Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductòri
* Notícia Bibliografica

* Testimoniatges
* Notas
* Reviradas

Anglade, Joseph. Poésies du troubadour Peire Raimon de Toulose . Toulouse: E. Privat, 1920

Còdi: 355,016 Autor: Peire Raimon de Tolosa Genre: Canso Numero: [XIV]

Si cum seluy qu'a servit son senhor

I 1 Si cum seluy qu'a servit son senhor
    Lonc temps e·l pert per un pauc falhimen,
    M'aven per so qu'avia leyalmen
    Fagz sos comans de ma dona e d'amor
  5 E ja d'aisso no degr'ocaizonar
    Ni mal voler ma dona, si·l plagues;
    Pero be sai, quan hom plus savis es,
    Adoncx si deu mielhs de falhir guardar.
     
II   Tan tem son pretz e sa fina valor
  10 E tan ai cor de far tot son talen,
    E tan mi fan lauzengier espaven,
    Per qu'ieu non aus de lieys faire clamor
    Ni mon fin cor descobrir ni mostrar,
    Mas mil sospirs li ren quec jorn per ces;
  15 E veus lo tort qu'ieu li suy mespres,
    Quar anc l'auzei tan finamen amar.
     
III   E si·l plagues que·m fezes tan d'onor
    Qu'a genolhos sopleyan humilmen
    Son belh cors guay, gen format, avinen,
  20 E·l dous esguart e la fresca color
    Mi laissesson sospiran remirar,
    Ben cre que mais no·m falhira nulhs bes;
    Quar tant fort m'a s'amor lassat e pres
    Que d'als non pes ni puesc mon cor virar.
     
IV 25 De paratge no suy ni de ricor
    Que ja·m tanhes que·l fes d'amar parven,
    Mas quan lo ricz sos menors acuelh gen
    Dobla son pretz e·l creys mais de lauzors;
    Per que feira ma dona ben estar,
  30 Si qualque belh semblan far mi volgues,
    Qu'en tot lo mon non es mais nulla res
    Que ja ses lieis mi pogues joy donar.
     
V   Be sai qu'ieu fatz ad escien folhor,
    Quar ai en lieis mes mon entendemen,
  35 Mas non puesc als; cum plus li vau fugen,
    Mais la dezir e dobli ma dolor.
    So q'om vol fort no pot hom oblidar;
    S'apres cen mals un be de lieis agues,
    Be fora ricz, e sol qu'a lieis plagues
  40 Iria·l tost denan merce clamar.
     
VI   Sa gran beutat, son gen cors nou e clar,
    Son pretz, s'onor sal Dieus e·ls digz cortes, 
    Que res de be no·y falh mas quan merces,
    Qu'ab sol aitan no·lh trobari'hom par.
     
VII 45 Canso, vai mi tost retrair'e comtar
    Ad Auramala e di m'al pros marques
    Mecier Colrat qu'en luy a tans de bes
    Per qu'om lo deu Sobretotz apellar.
     

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI