Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire

* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Images

Appel, Carl. Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig: Fues’s Verlag, 1890.

Code: 304,002 Auteur: Monge de Foissan Genre: Canso Numero: LXXXVII

Be volgra fos mos cors tan regardans

I
1
   Be volgra fos mos cors tan regardans
   
   que ia en res qu'hom leu perdre pogues,
   
   tot son esper ni s'amor non pauzes,
   
   qu'aitals perda non es, mas mortals dans;
 
5
qu'ieu amava ab tan fin' esperansa
   
midons qu'en als nulh esper non avia,
   
e quant er vey perdut so qu'atendia,
       murir no puesc, mas be·n suy dezirans.
     
II
 
   Qu'ieu ay perdut mon esper e mos chans
 
10
   e tot lo ioy qu'ieu avia dels bes
   
   que·m fazia silh en cuy ia no·m pes
       cossegre, mais tant s'es voutz sos talans,
   
no ssai per que, qu'ieu n'ai tal malanansa
   
qu'anc pueys nulhs ioys non ac ab mi paria,
 
15
qu'adoncx perdey s'amor, quan mielhs crezia
       esser amatz, per qu'es mos mals pus grans.
     
III
 
   Quar hom que pren mal don non es duptans,
   
   piegz n'a que selh qu'esta duptos ades;
   
   per que fora bos sens que hom penses
 
20
   qu'apres lo bo giet hom leu avol lans,
   
que totz le muns cor en aital balansa
   
qu'ades va ius so que de sus tenia,
   
qu'ieu era guays, quant a midons plazia,
       aras non ai mas anguoyssa et afans.
     
IV
25
   Pero ades qu'eu suy desesperans,
   
   volgr'ieu esser del tot sieus, si·l plagues;
   
   sieus si suy yeu, playa li o li pes;
   
   mas quar no·l platz, d'aitant suy malanans,
   
qu'ieu y pert me e ioy e benanansa;
 
30
e si·l plagues, agra·n be qualque dia,
   
mas aras par que destinat me sia
       tostemps viure doloyros e plorans.
     
V
 
   Quan dels plazers, dona, suy remembrans
   
   que ia m'a faitz vostra bona merces,
 
35
   lo mals qu'ieu ai, mi dobla per un tres,
       per qu'ieu volgra que·l mals vengues enans
   
e qu'er fines en ioy nostr' acundansa;
   
quar mal ab be auci hom tota via;
   
mas a mi par vulhatz vos, bell' amia,
 
40
   aucire mi, que·us suy sers e comans.
     
VI
 
Pus falhit ay, dona, en vostr' esperansa,
   
totz le muns say huey mais que·m falliria,
   
per qu'ieu lays chans e ioy e gualaubia
       e prendi plors e sospirs et afans.
     
VII
45
No·m say quo·us am ses esper, bell' amia,
       ni say cossi me·n puesqua esser layssans.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI