Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Traductions

Mouzat, Jean. Les poèmes de Gaucelm Faidit. Troubadour du XIIe Siècle. Paris: A. G. Nizet, 1965

Code: 167,044a Auteur: Gaucelm Faidit Genre: Canso Numero: 23

Oimais taing que fassa parer

I 1
Oimais taing que fassa parer,
   
jauzens e desliures d’esmai,
   
mon ric joi ab joios voler
   
en un vers, pois a midonz plai,
  5
q’aoras sai
   
que cel q’a bon seignor s’atrai
   
es de ric don rics jauzire
   
si sap esser bos sofrire,
   
francs, adreitz, complitz de tout be,
  10 aitals cum ad Amor cove.
     
II  
Ja fis amics no-is desesper
   
de sidonz, si tot mal en trai,
   
que so c’anc non cuidei vezer
   
vei, per ma dompn’al cor tant jai !
  15
c’a penas sai
   
qui fui ni qui sui, tant be-m vai !
   
qe, qand e mon cor cossire,
   
ieu non cuig ni no m’albire
   
s’ieu fos cel que suoil, c’ar en me
  20 es lo jois qe d’amor mi ve.
     
III  
Car amars ab sobretemer
   
e gens servirs ab cor verai
   
m’an aduig e m’an faich aver
   
un ric joi jauzion, q’ieu ai
  25
de lieis don sai
   
q’el mon tant bella non estai ;
   
car qui fazia assire
   
la genser d’autras qe-is mire
   
pres de lieis, non parria re
  30 qu’il anc beutat agues ab se !
     
IV  
D’aisso trac guiren q’ieu dic ver
   
son bel ris e son gen cors gai,
    l’adreich parlar e-l ric saber
   
e-l dolç esgart q’ab sos huoills fai ;
  35
de ver o sai —
   
Plus non aus dir ni non dirai,
   
de sol aitan cre q’eslire
   
puosc’ om, de cui o voill dire,
   
c’a saber es leu qui la ve
  40 qe jois tant bella non mante.
     
V  
Ara m’effortz, c’ar ai poder,
   
pois tant rics jauzimens m’eschai,
   
de mon joi celar ni tener,
   
car ades a totz no-l retrai ;
  45 mas, car ieu sai
   
q’amors per decelar dechai,
   
e q’aissi-s pot hom aucire,
   
e q’aissi-s pot hom aucire,
   
si saimon cor escondire,
  50
qe ja lausengier d’engan ple
    no sabran don plus mi sove.
     
VI  
Dompna, mei joi, e mei plazer,
   
mos desirs don ja non partrai
   
tant cum vida-m vuoilla valer,
   
etz vos, cui am et amarai !
  55
q’en vos, o sai,
   
totztemps e ja ren no-us qerrai
   
don vostre rics cors s’azire —
   
mas prec vos, q’als non dezire,
   
que ajatz avinen merce
  60 de mi, qe-us am per bona fe.
     
VII  
Nuills hom d’amar no-is deu temer,
   
que, plus q’en mil jorns non forfai,
   
esmend’ Amors en un sol ser :
   
per q’ieu ja no-m desperarai
  65
pos aisso sai —
   
anz prec mon vers q’a midonz, lai,
   
sia de mon cor grazire ;
   
et d’aqui — q’aillors no-is vire —
   
vas mon Plus Avinen desse
  70 on bos pretz enanss’ e reve !
     
VIII  
Vas mon Sobeiran me vire
   
de bon cor, qui que-s n’aïre,
   
e s’ieu per luy amar pert be,
    no-m cal, pus tan gen me rete !

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI