Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Notice Bibliographique
* Vocabulaire

* Présentation
* Appareil critique
* Traductions

Anglade, Joseph. Les poésies de Peire Vidal. Paris: Librairie ancienne Honoré Champion, 1913

Code: 364,043 Auteur: Peire Vidal Genre: Canso Numero: XXII

Si·m laissava de chantar

I 1 Si·m laissava de chantar
    Per trebalh ni per afar,
    Ben leu dirian las gens
    Que non es aitals mos sens
  5    Ni ma galhardia,
       Com esser solia.
    Mas be·us posc en ver jurar,
    Qu'anc mais tan no·m plac jovens
    Ni pretz ni cavalaria
  10 Ni domneis ni drudaria.
     
II   E s'eu podi'acabar
    So que m'a fait comensar
    Mos sobresforcius talens,
    Alixandres fo niens
  15    Contra qu'eu seria :
       E s'a Deu plazia,
    Que m'en denhes ajudar,
    Ja·l seus verais monumens
    Lonjamen non estaria
  20 Sotz mal serva senhoria.
     
III   Hom no·s deuria tarzar
    De ben dir e de melhs far
    Tan quan vida l'es prezens :
    Que·l segles non es mas vens,
  25    E qui plus s'i fia
       Fai major folia :
    Qu'a la mort pot hom proar
    Com pauc val aurs als manens :
    Per qu'es fols qui no·s castia
  30 E non renh' ab cortezia.
     
IV   Mas tant ai de que pensar
    Qu'eu no posc ben desliurar
    Totz mos honratz pensamens.
    Pero bos comensamens
  35    Mostra bona via,
       Qui no s'en cambia.
    Mas eu per sobresforsar
    Cug dels felos mes crezens
    En breu recobrar Suria
  40 E Damasc e Tabaria.
     
V   Qu'eu non aus desesperar
    A lei d'un rei flac avar,
    Cui sobra aurs et argens,
    E cuja, quar es manens,
  45    Qu'autre Deus no sia
       Mas sa manentia,
    Qu'avers lo fai renegar;
    Mas quan venra·l jutjamens,
    Car comprara sa feunia
  50 E l'enjan e la bauzia.
     
VI   Ar m' er mon chant a virar
    Vas ma domna cui tenc car
    Plus que mos olhs ni mas dens :
    Ni no posc esser jauzens,
  55    Si leis non avia.
       Aissi·m lass' e·m lia
    Ab prometre ses donar
    Qu'autre gaugz no m'es plazens,
    Ni ges de lieis no·m poiria
  60 Partir, neis si m'aucizia.
     
VII   Tant es doussa per amar
    E bela per remirar
    E cortez' e conoissens,
    Si qu'a·ls pros et a·ls valens
  65    De bela paria ;
       Que si ver dizia,
    Al mon non auria par.
    Mas fraitz m'a tals mils covens,
    Que, s'un sol m'en atendia,
  70 Estort e garit m'auria.
     
VIII   Na Vierna, com que sia,
    Eu sui vostres tota via.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI