Ricketts, Peter T. Les poésies de Guilhem de Montanhagol, troubadour provençal du XIIIe siècle. Toronto: Pontifical Institute of Mediaeval Studies, 1964. Codi: 225,008 Autor: Guilhem de Montanhagol Gènere: Canso Número: IX Non estarai, per ome qe·m casti I 1 Non estarai, per ome qe·m casti, q’eu no·m do joi, pos amors m’en vol dar, e, mas gais so de gaia chanson far, q’eu jauzisca los fins amans e mi ; 5 car nos platz jois, can li autre son irat per c’a nos son tut jauzimen donat, q’estiers no·s deu nuls om d’amor jauzir, si ben no·s sap de fallimens chauzir e·l ben e·l mal mercean non jauzia. II 10 Sabetz per qe tem ar qe vegn’a fi amors, don nais pretz e totz benestar ? Car li plus ric qe·l degran mercear vezem los plus qe·l tornon en decli ; pero a cels qe·n son aissi lognat 15 logna ilh joi, pretz e tota bontat, e promet lor, si ja·l poira tenir, qe non volra de lor nul prec auzir, ez eu vuelh ben qe·ls fals trueben bauzia. III Mas d’amor tem qe·l si’a far aissi, 20 per malvastat qe vei part pretz prezar, com al savi fo ja qe·s saup triar de la ploia qe·ls autres enfolli, per qe lui sol tenio·l fol per fat, tro qe viret son sen ab lur foldat 25 e anet s’en en l’aiga ad enfollir; c’aitals temps cor qe mals es a falhir, q’estiers non vei on pretz trobe gandia. IV Per so m’ondra amors per lo plus fi, qe vol q’eu chan per los seus alegrar, 30 car me conois plus fin ad ops d’amar e car anc jorn vas lei non y falhi ; per q’eu li·n ren mil merces de bon grat, q’il a mon cor en tal ric loc pausat c’a mi·n creis jois, can ben pes ni m’albir 35 co·s fa midons part la melhor grazir ab cuende pretz e mais de senhoria. V Mas eu fatz si com fe·l cers, qe, can vi l’ombra dels bans en la fon bandejar, de·s gran erguelh, tro qe pres a gardar 40 vas sos secs pes, e non s’amet aissi com per los bans, car pario·l delgat; pero los pes l’avion restaurat tro·l feiron pueys los corns prendr’e aucir; q’eu lais per lei qe m’auci de desir 45 mans de plazers q’amors d’autra·m daria. VI Mas, part l’onor, es grans profegz c’om tri, anz c’om del tot se dey’abandonar, loc conoissent aut e car, car gardar deu ben amans qe foldatz no·l gali. 50 Mas vos, amors, m’en avetz ben gardat qe·m fatz amar lei q’es flors de beutat, de totz los bes qe dompna fan grazir. Sabers me falh a·ls sieus grans laus complir, mas, s’a lei platz, per tot m’ondri d’amia. VII 55 Tant a de sen N’Alcay’e de rictat, e car li platz car mi vol mantenir, c’ab lei vuelh far totz temps mos cans grazir e a midons, cui qe plassa o greu sia.
Ricketts, Peter T. Les poésies de Guilhem de Montanhagol, troubadour provençal du XIIIe siècle. Toronto: Pontifical Institute of Mediaeval Studies, 1964.
Codi: 225,008 Autor: Guilhem de Montanhagol Gènere: Canso Número: IX
Non estarai, per ome qe·m casti
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona. Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal