Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Observations

* Présentation
* Bibliographie
* Appareil critique
* Notes
* Images

Meyer, Paul. Les derniers troubadours de la Provence d'après le chansonnier donné à la Bibliothèque Impériale par M. Ch. Giraud. Paris: Librairie A. Franck, 1871.

Code: 050,002 Auteur: Berenguier Trobel Genre: Sirventes Numero: XIV, 1

Si vols amixs al segle guazainhar

   
BERENGUIER TROBEL (f. 10 v°).
     
I
1
Si vols amixs al segle guazainhar
   
Ni vols l’amor d’un ric home valen,
   
Tantost sapchas qual(s) sunt siey complimen
   
Ni’n qual fag vol ades perseverar :
 
5
Que si el es fols, tul contrafay follia,
   
Segon son sens te camga e de[s]guia ;
   
Ya de sos aips non fassas destrians,
    Si non t’era ancta, blasme[s] o dans.
     
II
 
En tots solats mi sapchas bel intrar,
 
10
Segon quez er l’uzage de la gen ;
   
Al mercadier parla d’aur e d’argen
   
Et al gentil de guerra o d’amar
   
Et al letrat de plag o de clerzia
   
Et al prodoms del vent o de la biza ;
 
15
Am donzelas parla deports et chans,
    An donnas tien solas de lurs enfans.
     
III
 
L’amic que sols am fizel cor amar (f. 11)
   
Yras tot jorn, ses aenprar, sirven,
   
E pauc e pauc compliras son talen ;
 
20
Pueis, cant er luocs, sapchas los sieus honrar ;
   
E si fay ren que ben ne gent no ’stia,
   
Mos bels amixs, per vos selat non sia,
   
Que a rescost li sias remenbrans
    Sos malvais ayps, si n’era frequentans.
     
IV
25
Tostemps vueilhas ton amic razonar ;
   
Si per nulh fag lo seq defamamen,
   
E trobe t’on membrat et an bon sen,
   
Que totz blasmes sapchas davant ostar.
   
En sos destrics per tu visitat sia,
 
30
E s’om li fay nil dis sobransaria,
   
Sequore li demanes o delans,
    Qu’atresi pos d’el esser bezoinhans.
     
V
 
L’amic qu’auras conquist sapchas gardar
   
Que(l) nol perdas per nulla ren vivent,
 
35
Al sieu tort dic, et al tieu majormen ;
   
An[s], si fai mal, li o vuelhas perdonar,
   
Et s’as failhit, vas luy tant t’umilia
    C’an tos bels ditz l’apaya e l’enebria,
   
Tan que del tort ti sia perdonans ;
 
40
Aisi seras de vers amics sobrans.
     
VI
 
Pueis qu’en amor l’auras sauput liar
   
De sos secrets espia ez apren,
   
Dizen del tieu amesuradamen,
   
Que non sapcha(s) ton perilhos afar.
 
45
Aisil mostra ton cor el signifia,
   
Que si l’amor mermava o moria
   
O per null cas t’era contrarians,
    Si sap ton cor sapchas del sieu dos tans.
     
VII
 
Sapchas valer segon ta manentia
 
50
E nol fassas ni diguas vilania,
   
Et honra fort los petits e los grans,
    Pueis serant tuit(s) de t’amor desirans.
     
VIII
 
Esforsa te d’estar en bona via
   
E lauza Dieu(s) e la verges Maria,
 
55
Apren dels viels, enseinha los enfans ;
    Aisi poiras passar termes et ans.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI