Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire

* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Images

Appel, Carl. Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig: Fues’s Verlag, 1890.

Code: 304,003 Auteur: Monge de Foissan Genre: Canso Numero: LXXXVIII

Be volria, quar seria razos

I
1
   Be volria, quar seria razos,
   
   qu'en ric senhor non caubes leu-iutjars,
   
   quar leu falh hom en ben-dir e blasmars,
   
   quar totz semblans non es verays ni bos,
 
5
   per qu'om non deu jutjar per sol semblan,
   
e·l ricx honratz fay hi maior erransa,
   
quar ricors notz et honors desenansa
       lay on mal-dir ni repenre loc an.
     
II
 
   Per tal semblan suy yeu de falhizos
 
10
   repres, quar fas enamoratz chantars,
   
   quays que no·s tanh selhuy chans ni trobars
   
   cuy ten destreg vera religios.
   
   mas ges layssar no me·n dey yeu per tan,
   
qu'enquer no m'es tan nozens la semblansa
 
15
que no·m valha mais la bona esperansa
       e·l fait e·l dig per que·m demor en chan.
     
III
 
   Per so dres yeu tot ades mos sermos
   
   e·l cor vas lieys, cui anc non nasquet pars,
   
   tant sobreval sos ricx guazardonars
 
20
   e·l autz pretz cars, bos ses melloyrazos;
   
   quar qui sec so do veno·l be pus gran
   
que mal, e pus honors que deshonransa,
   
per folh iutjar pus la foldatz s'enansa,
       quar hom no·s deu iraysser a sson dan.
     
IV
25
   De mon trobar ven aitan bes e pros
   
   que per mos ditz, on a ricx ensenhars,
   
   son mant home gardat de far pezars
   
   e de plazers faire son deziros,
   
   e gays solatz ven soven de mon chan,
 
30
e·n sap chauzir hom pros sa benestansa,
   
et yeu n'esper tan rica benanansa
       qu'hom anc melhor non gazanhet chantan.
     
V
 
   Denan midons dezir de genollos,
   
   mas ionchas sus, esser cum fis sers cars,
 
35
   en remiran sos amoros esgars
   
   e·l honrat cors e las plazens faissos,
   
   e qu'enaissi l'estes tostemps denan,
   
que y auria mout gent pro et honransa;
   
mas er, las! muer de doussa deziransa,
 
40
   quar assatz mor qui viu en lonc afan.
     
VI
 
   Mas quar totz hom deu son cor angoyssos
   
   cubrir de fors ab iauzens semblans cars,
   
   es de baudor per so mos semblans mars,
   
   quar parvens tristz ren quascun enujos,
 
45
   e d'enui deu quecx anar si garan,
   
qu'hom en ven leu de totz en dezamansa;
   
e pus midons vey·m d'aital acordansa,
       crei merces er que m'amor no soan.
     
VII
 
   Mos Sobre-gaugz, vos am ab tal talan
 
50
qu'e mon voler non a mas benestansa,
   
doncx, si·m datz ioy, er vos cortez' onransa,
       qu'hom honra si los sieus azaut honran.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI