Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Vatteroni, Sergio. Le poesie del trovatore Johan Esteve. Pisa: Pacini, 1986.

Codi: 266,008 Autor: Joan Esteve Gènere: Chanson religieuse Número: IX

 

Le senhers qu'es guitz

   
PREGUIEYRA QUE FES JOHAN ESTE[VE]
L’AN MCCLXXVIIII.
     
I
1
Le senhers qu’es guitz
   
del mon, que totz bes
   
        fes,
   
us vers Dieus complitz,
 
5
humil, de merces
   
        ples,
   
qui fo pels malditz
   
juzieus en crotz, pres,
   
        mes,
 
10
mortz, d’espieut feritz,
   
ses tort, coma fes
   
        es,
   
prec, si cum es clars
   
        bars,
 
15
reys dels reys, senhors,
   
        flors,
   
qu’ab sos perdonars
   
        cars
    m’autreye s’amors,
 
20
—qu’ab mos fals parlars
   
        vars
   
suy avutz peiors
   
        c’ors,
   
ez e mos pessars
 
25
        fars-
   
sitz d’ira e d’errors,
   
        ab bauzia
   
        que·m galia.
   
aissi mal obran
 
30
        l’an—
   
    quals que·m sia,
   
    merce·l sia
   
de so que·l deman,
   
        tan
 
35
    que la mia
   
    arma·n ria
   
l’ora trespassan:
   
        quan
   
    er lo dia
 
40
    done·lh via
   
lay on li sal gran
            van.
     
II
 
De miey falhimen
   
e de mos peccatz
 
45
        datz
   
sia·m salvamen,
   
si a sas bontatz
   
        platz
   
del seynhor plazen
 
50
a cuy non desplatz
   
        patz,
   
ans n’an veramen
   
bonas voluntatz
   
        gratz,
 
55
e·n ve a bon port
   
        fort
   
l’arma del cor dos,
   
        bos,
   
humil, quan la mort
 
60
        mort
   
lo, e·il trenca·l nos;
   
mar ieu, s’i recort,
   
        port,
   
felh, cor ergullos;
 
65
        mos
   
huelhs m’an dat conort
   
        tort,
   
mal mantas sazos,
   
    ab semblansa
 
70
    quez enansa
   
peccat que trahi
   
        mi.
   
    Perdonansa
   
    n’er mondansa
 
75
del rey qu’ey mati
   
        vi;
   
    qu’esperansa
   
    ses duptansa
   
n’ay, qu’en als no·m fi,
 
80
        ni
   
    n’ay membransa.
   
    Per s’onransa
   
don gaug a ma fi
            fi.
     
III
85
El sieu paradis,
   
on bruelha e nays
   
        mais
   
de be qu’om no dis,
   
ez es pus verays
 
90
        fais,
   
si·l platz, m’aculhis
   
Dieus, vers pas que·ns pays
   
        gays,
   
m’arma peccairis
 
95
plena de forfais
   
        lays,
   
qu’anc no saup tener
   
        ver
   
pus nasquet em pes,
 
100
        des-
   
torta d’un dever.
   
        Per
   
sert yeu li·m cofes,
   
e plassa·l aver
 
105
        mer-
   
ces, re no·y gares
   
        d’es-
   
m’, el gaug qu’ieu esper
   
        ser
 
110
mati, luenh o pres,
   
    del repaire
   
    on ad aire
   
estan los lials
   
        sals
 
115
    mi peccaire
   
    meta·l paire
   
reys celestials,
   
        quals
   
    nos volc traire
 
120
    de mezaire,
   
qu’eram tug egals
   
        mals
   
    ses estrai re;
   
    denh o faire,
 
125
no·y gar mos jornals
            fals.
     
IV
 
    Lo salvaire
   
    perdonaire
   
m’aya merce quals
 
130
        tals
   
    quo al layre
   
    ac lo paire
   
quan suffri mortals
            mals.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI