser abreujatz, per que en aquesta
 
paraula, le reys cavalca bell cavall, aquell reys
 
qui es nom s'alonga, car esta denant aquell motz
 
cavalcaqui es verb, e aquell autre mot bell cavall
360
s'abreujon, car son nom qui son pausatz detras lo
 
verb. E aço devetz far cant li nom son singular, axi
 
com eu t'ay ara dits; quant li nomens son plural,
 
tot lo contrari, axi co li rey cavalquen beylls cavalls,
 
car tuyt li nom qui en plural stan denant lo verb
365
s'abreujon, pus son masculi, e li nom qui detras
 
li son pausat s'alongon; cant li nom son plural e fe-
 
meni, ja ay dit que en tot cas s'alongon. Per ço
 
t'ay dit que·l nom sia pausatz denant lo verb o de-
 
tras, segons raso, car a les vetz aycells noms qui
370
segons rayso e entendimen es pausat denant lo verb,
 
sera, per raho de rima o per autra causa, pausatz
 
detras lo verb. E ayso pot veser per eximpli d'en
 
fFolquet qui dix en una sua canço:
 
     Pus elh vol venser tota[s] res
375
     Qu'una vetç la vences merces.
 
E aycells verbs vences de sa natura vol apres si acusa-
 
tiu qui s'abreuja en singular e en plural s'alonga;
 
per que hom ditz enaxi: le reys ha vistz tot son
 
enemiche tots sos enemichs, els primers enemich es
380
singular, el segon es plurals; mas aquell motz mer-
 
cessitotz s'es pausat detras lo verb per ordenament
 
de rima, segons rayso e entendiment es pausat denant
 
lo verb, per que vol dir aytan que «merces vences
 
la dona» (c. 17r.) e axi merces estay denan lo verb
385
e deu se allongar sitot li s'es pausatz detras per far
 
rima: e encara, per eximpli, potz aço reprovar a
 
veritat qu'en Bertran de Lama[n]on dix:
 
     Ans volguera pus que guatla espervers.
 
Per que acells esperviers sertas segons rayso e en-
390
tendimens, vay primiers que aquells motz guatla,
 
per que s'enten aysi: «Ans volguera pus que esper-
 
vers no vol la guatla»; e entre aquell espervers e
 
aquell gatla se enten aquell verb no vol, per que
 
l'entendiment es aytals: «Ans volguera pus que
395
esperves no vol la guatla». E axi esperves es nomen
 
e es pausatz segons rayso e entendimen denant
 
aquell mot vol, qu'es verb qui s'i enten, per ço
 
s’allonga. Encara te mostra aquell acusatiu en cap
 
de rima es pauzats denant lo verb, pero segons en-
400
tendimen vay detras, enaxi co potz conexer per
 
aquesta paraula: tot be pert qui·s part de Deu; e
 
en aquell mot qui s'enten aquestz motz aquells, per
 
que vol dir la paraula e s'enten axi segons rayso:
 
«Aquell qui·s part de Deu pert tot be»; per que
405
pots vezer que aquells motz pert es verb, e vay li
 
detras, segons entendiment, aquell tot be, per la
 
qual rayso hom l'abreuja. Empero son alguns verbs
 
qui han autra natura, car tuyt li nom qui detras o
 
denan lor van s'alongon en singular e s'abreujon en
410
plural; e li verb son aquests: suy, es, so, era, ffuyst,
 
ffos, eres, ffuy, ffora, senan, seras, sera, er, esser,
 
ffo. E per eximpli, axi com qui ditz: eu suy richs;
 
tu es bos; eu era gays; tu fuyst bonana[n]tz; si eu
 
fos amatz; tu eres enamorats; anch no fuy galiatz; ja
415
no fora clardatz. E axi pot ajustar als verbs los noms
 
qui lor pertanyen. E enaxi com as allongatz aquests
 
noms desus dits en lo singular, enaxi los abreujasses
 
en lo plural; e per eximpli, axi com hom ditz li rey
 
son vengut; se·l cavaller fosson armat; tuyt eron
420
auzit; e axi matex dels altres. E sitot sembla que
 
aquest verb sion motz, car se cambien en les letres,
 
certes non es mes un verbs (c. 17 v.) d'aquesta na-
 
tura matexa, ço es aquest verb estau, car hom ditz
 
eu stau jauzents, eu stare gays, aquel estech arditz
425
e pros. Examen son aytals aquestz verbs tench, e
 
mostri, e sent, e sembla, e par, e jach, per que hom
 
ditz eu me tench per pagatz, eu me sent sas, eu sem-
 
bli folls, eu pari savis, eu jach hujatz, eu me mostri
 
gays. E atressi ne son algu semblantz a aquestz qui
430
ara no·m venen a membransa. E per ayso son aquestz
 
verbs divers de la natura als altres; car li autre mo-
 
stron lo faytx que le nom es fayxz alcuna vetz gene-
 
ralment, enaxi com qui ditz le rey cavalca, le reys
 
menge, e alguna vetz lo mostron generalment e spe-
435
cialment, enaxi quo disia le reys cavalca cavall, e
 
le reys menga carn. E per ço cant aquestz verb mo-
 
stron generalment lo faig o la voluntat del nomen
 
qui denant li vay, segons rayso, e puys mostra la
 
specialment en altre nomen qui apres li vay, e per
440
ço aquell nom es acusatiu e abreugase. Mas aquest
 
autre verb, ques eu t'ay dig que volen nominatiu
 
detras si, no mostron so que·l nom fay, mas ajuston
 
als nom[s] qui denan llur van e han sustancia altres
 
noms accidentals; enaxi aquest verb aytal, ab los
445
noms ensemps qui detras lus van, mostren lo esta-
 
ment e ll'esser dels primers noms, enaxi quo qui ditz
 
le reys es richs e sans, aquell sans e richs son acci-
 
dens e aquell reys es nom ab sustancia, e axi mostren
 
l'estament del rey e no lo fayg; car aqui no ha null
450
faig que·l reys faça, mas mostras l'ajustament del
 
nom qui ha substancia ab los noms accidentals aju-
 
statz als noms qui han substancia, per que s'allonga
 
o s'abreuja, axi com ara te daray a conexer per los
 
altres casos.
455
2) Primerament sapies que genitiu tu conexeras en
 
aço que totstemps li vay denan aquesta preposicio
 
de, per que tu l'abreujaras tota hora, si es singular,
 
com qui ditz del rey, de la ciutat, o del seu cors
 
plasen, del seu humil esgar. Empero alguna vetz, per
460
manera de parlar lexa (c. 18 r.) hom aquell de, e,
 
sitot s'es lo cas genetius, s'abreugen si s'en trau
 
aquella preposicio de; enaxi com hom ditz la corona
 
Deu, la merce Deu. E aço es leu per conexer, per ço
 
cor a tart o trobaras, sino en aquestz motz de que
465
eu t'ay dit o donat eximpli. E si lo nom es plurals,
 
e li vay denant la dita preposicio de, totstemps lo
 
allongaras, enaxi com dels cavallers, de tots sos
 
amichs, e de motz altres qu'en hi ha semblantz a
 
aquestz.
470
3) Datiu conexeras car totstemps li vay denant una
 
altre preposicio al o a; e abreujense totz en singular,
 
enaxi com al rey, al seu cors plasent humil, a sa
 
voluntat, a son plaser. E en plural s'allongon, enaxi
 
com a sos valedors, a ssos baros, als cavallers, a ssos
475
amichs. E deves entendre que can hom ditz a lo rey
 
o al rey, o a los baros o als baros, tot s'es ·j·, mas
 
que per abreujar lo mot gita hom aquella letra o.
 
4) Acusatiu pausa hom moltes vetz apres alguns
 
verbs, mas atressi los conexeras per alcunes prepo-
480
sicios qui davant li van, enaxi com ves, vay, segons,
 
contra, per, iuxta, pres, entorn, entre, jus, e per
 
eximpli axi com ves o vas amor, segons raso, contra
 
raso, contra senyor, per sa valor, justa lo rey, pres
 
lo rey, entorn lo castell, entre la flor, ins sa mayso;
485
enaxi se abreujen en singular, mas en plural s'alon-
 
gon, enaxi com ves totes parts, segons los valedors,
 
contra·ls enamichs, per les honors. E enaxi posaras
 
tots los altres per aquesta manera.
 
5) Vocatiu conexeras per ço cor [totz]temps es po-
490
satz en cas que appella, enaxi com: en reys, anats o
 
venitz o cavalcatz!o axi com hom li parla, axi com
 
dona plazents, a vos mi rentz!o bells amichs, aiu-
 
datz me! senyer en reys, entendetz ma rayso!E
 
sapies que tota hora s'allonga en singular, e s'a-
495
breuje en plural; e per eximpli axi com dix Bernat
 
de Ventadorn:
 
     Ar me conselatz, senyor!,
 
o axi: Catala, ara veurem que sabrets far! o (c. 18 v.)
 
axi: Proençal, pensatz d'arrezar! Pero sovenia·t que
500
eu t'ay ditz damunt, que·l nominatiu e·l vocatiu
 
plurals s'alonguen can son femeni, axi com qui ditz:
 
Donas plazents, venitz, gen, a l'amor! Terras valentz,
 
ajudatz al senyor rey!
 
6) Ablatiu pots conexer per altres preposicions, e
505
son aquestes: ab, sens, senes, en, denan, sobre, sots,
 
fors; axi co ab lo rey, ses valor, senes s'amor, denan
 
mon senyor, sotz lo rey, fors lo rey. E tots aquests
 
s’abreugen quant son singulars, e en plural s'allon-
 
guen, axi com ab los cavallers, ses valedors. E enaxi
510
potz entendre de motz altres, per contrasemble.
 
c) Empero, sitot eu t'ay divizats qual es nomina-
 
tiu, genitiu, datiu, acusatiu, vocatiu, ablatiu, aquesta
 
sia ta regla general, que tota hora que trobes denant
 
lo nom alguna de aquelles preposicions que t'ay
515
dites damunt, si lo nom es singular tu l'abreuja, e si
 
es plural tu l'alonga. E sapies que aquestes prepo-
 
sicions no s'ajusten ab nominatiu ne ab vocatiu
 
jamay.
 
IV. a) Encara te vull mostrar los noms demostra-
520
tius, ço es a dir los noms qui demostren los autres
 
noms que han sustancia. E sapies que en lo nomi-
 
natiu singular masculi lo[s] deus allongar, axi com
 
cells, aquestz, aquells, aycestz, cestz, ells; e en
 
los autres cases s'abreujen, e ditz hom ceyl, aquell,
525
aquest, aycest, cest. E aquells altres noms derrere
 
ells[s]'abreuje[n] en lo nominatiu, per ço car
 
hom ditz en los altres cases luy.
 
b) E sapies que en los nominatius singulars feme-
 
ninis ditz hom ceyla, cil, il, ylla, aquella, aquill; e en
530
los altres cases ditz hom ley o leys; e en los nomi-
 
natius plurals masculins ditz hom cyl, yll, aycell,
 
aquil, cist, aycist, cest, aycest; e en los altres cases
 
ditz hom ceylls, aycells, aquells, aquests, cest, ells,
 
lor. E en los femenis plurals ditz hom eyllas, aycel-
535
las, ceyllas, aquellas, aycestas, cestas; e (c. 19 r.)
 
axi en los nominatius com en los autres cases. E
 
axi matex diras en los nominatius singulars totz e en
 
los autres cases tot, e en lo nominatiu plural diras
 
tuyt, e en los autres cases totz; e per eximpli, enaxi
540
com ara ditz: tots reys deu tenir dretura, o tot rey
 
deu hom honrar, o tuyt li rey se son ajustatz, o
 
totz los reys vey assemblar.
 
V. Encara vull que sapies com devetz pausar los
 
noms possessius, enaxi com mieus, tieus, sieus. E
545
sapies que tu los allongaras e·ls abreujaras enaxi com
 
los noms accidentz; e per eximpli axi com qui diu:
 
aquells castells es mieus, o tieus, o sieus; o enaxi
 
com ab l'aver meu (o teu, o seu) ay fayta una torr.
 
Mas en lo nominatiu plural deu hom dir li teu, o li
550
mieu, o li sieu. E sapies que en tot loch on hom
 
ditz me pot hom dire mi o mei, e en tot loch [on]
 
hom ditz si pot hom dire se o sey, e en tot loch on
 
hom ditz ti pot hom dire te o tey. E sapies que en
 
lo nominatiu singular masculi o femeni ditz hom
555
totstemps tu.
 
VI. a) Apres ti volc dire los noms verbals qui fene-
 
xen en -dor com los devetz pausar, enaxi com ama-
 
dor, servidor, entendedor, e molts altres semblants
 
a aquestz. E sapies que si denant la sillaba der-
560
reyra, qui es -dor, trobes -a-, faras lo nominatiu en
 
-ayre, axi com amador, amayre; lauzador, lau-
 
zayre; merceyador, merceyayre; e enaxi dels al-
 
tres semblants a aquestz. E si trobes denant la sil-
 
laba -dor -i-, faras lo nominatiu en -ire, enaxi com
565
servidorfay servire, trasidor trasire, e motz d'al-
 
tres semblants a aquestz. E si trobes denant lo
 
-dor -e-, faras lo nominatiu en eyre, enaxi com
 
entendedor entendeyre, fanyedor fa[n]yeyre; e sa-
 
pies que tuyt aquest nom s'alongon o s'abreujen,
570
qual te placia, el nominatiu singular, enaxi que
 
podetz dir amayre o amayres, o servire o servires,
 
entendeyre o entendeyres. E per ço s'alonguen cor
 
(c. 19 v.) es regla general que totz nominatiu sin-
 
gulars s'alongon, e per ço se pot abreujar car, sitotz
575
son abreujatz, si ha gran differencia en l'uns e els
 
altres cases, per ço cor lo nomiuatiu singulars fenex
 
en -ayre, o en -yre, o en -eyre, e li autre cas
 
fenexen en -or, o en -ors; car sapies qu'el nominatiu
 
plural fenexon en -dor, e en tots altre cases fenexen
580
en -dors, enaxi com la regla general manda. Aquest
 
nom so masculi; e tuyt li femeni d'aquest verbals
 
sapies que fenexen cominalment en -itz, axi com
 
amayritz, galiayritz, transiritz, serviritz, entendey-
 
ritz. E axi matex entench que po[sa]ras tots los al-
585
tres semblants.
 
b) Encara sapies que son algun altre nom qui
 
han atressi mudament plus que abreujar o allongar
 
de una letra, enaxi com gençor, que fay en lo no-
 
minatiu singular genser e en los altres cases gen-
590
sor, el nominatiu plural fay gensor e en los altres
 
cases gensors; e axi matex diu hom en lo nomina-
 
tiu singular meyler e en los altres cases mellor; e
 
axi matex en lo nominatiu singuloar diras auser
 
e en los altres cases ausor, e en los plurals
595
seguexen la maneyra de gensor. Empero enten
 
la regla que t'ay dessus ditxa, que·l nominatiu
 
plural femeni s'alongon totztemps, per que hom
 
ditz li rey so gensor, mellor, ausor; las reginas
 
so mellors, ausors, gensors; e axi matex diu hom en
600
lo nominatiu singular hom, bar, layre, bayle, coms
 
e en los altres cases ditz hom home, baro, layro,
 
baylo, comte. E sapies que tuyt aquest nom qui han
 
aytal differencia entre lo nominatiu e·ls oblichs se
 
podon, e en altre hora, allongar e abreujar a ton
605
plaser en lo nominatiu singular, acceptat aquell
 
motz coms, qui no·s pot abreujar per ço c'om no
 
pot dir com; e sovinga te tota vegada que·l nomi-
 
natiu e·l vocatiu son semblants, car solament son
 
appellatz oblich li autre ·iiij· cas, ço es saber l[o]
610
(c. 20 r.) genitiu, e·l datiu, e l'acusatiu, e l'ablatiu.
 
E sapies que en tot loch on diras ley podetz dir
 
leys, e a lor, a lors.
 
c) Encara sapies que tuyt li nom qui fenexen en
 
-ir, poden finir en -ire, enaxi com martir, martire;
615
desir, desire; sospir, sospire. Mas li nominatius que
 
fenexen en irs no·s poden allongar en -ire, axi com
 
martirs, car no·s pot far, car si tu hi ajustaves s,
 
diria martirise, e serie lag e no voldrie dir re.
 
VII. Encara sapies que adverbis son motz, e son
620
nomenatz adverbis car estan pres lo verb, e tota
 
hora li enedexen alcun entendimen; e axi com hom
 
ditz le reys parla be, francament, e aquell be e
 
francamentson adverbis, car estan pres lo verb,
 
e aquell parla es verbs, per que li ajusten aytal en-
625
tendimen com potz veser aquell be o aquell fran-
 
camen. E sapies que l'adverbi no ha cas, per que
 
fenex cascus en una maneyra solament, enaxi com
 
hom ditz be faytz o mal, car no porien dir bes o
 
fayts, o mals ho fayts, o enaxi com hom ditz caval-
630
catz tost, azaut, fort, que jamay no·s mudo d'autra
 
guisa. Empero no entenes en aquesta regla los ad-
 
verbis qui fenexen en -men, car aquell s'alongon
 
o s'abreujon a la volentat del trobador, axi com
 
gayament, covinentment o saviament, que potz dir
635
gayamentze covinentments, per que posaras axi tots
 
los altres semblantz a aquestz. E sapies que son
 
alguns motz qui alguna vetz son noms o adverbi,
 
per que·ls potz posar doas vetz en rima en un can-
 
tar, axi com hom ditz be, azaut, gallart, fort, suau,
640
mal, gen, e moltz d'altres semblants a aquestz; e
 
totz pausa·ls axi breu, com son adverbi. Mas com
 
son noms s'alongon o s'abreujen segons lo cas en
 
que son pausatz; com son adverbi s'abreujon, enaxi
 
com hom ditz le reys cavalca be, o beyll, o leig, o
645
fort, o mal, o gent; e axi posaras los altres. E cant
 
son nom, se posen enaxi qui ditz hom le reys es
 
(c. 20 v.) gentz, azautz e bells. E si alcu ditz le rey
 
dona volenter, sapies que aquel volenter es adverbis;
 
e per ayso es be dig, car, si era nom, diria hom
650
volenters, per ço car seria nominatius. E son estats
 
alguns trobadors qui dehien que era falç, perque
 
no paria haguessen auzit ço que dix en Riques No-
 
ves, qui dix:
 
     Mal fay dona, car non enquer
655
     Paubre cavaller quant es pros,
 
     Humils e franchs e amoros,
 
     Bos d'armes e serf volenter.
 
VIII. Sapies que t'ay dig que tot ço que·l nom fay
 
es verb, per que devetz saber que·l verb ha .v.
660
maneyras: la primera es maneyra demostrans, per-
 
que hom lo appella indicatiu; la segona es maneyra
 
comandans, perque l'appella hom imperatiu; la terça
 
maneyra es desirans, que hom appena optatiu; la
 
quarta maneyra es ajustans, perque hom l'appella
665
conjunctiu; la .v. es maneyra no finida, perque hom
 
l'appella infinitiu.
 
a) Primerament sapies que indicatiu es aquella ma-
 
neyra qui·t mostra ço que·l no·m fay, enaxi com hom
 
ditz eu am, eu vau, eu mengi, eu cavalch. E sapies
670
que el ha tres temps: present, passatz, esdevenidor.
 
Present temps es am; passatz temps es amey, amava
 
ehavia amat; sdevenidor temps es amaray, yray,
 
faray. E cascus d'aquestz temps ha tres persones, ço
 
es saber, primera, segona, terça. La primeyra del
675
present temps es am, la segona ames, la terça
 
ama; e en la primeyra si enten eu, en la segona
 
si enten tu, e en la terça ceyl; e aquestz verbs
 
son singulars. El, plural ha·n altres tres, axi com
 
amam, amatz, amen; e en lo primer s'enten nos,
680
en lo segon vos, en lo tercer ceyl. E axi matex
 
ha lo temps passatz tres persones, axi com amey,
 
amest, amet; es aquell verb qui en aquest loch
 
fan -etz, poden axi matex fenir en -et; atressi ditz
 
hom en lo plural amem, ames, ameron. En lo temps
685
esdevenidor diu hom amarey, amaras, amara; en lo
 
plural ditz hom amarem, amaretz, amaran. E sapies
 
que tuyt li verb qui en aquest loch fenexen en -ay
 
poden fenir en -ey; e enaxi com hom ditz amaray,
 
(c. 21 r.) amarey; faray, farey. E son alcuns
690
verbs en los quals en Ramon Vidals dix que li tro-
 
bador havien errat, enaxi com dir en la primera
 
persona del indicatiu eu cre, com hom devia dir eu
 
crey, tu cres, ceyl cre; e enaxi aquell cre significa
 
terça persona e no primera. Encaras dix que havien
695
fallit posan en la terça persona del temps passat de
 
l'indicatiu ausi, vi, grasi, trasi, co tuyt aquest verb
 
sion de primera persona; car en la primera persona
 
ditz hom vi, auzi, trasi, grasi, e en la terça ditz hom
 
ausic, vic, grasic; e que enaxi devia hom pausar totz
700
los autres semblantz: e eu altrey li que segons art
 
el dix ver, e que·ls deu hom axi pausar; mas no li
 
altrey que li trobador errason, per ço car us venç
 
art, e longa costuma per dret es haüda tant que venç
 
per us. E con sia us en algunes terres on le lengatges
705
es covinentz e autreyatz a trobar que tuyt cominal-
 
ment diguen aytant o plus en la primera persona
 
eu crecom eu crey, e en la terça persona diguen
 
aytant ausi com ausic, per aquesta raho dic eu que
 
li trobador no y falliron, car ill seguiren lo us del
710
lengatge e la costuma, e pus tuyt li trobador ho
 
han ditz en llurs trobars, es us e confermamentz de
 
lengatge. Ma si us o dos haguessen ditz, assatz
 
pogra dir que fos errada, perque dic eu que cascus
 
pot dir quals que mes li plasia. Atressi dic aquest
715
verb tray que·l poden axi declinar: eu trasch, tu
 
trays, aquell tray; o enaxi: eu tray, tu tras, cell tra;
 
e enaxi aquell tray pot esser primera persona o terça,
 
e enaxi matex pausa hom atray, estray, retray. E
 
l'infinitius fay trayre, atrayre, o trar, enaxi com
720
dix us trobadors:
 
     Be·m platz car ab vedar
 
     L'avesques no xastia,
 
     Diners sab [acap]tar
 
     E pe[n]re, ab besuesia.
725
Es atressi que hom pusca dir en terça persona tray,
 
n'Aymerich de Peguila nos ho ensenya, qui dix:
 
     En luy so tuyt li bon ayb c'on retray
 
     Estres que tart promet e leu estray,
 
     E eu no puch sofrir los mals qu'en tray.
730
b) Imperatiu es aquella maneyra con hom fay man-
 
dament az alcu, (c. 21 v.) ez a singular, axi com
 
hom ditz home vay t'en, o manja, cavalca; ez en
 
plural axi con hom ditz anatz, menjatz, cavalcatz, e
 
non ha mays presents temps e segona persona.
735
c) Obtatiu es aquella manera qui mostra semblant
 
de desirar, enaxi con hom ditz en presen temps eu
 
volrria, eu manjaria si havia que; ez en temps passat
 
si eu hagues cavalcat, si eu hagues pro manjat eu
 
fora sadoyls. E sapies que ha plural e tres persones
740
e temps esdevenidor.
 
