1. pascors: lit., «la pasqua».
3. enans (d’enansar), progres, avantatge.
19. esfreys, temor; també temeritat.
22. lit., «perdut en fets i en dits».
31. Rimbaut de Vaqueires escriu aquesta elegia des d’Orient, després de la fundació de l’Imperi de Constantinoble; l’allunyament dóna un to colpidorament enyoradís a aquests versos, que segons algun autor, podrien haver estat escrits després de la mort de Beatriu.
32. Bonifaci de Montferrat l’havia fet cavaller (veg. la biografia).
49-51. Els noms propis dels dos primers versos d’aquesta estrofa, la fan de difícil interpretació. El comte Enric, segons Chabaneau, podria ésser Enric de Malta. Es pot veure en Montos una contracció de Mont-Athos? Segons Berry, podria ésser una al·lusió al cavaller Sicart de Montaut, citat per la Cançó de la croada: en aquest cas, naturalment, hom hauria de corregir el text de Raynouard, suprimint la coma que hi ha entre Siscar i Montos, i posar un punt i coma després d’aquest nom en la traducció.
61-64. Exemples trets del Roman d’Alexandre, de la Chanson de Roland, d’Aimeri de Narbonne i del Couronnement de Louis.
68. Al·lusió a la fundació de l’Imperi de Constantinoble.
72. Els croats s’embarcaren a Brindisi. El «braç de Sant Jordi» és el Bòsfor. |
