Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Images

Appel, Carl. Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig: Fues’s Verlag, 1890.

Code: 102,003 Auteur: Bonifaci de Castellana Genre: Sirventes Numero: XXXVIII

Si tot no·m es fort gaya la sazos

I
1
     Si tot no·m es fort gaya la sazos,
   
     un sirventes faray ab digz cozens,
   
     en cuy diray, contra totz recrezens,
   
     als Provensals paubres e cossiros
 
5
que non lur laysson braya
   
esti Frances, al avol gen savaya;
   
     ans los tenon tant en menhs de non-re,
         e ges per tant non lur clamon merce.
     
II
 
     Alqus tolon de lur possessios.
 
10
     e ges per so non es francx lur argens,
   
     e·ls tramet hom, cavaliers e sirvens,
   
     cum si eron trotiers o vils cussos,
   
en la tor dreg ves Blaya;
   
e non lur cal si·n son mort o n'an playa,
 
15
     ab qu'el aion de quasqun so que te;
         ara vejatz quo van a bona fe!
     
III
 
     De trahidors, de fals e de glotos
   
     si son partitz de mi ab lurs fals gens;
   
     e non o planc, qu'ieu no·n valray ia mens,
 
20
     et atendray, qu'enquer ay fortz maizos
   
et ay ma gent veraya;
   
e·l trahidor van se·n, dieus los dechaya!
   
     e no me·n cal, si·l grans poders l'en ve;
         aital faran al comte quon a me.
     
IV
25
     L'avangelis ditz aquestas razos,
   
     que qui auci, murir deu eyssamens;
   
     e si·l coms es d'avol balay sofrens,
   
     alcunas vetz trobara·n ocayzos;
   
e conquis plus gent Blaya
 
30
lo pros Carles, que no y ac pres de playa,
   
     de Balbares e Blieu, que si mante,
         et Acremon conquis trop miels, so cre.
     
V
 
     S'ieu m'encontre un iorn ab sos bailos,
   
     que·m guerreyo, yeu los faray dolens;
 
35
     tant hi ferray que mos brans n'er sanglens
   
     e ma lansa n'er per un pauc tronchos;
   
e qui per els s'esmaya
   
ni a son tort ad els fugir s'asaya,
   
     s'ieu no·l aussisc, ia mais non iassa be
 
40
     ab ma dompna, qu'am mais que nulha re.
     
VI
 
Lo dous dezirs m'apaya
   
qu'ieu ai de lieys, e ia dieus cor no·m aya,
   
     Mauri, s'ieu may non l'am que nulha re;
         et ai en dreg, qu'ilh fa aital de me.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI