2. ufana, vanitat, ostentació; també: pompa, sumptuositat. Bartsch tradueix per «arrogance», però és més acceptable la interpretació de Lommatzsch: «Prahlerei»; ses ufana, seria doncs, «sense complicacions».
6-7. «Represa segurament cantada sobre un aire popular» (Massó i Torrents). Sabem que Guillem de Berguedà acomodava moltes de les seves cançons a tonades antigues i popularitzades, per tal que poguessin ésser retingudes i escampades més fàcilment: «Chanson ai començada — que sera loing chantada — en est son veill antic — que fetz N’Ot de Moncada — ainz que peira pauzada — fos el cloquer de Vic».
9. Melgurs, Someiras: aquests dos llocs no han estat identificats amb certesa.
11. ni ten dan (de tener dan, perjudicar, portar perjudici): lit., «no perjudica gens que»; és a dir: «no hi fa res».
15. no·us pretz una figa; veg. la nota 10 de la comp. 21.
24. lit., «es deu guardar sempre».
31. Bartsch interpreta meins de braias de cort ves, «a menys que vesteixi calces de cort»; seguim l’accepció de Lommatzsch «Leder aus Cordova».— A. Tobler ha donat una interpretació d’aquesta estrofa en Zeitschrft für rom. Phil., XIII (1889), pàg. 546. |
