4. qu’iram tenia...: lit., «que tenia sobrer l’enuig». — Ira: veg. la nota 22 de la comp. 6.
8. volssi·m (de volver), em vaig girar.
19. escharitz, escarit; ací, sinònim de sols, sol, sense company, aïllat.
20. lit., «bé tinc dret a interrogar-vos».
26-27. qu’era me sui...: lit., «car ara he partit d’una falsa...»; és a dir: me n’he allunyat.
29. e fora·m chabdels...: lit., «i em fóra cabdill i guia».
32-34. non er ses clam: lit., «no estarà sense plany».
33. lit., «encara que ha vist i sentit prou».
35. om en fachs li mera: lit., «hom li posi entre els fets [dignes d’elogi]»; és a dir: hom li apreciï.
40. segon (de segre), segueixen.
44. tencha, tintura, color; ací: color de la pell, morenor.
48. cove, convé; ací: cal.
51. Kolsen interpreta s’ost (d’ostar), s’allunyés; fa més sentit, però, si admetem sost (de sostar), doni treva.
52. qu’enquera...: lit., «que encara no tasti lloc».
53. el cors ai pauc: lit., «tinc el cos petit, jove»; això és: sóc jove.
58. lit., «faré tant com [dona] lleugera».
63. Llobera és el lloc on viuria la dama versàtil que motiva les lamentacions del cavaller.
64. lit., «que el mal, car és adormit»,
65. peitz, pitjor (usat sense terme de comparació).
71. Escharonha: senyal de la dama del poeta.
74. a tera, per complet, enterament.
75. lit., «senyor, has fallit una mica»; és a dir: has comès una petita falta, és una mica inconvenient. |