d) Conjunctius es aquella manera qui ajusta algun
 
faig a les altres maneyras, enaxi con hom ditz eu
 
vos prech que m'ajudetz; di al rey que cavalque,
 
e aquell ajudetz e aquell cavalque es maneyra aju-
745
stans; e ha tres persones e tres temps.
 
e) Infinitiu es maneyra no finida, e no ha persona
 
ne singular ne plural, ne temps, mas ajusta·s ab
 
primeyra persona e a segona e a terça e a totz temps
 
e a totes les autras maneyras, e co en si no sia
750
finida, feneys las autras maneyras, enaxi con hom
 
ditz ausir, manjar, entendre, mover; e a maneyra
 
demostran en present temps s'ajusta, axi com [hom]
 
ditz eu te vull auzir; a maneyra comandan, axi com
 
vay manjar; a maneyra desigan, axi con hom diu
755
eu volrria fort entendre; a maneyra ajustan, co: eu
 
mi volgues mover. Enaxi eu dich que aquel ausir
 
feneix l'entendiment de aquell vull, ez aquell man-
 
jar d'aquell vay, ez aquell entendre de aquell volria,
 
e aquell mover d'aquell mi volgues. E devetz sa-
760
ber que aquesta maneyra, la qual es appellada infini-
 
tius, se pausa algunas vetz en loch de nom denant lo
 
verb o detras. E per ço com es pauzats denant lo
 
verb, ell s'alonga enaxi com le nom; e per eximpli,
 
axi com qui ditz vostres servirs me platz. E com es
765
pausat detras lo verb s'abreuja, enaxi con qui ditz no
 
vull vostre servir, e aquella hora es pauzat en loch de
 
nom, per que rayso es que seguesca sa maneyra. E en-
 
cara deves saber que motz dels infinitus que fenexen
 
en -ir (c. 22 r.) poden atressi fenir en -ire, enaxi com
770
ausir, quel potz dir auzire; o dir, dire; ayzir, ayzire.
 
IX. a) Mas nenguns infinitius finens en -ir, no pot
 
finir en -ire si tu lo trobes en lo nominatiu dels
 
noms verbals que fenexen en -idor. E per eximpli,
 
axi com servir qui es infinitiu, e no pot[z] dire eu
775
vos vull servire, per ço com servire es nominatius
 
d'aquest nom servidor; ne potz dir eu te vull gra-
 
sire, non vullatz mentire, de vos dezir jausire, no
 
pusch lo mal sofrire, no·m devetz transire, car
 
tuyt aquist son nominatius en singular de llurs
780
noms: e per eximpli, axi com hom ditz eu suy
 
gallartz servire; eu suy dels mals grasire; eu suy
 
dels bons e dels mals sofrire; eu suy d'amor jau-
 
sire; non siats trasire; ja no·us seray mentire; e
 
per aquesta maneyra seguiras dels altres.
785
Encara son d'autres infinitius qui axi matex fene-
 
xon en -ir e no·s podon allongar en -ire, per ço
 
cor no son trobat en nom; e per eximpli, axi con
 
venire acollir e adousir, enfortir. E aquestz en
 
nulla manera no·ls podetz allongar, ne poden es-
790
ser termenatz en -ire, per la raho dessus dita, e
 
per tal car no es artz mellors de lengatge; e axi
 
ne trobaras motz d'altres semblants a aquestz. E
 
sapies que aquests hauras a conexer per lonch us
 
e per longa pratica.
795
b) Atressi sapies que potz allongar en -ire tot
 
verb qui fenesca en -ir; e per eximpli axi com
 
hom diu eu desir, eu desire; eu cosir, eu cosire.
 
Et aço matex faras dels altres semblantz a aquestz.
 
c) Encara sapies que tuyt li verb que fenexon en
800
ischpodon finir en -is; e per eximpli, com qui
 
diu eu jausisch, eu jausis; eu grasisch, eu grasis.
 
d) Atressi sapies que tuyt li verb de segonda per-
 
sona que fenexon en -etz podon finir en -es, e per
 
eximpli axi com qui disia entendetz, entendes; fa-
805
retz, fares; e axi dels altres. E atressi matex potz
 
far dels noms, e per eximpli axi com bos pretz,
 
bos pres; una vetz, una ves (c. 22 v.).
 
e) Atressi sapies que tuyt li nom que fenexon en
 
-itz poden fenir en -is; e per eximpli, axi com
810
aunitz, aunis; fayditz, faydis; farsitz, farsis; Bia-
 
tritz, Biatris; amayritz, amayris.
 
f) Atressi sapies que tuyt li nom que fenexon en
 
-ichs poden fenir en -is; e per eximpli, axi com
 
amichs, amis; enemichs, enamis; enichs, enis.
815
g) Encara sapies que devetz fort gardar que no
 
metatz en alguna rima alguns noms qui fenexen
 
en -ers, e son tres o trey, qual te vulles potz dir,
 
ço es saber podyers, cavalliers, envers, car le us
 
no pot fer rima ab altre, ans hi a mant hom er-
820
rat; per que devetz pausar de una part poders,
 
volers, sabers, avers, aders, spers, lasers; e axi
 
matex deus pausar tots los infinitius qui fenexen en
 
-er quant son pausatz en loch [de nom] denant
 
lo verb, enaxi com teners, vesers, temers, e molts
825
d'autres qu'en trobaras. E deus saber que d'altra
 
part deus pausar envers, revers, convers, pervers,
 
esmers, Besers, sofers, fresquers, esters, mers.
 
h) D'autra part pausaras cavalliers, mestiers, sou-
 
dadiers, niers, diniers, estiers; e de aquestz tro-
830
baras assatz; mas en aquo los potz conexer, que
 
en aquest[z] trobaras tostemps, denant la e de la
 
derrera sillaba, i. Encara que·l porets conexer en
 
lo femeni, que fan en -eyra; axi com soudadiers,
 
soudadieyra, niers, nieyra, plasentiers, plasentieyra.
835
i) E sapies que·l nom desus dit, ço es saber [en-
 
vers], convers, esters, fan llur femeni enversa,
 
conversa, estersa; aquells altres nomens, sabers,
 
poders, no han null temps femeni, per que los
 
potz conexer assatz ab aquesta doctrina qu’eu t’ay
840
donada serta.
 
l) Encara sapies qu'eu te do altra reglta per raho
 
d'alguns noms en los quals erron alcuns homs que
 
usen de trobar, e assenyaladament en Cathalunya;
 
e ells cuydon ho far per gallart (c. 23 r.) parlar
845
o per tal que mellors venga a llurs rimes e fallen
 
enaxi en los noms termenatz en -ars, en -ers, en -irs,
 
en ors, en urs, que trason dels motz aquella le-
 
tra r, per que·ls mudon d'enteniment e de len-
 
gatge; enaxi que moltz homens ay eu vists a cuy
850
venian en les rimes aytal mot: amars, cars, avars;
 
espers, plasiers, volers; martirs, ausirs, sentirs;
 
flors, amors, colors; purs, murs, scurs, e trasion
 
per la dita raho aquella r de la fi del mot; enaxi
 
que com degron dir amars, cars, avars, dezien
855
amas, cas, avas; e com degron dir spers, plasiers,
 
volers, e dizon spes, plazes, voles; e com degron
 
dir martirs, dizen martis; e com devion dir amors,
 
dizion amos; com devien dir purs, scurs, dizion ,
 
pus, scus; perque fallion malament en moltes de
860
maneyres.
 
E tu garde·t que enaxi no ho messesses per re que
 
no volrria dir nulla re en aytals lochs.
 
E axi son complides les Regles d'en Jaufre de
 
Foyxa.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI