Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Vatteroni, Sergio. Le poesie del trovatore Johan Esteve. Pisa: Pacini, 1986.

Codi: 266,005 Autor: Joan Esteve Gènere: Pastorela Número: III

 

El dous temps quan la flor s'espan

   
LA II PASTORELLA QUE FES JOHAN ESTEVE MCCLXXXII.
     
I
1
El dous temps quan la flor s’espan
   
         sus el verjan
   
         ab la verdor,
   
m’anava totz sols delechan
 
5
         del joy pessan
   
         que·m ven d’amor.
   
En un deves, anhels garan,
   
         yeu vi denan,
   
         ab un pastor,
 
10
     gaya pastorella
   
     covinent e bella,
   
     que vesti gonella
   
     d’un drap vetat belh,
             e·l pastorelh.
     
II
15
Pres d’elhs me mis en loc rescos,
   
         que lunhs d’amdos
   
         no·m poc vezer;
   
e·l pastora moc sas razos
   
         cum gaia e pros,
 
20
         e dis: «Per ver,
   
Gui, mom paire·m vol dar espos
   
         vielh, raynos
   
         e ric d’aver».
   
     «Mal’er la chauzida»,
 
25
     dis Gui, «si·us marida,
   
     na Flors, e·us oblida
   
     selh que per marit
             avetz chauzit».
     
III
 
«En Gui, mos cors vos es volvens
 
30
         quar paupramens
   
         vos vey estar».
   
«Na Flors, paupre jov’es manens,
   
         quan viu jauzens,
   
         pus, ses duptar,
 
35
que·l vielh ric qu’es tot l’an dolens,
   
         qu’aurs ni argens
   
         no·l pot joy dar».
   
     «En Gui, que que·us aya
   
     dig, amor veraya
 
40
     vos port, no·us desplaya,
   
     que fin cor veray,
             amicx, vos ai».
     
IV
 
Del loc don los agui ’scotatz,
   
         vengui em patz
 
45
         tro elhs, ses bruy;
   
baizan los trobiey abrassatz,
   
         d’amor nafratz,
   
         joy entr’amduy,
   
Saludiey los, mas ver sapchatz
 
50
         que saludatz
   
         per elhs no fuy,
   
     e·l pastora blonda
   
     dis, non jauzionda:
   
     «Senher, Dieus cofonda
 
55
     qui joc jauzion
             tolh al belh blon».
     
V
 
«Na Flors, per que·us desplatz de mi
   
         mais quez a·n Gui
   
         quar aissi so?»
 
60
«Senher, vos nostres noms cossi
   
         sabetz aissi?
   
         Ans, me sap bo».
   
«Na Flors, tan pres era d’aissi
   
         que·ls noms auzi
 
65
         e la tenso».
   
     «Senher, no·y fo facha
   
     folhors ni atracha».
   
     «Toza, qui s’en gacha,
   
     de ben fay atrag
 
70
         qu’a tostemps fag».
     
VI
 
     Ma razo retracha,
   
     ses tota empacha
   
     parti·m de lur pacha;
   
     non lur fi empag
 
75
         pus, ni retrag.
     
VII
 
     En Guillem a facha,
   
     de Lodeva gacha,
   
     de valor antracha,
   
     per qu’ieu s’onor gach,
 
80
         Belh Ray — be fag.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI