Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Images

Appel, Carl. Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig: Fues’s Verlag, 1890.

Code: 327,001 Auteur: Peire Basc Genre: Sirventes Numero: XCII

Ab greu cossire

I
1
        Ab greu cossire
   
   et ab greu marrimen
   
        planh e sospire,
       et ab perilhos turmen.
 
5
        can me remire,
   
   ab pauc lo cor no·m fen,
   
        ni mos huelhs vire
   
   que gart mon vestimen,
   
   que es ricx e onratz
 
10
   et ab aur fi frezatz
   
   e d'argen mealhatz,
   
ni regart ma corona.
   
l'apostoli de Roma
   
   volgra fezes cremar
 
15
   qui nos fay desfrezar.
     
II
 
        Sesta costuma
   
   ni sest establimen
   
        non tenra gaire,
   
   c'an fag novelamen,
 
20
        car lo rey Jacme
   
   no fon a prezen
   
        ni·l apostoli,
   
   c'absolva·l sagramen,
   
   car nostres vestirs ricx
 
25
   an nafratz e aunitz, —
   
   qui o tractet sia marritz! —
   
per que cascuna entenda
   
que no port vel ni benda
   
   mais garlandas de flors
 
30
   en estieu per . . . .
     
III
 
        Coras que vengua
   
   lo rey nostre senhor,
   
        que es semensa
   
   de pretz e de valor,
 
35
        per merce·l prenda
   
   c'auia nostra clamor
   
        de la offensa
   
   que fan li sieu rendor,
   
   que·ls vestirs an naffratz
 
40
   descadenatz
   
   e dezenbotonatz,
   
per que nostras personas
   
ne van pus vergonhozas;
   
   prec que sian tornatz
 
45
   per vos, franc rey, onratz.
     
IV
 
        Senhors dauraires
   
   e los dauriveliers,
   
        donas e donzelas,
   
   que es de lur mestiers,
 
50
        a l'apostoli
   
   mandem cum messatgiers,
   
        que escumenie
   
   cosselhs e cosselhiers.
   
   e los fraires menors
 
55
   en son en grans blasmors
       e los prezicadors,
   
e selh de penedensa
   
ne son en malvolensa
   
   e li autre reglar
 
60
   c'o solon prezicar.
     
V
 
        Vai sirventesca
   
   al bon rey d'Arago
   
        e a la papa,
   
   que·l sagramen perdo,
 
65
        car vilanesca
   
   an fag, si dieus be·m do,
   
        e ribaudesca
   
   nostre marit felo;
   
   . . . . . . . . . . . . . .
 
72
quar yeu n'era pus gaia,
   
la sentura m'esclaia,
   
   que yeu solia senchar;
 
75
   lassa! non l'aus portar.
     
VI
 
        De ma camiza
   
   blanc'ai tal pessamen,
   
        que era cozida
   
   de seda ricamen
 
80
        gruogua e vermelha
   
   e negra eyssamen,
   
        blanca e blava,
       ab aur et ab argen;
   
   lassa! non l'aus vestir;
 
85
   lo cor me vol partir
   
   . . . . . . . . . . . . .
   
e non es meravilha.
   
senhors, faitz me esclavina,
   
   que aitan l'am portar
 
90
   can vestir ses frezar.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI