Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Images

Appel, Carl. Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig: Fues’s Verlag, 1890.

Code: 071,003 Auteur: Bernart de Venzac Genre: Vers Numero: XXIV

Pus vey lo temps fer frevoluc

I
1
Pus vey lo temps fer frevoluc,
   
     que·ns mostra mala companha
   
     e salvatga et estranha
   
de gels e d’auras e de vens,
 
5
farai un vers qu’er covinens
   
ab motz verays,
   
et er als plus savis pantays
         et als non-savis bistensa.
     
II
 
Silh que mais volon chantezuc,
 
10
     lur entendres pauc gazanha;
   
     qui no·s pessa tost barguanha,
   
bons vers, q’us no·n es conoyssens;
   
quar vers ses verba es niens;
   
e volon mais
 
15
li folh, en cuy saber no nays,
         buf-baf q’una sapiensa.
     
III
 
No·m puesc pessar on sol m’aluc,
   
     que ves totas partz vey fanha,
   
     ni conosc que bes remanha,
 
20
qui·l ditz entre malvaizas gens;
   
quar de peccat creys lur semens
   
e fan lur fays:
   
l’us pren boscx e plas, e quer mays,
         que nueg e iorn no s’alensa.
     
IV
25
Quan lo vis mont’al folh el suc,
   
     luxuria en luy si banha,
   
     e fai li far don gavanha
   
lialtat e creys marrimens.
   
pueys rema·l crims mals e cozens
 
30
sobre·ls savays,
   
quant a·l pel entre·l col e·l cays,
         que pes totz temps cuelh, qui·lh sensa.
     
V
 
Ergulhos no ve son trabuc
   
     plus que fai son colp la canha,
 
35
     qu’enquer qu’om las dens li franha,
   
pueys del fugir non es falhens.
   
orguelh si montas, plus dissens,
   
si ben yest guays;
   
et apres, voian lo carcays,
 
40
     lo „par-belh‘‘ tot a valensa.
     
VI
 
Maritz drutz, qu’autruy con bezuc
   
     del sieu, fai lo trieu d’Espanha,
   
     et es li·n avols mesclanha
   
si per un colp ne pren trezens;
 
45
qu’e luy suefre e sufrens,
   
si nos n’irays;
   
ben sembla, que pels autruys bays
         fassa dels sieus eys sufrensa.
     
VII
 
Escas no vol qu’om lo pessuc,
 
50
     tan tem qu’avers li sofranha,
   
     ni no vol qu’om ia re·l tanha
   
ni·l sia cozis ni parens;
   
sapchatz quaz autruy es sirvens
   
entro que·l lays;
 
55
pueys no·l sia fer, qui lo·n pays
         ab cullier coa-fallensa.
     
VIII
 
Lo vers recipia·l coms Uc
   
     en sa cort ab sa companha;
   
     e se y a mot que no y tanha,
 
60
mova lo·n, e prec que lo·y gens.
   
e plassa dieu que·l sieus iovens
   
vuelha huey mais
   
ben e patz, e totz selhs abays
         que·l mouran guerra ni tensa.
     
IX
65
Del bisb’e d’elh sia iauzens
   
Rodes huey mays,
   
e tornon en patz lor carays,
         si que lo bes lo mal vensa.

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI