Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Traductions

Mouzat, Jean. Les poèmes de Gaucelm Faidit. Troubadour du XIIe Siècle. Paris: A. G. Nizet, 1965

Code: 167,038 Auteur: Gaucelm Faidit Genre: Canso Numero: 44

Mout a Amors sobrepoder

I 1
Mout a Amors sobrepoder,
   
qan lieis, que poign’ en mi aucir,
   
mi fai desirar e voler,
   
e vol q’ieu l’am e qu’il m’azir ;
  5
per q’amdui fazem ses faillir 
   
tot son coman d’aqest afaire,
   
q’ella no m’ama pauc ni gaire,
   
et ieu am la mil aitans mais que me —
   
e, pois no-il platz ni vol q’ie-n diga be, 
  10
no-m n’ochaiso q’ieu dic, que non puosc al ;
    il gart si-m deu per aisso voler mal.
     
II  
Ops m’agra, qan l’anei vezer
   
lai o-m vengron siei huoill trahir,
   
q’ella no-m mostres tant plazer
  15
ni-m saubes tant gen acuillir,
   
qe-il beill semblan mi fan morir
   
qe-m sabon lo cor del cors traire —
   
Ai ! cum par franch’ e de bon aire
   
cui l’au parlar e cui son gen cors ve !
  20
mas l’usatge de l’escorpïon te
   
c’auci rizen, et ill fai atretal,
    c’ab bel semblan me det lo colp mortal !
     
III  
Qand la vei, mi torba-l saber,
   
si que ades m’en cuich jauzir ;
  25
qe-ls huoills non puosc de lieis mover 
   
ni ill los sieus de mi partir,
   
car enaissi-m sap far languir
   
c’ades cuich qe-m vuoilla ben faire, 
   
et ill fai o per pieitz atraire ;
  30
qe, qan la prec, no-i puosc trobar merce,
   
anz m’a per fol, e no-m vol ni-m rete,
    que ben conois qe tant sap e tant val
   
qu’el mieu amor non a dan ni l’encal.
     
IV  
E doncs, pois aitant sap valer,
  35
be-il degra oimais sovenir
   
cum enans m’afiet per ver
   
q’ieu l’auzes mon cor descobrir —
   
qe ja non agues dan el dir
   
e que m’ames mais ses cor vaire
  40
cella de cui sui fis amaire ! —
   
mas aora qan lo-il dic, no-il sove,
   
anz mi preja que ieu non l’am per re,
   
e pois liei platz, plagra-m, si Dieus mi sal,
    mas no-n puosc ges partir l’amor coral.
     
V 45
Pero tant fort si fai temer
   
q’ieu no l’aus vezer ni auzir,
   
ni l’ause far mon cor parer,
   
ni m’ause va lieis descobrir ;
   
que tot son talen vuoill servir
  50
mas Dieus don qe-il puosca retraire
   
q’ieu non deveigna drutz trichaire,
   
si q’ieu l’am e q’ella-m malme
   
e ja no-il port amor ni bona fe,
   
c’aitals amors li taing ab cor cor venal
  55 pois no-l vol fin, franc, humil e leial !
     
VI  
Tant qant dompna-is vol car tener
   
ni tant qant vol bon pretz sofrir,
   
ni tan qant vol fin joi aver,
   
la deu hom amar e grazir ;
  60
mas puois vol a valor fugir
   
e no-il platz hom gais ni chantaire,
   
es sens qui s’en podi’ estraire —
    no-l dic ieu ges per midonz — ni-s cove
   
qu’ella no m’am, si tot no-m vol ni-m cre,
  65
c’anc non faillic ni non fetz fol jornal,
    mas car vas mi a cor descomunal.
     
VII  
Na Maria, dompna, si Dieus mi sal 
    gent enanssa vostre pretz e gent val. 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI