Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Imatges

 

Levy, Emil. Der Troubadour Bertolome Zorzi. Halle: Max Niemeyer, 1883.

Codi: 074,007 Autor: Bertolome Zorzi Gènere: Romance Número: X

 

L'autrier quant mos cors sentia

I
1
     L’autrier quant mos cors sentia
   
     Maint’ amoroza dolor,
   
     Anav’ enqueren la flor
   
     Don podi’ esser garitz,
 
5
     E trobei un’ amairitz
   
     A l’ombralh d’un’ abadia
   
     Qu’a son amic prometia
   
     D’azemplir tot son talan.
   
     Mas apres non passet gaire
 
10
     Qu’elalh fetz dol e mal traire
   
     E qu’el dizi’ en ploran :
   
     Hei, amors, dreigz non consen
   
     Qu’om jutj’ autrui a turmen,
   
     Si razos l’en pot deffendre ;
 
15
     Per queus avetz fait gran tort,
   
     Quar ses ma razon aprendre
   
     Vos m’avetz jutjat a mort,
   
     Sol quar ma dompna vol dir
    Qu’a razon tanh qu’eu dej’ aissi morir.
     
II
20
     Mas quan cel ques complanhia
   
     Faig avia sa clamor,
   
     Respondialh votz d’amor :
   
     Amanz, quim fai jutjairitz
   
     Au jutjar segon qu’i ditz,
 
25
     Quar hom jutjar non deuria
   
     Mas segon so qu’entendia,
   
     Per qu’aissius anei jutjan,
   
     Quar re non auzi retraire
   
     Don me pogues dreigz estraire,
 
30
     Pois qu’eu n’auzial deman.
   
     Mas era volh a prezen
   
     Revocar lo jutjamen
   
     E vos, domn’, e lui entendre,
   
     Per qu’eu vos man eus recort
 
35
     Que vos dejatz razon rendre,
   
     Per queus l’aziratz tan fort,
   
     Pois qu’ei s’en vol escondir ;
    Qu’eu en dirai mon vejair’ al fenir.
     
III
 
     Don l’amairitz s’escondia :
 
40
     Amors, trop fai gran follor
   
     Qui descon sa dezonor ;
   
     Mas car estz fals descausitz
   
     Vol que sos tortz si’ auzitz,
   
     Gaire non loi celaria,
 
45
     Quar pieg de mort l’escairia,
   
     Tan fort s’azauta d’enjan.
   
     Qon hom mais vol s’onor faire,
   
     Et el plus li vol atraire
   
     Desplazer, ant’ e afan.
 
50
     E si fon e mi parven,
   
     Qu’eu li fis don avinen
   
     E mal grat d’autrui reprendre
   
     Jauzir maint plazen acort,
   
     Et el en fetz briu estendre
 
55
     Quim tolc solatz e deport
   
     Em fez maint enueg auzir
    De cels cui dei per razon obezir.
     
IV
 
     E pois l’amanz s’escondia
   
     Dizen : Amors, janglador
 
60
     Solon virar joi en plor
   
     Entrels flacs amanz voutitz,
   
     Mas entrels ferms afortitz
   
     Noi degran aver bailia,
   
     Per que lurs vils janglaria
 
65
     Nom deuria tener dan,
   
     Pois ancse fui fis amaire.
   
     E car d’amar be nom vaire,
   
     Nom degr’ anar sospechan
   
     Cil quim denhet far jauzen
 
70
     Qu’eu fezes descelamen
   
     Don pogues dol e mal prendre
   
     Et ieu dan e desconort ;
   
     Mas si vol mon dreg comprendre,
   
     Pes qu’ab gran mensuenh’ e’ n tort
 
75
     Pod hom briu a greu chauzir,
    Si non es faigz ab devinanz eissir.
     
V
 
     E l’amairitz redisia :
   
     Amors, pauc a de valor
   
     Lo dregz d’aquest amador,
 
80
     Si tot vas me contraditz ;
   
     Qu’el m’es tan d’alre falhitz
   
     Qu’escondir no s’en poiria.
   
     Qu’aissi com cel qui volia
   
     La man, sol car vic lo gan,
 
85
     Volc l’engres fals engenhaire,
   
     Sol car denhei debonaire
   
     Son voler seguir ugan,
   
     Prejar outra mon talen
   
     E’n far faig descovinen,
 
90
     Ben qu’el noi pogues atendre
   
     Que non fos faig a mal port
   
     Mos pretz e m’onors deissendre.
   
     E car sos cors pres acort
   
     De voler m’aissi trazir,
 
95
Gardatz si tanh queus lo dejatz aucir.
     
VI
 
     E l’amanz apres disia :
   
     Amor, totz hom qu’an honor
   
     Deu dir ver a son senhor,
   
     Si ben l’es sos dregz petitz,
 
100
     Quar senher non es chauzitz,
   
     Si merces non l’omelia.
   
     Per qu’eu non contradiria
   
     Qu’adon nom sobrec d’aitan
   
     La beutatz de la bellaire,
 
105
     Qu’es d’onor e de pretz maire,
   
     Qu’eu no m’anava penzan
   
     Mas de penre jauzimen.
   
     Non ges contra s’onramen,
   
     Anz li posc a dreg contendre
 
110
     Qu’anc cor non portei ni port
   
     Qu’auzes s’onranz’ escoissendre
   
     E quem pogr’ aver estort
   
     Ses dampnage de martir,
    Si vostre dreg m’agues volgut seguir.
     
VII
115
     E pois ab tan consentia
   
     La domn’ a son servidor
   
     Quel jutjars fos entre lor
   
     Escoutatz et hobesitz,
   
     Don la votz a l’auziritz,
 
120
     Qu’a jutjar lur plag avia,
   
     Comenzet dir : Bel’ amia,
   
     L’amor d’aquest vostr’ aman
   
     Conpres ai el vostr’ afaire,
   
     Per queus dic, al mieu vejaire,
 
125
     Qu’en vos anar descelan
   
     Noi a ges de falhimen,
   
     Mas en sobrier pensamen
   
     Hi renh’ alques de mesprendre,
   
     Cui tanh que perdon aport
 
130
     L’afanz ques pres en atendre
   
     Patz del vostre dezacort ;
   
     Don volh queus deja servir
    E queus dejatz son servizi grazir.
     
VIII
 
     Mas apres lo jutjamen
 
135
     Chauzi lur chaptenimen,
   
     E vi l’un de l’autre prendre
   
     Joi e solatz e deport,
   
     Don m’atrais per mielh comprendre
   
     Lur alegrier jost’ un ort,
 
140
     On auzi tal frug culhir
    Quim fetz iratz, em podi’ esjauzir.
     
IX
 
     Noms Verais, ieus fatz prezen
   
     Del plag e del jutjamen,
   
     Quar celal fassatz entendre
 
145
     Cui tostemps inz el cor port,
   
     E car mi fassatz aprendre,
   
     S’a leis par que hy a ges tort
   
     El jutjamen a dreg dir
    Ni en voler la sentenz’ obedir.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI