Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Vatteroni, Sergio. Le poesie del trovatore Johan Esteve. Pisa: Pacini, 1986.

Codi: 266,001 Autor: Joan Esteve Gènere: Planh Número: X

 

Aissi quo·l malanans

   
PLANCH QUE FES JOHAN ESTEVE
DEL SENHOR DE NARBONA L’AN MCCLXX.
     
I
1
          Aissi quo·l malanans
   
          quant a sas grans dolors
   
          e treballas e plors,
   
          que solatz ni bobans
 
5
          no·l fan gaug, tant es grans
   
          sos dols e sa tristors,
   
          suy eu, e·ls ay peiors,
   
          per lo vescoms prezans
   
     qu’es mortz, per que·n deu aver
 
10
tot narbones ira e dol jorn e ser,
   
quar perdut an lur senhor natural;
    Dieus li fassa, si·l platz, lay bon ostal.
     
II
 
          Qui cassara engans
   
          ni mals faitz ni folhors
 
15
          ni falses ni trachors
   
          ni qui n’er ta membrans,
   
          hueymais, d’era enans,
   
          quo·l vescoms caps d’onors,
   
          qu’era de pretz senhors
 
20
          e capdels e gardans?
   
     Aras l’a volgut aver
   
Nostre Senhors ez ab se retener,
   
que say mest nos non a laissat aital
    ni de Fransa tro·l rey de Portogal.
     
III
25
          Greu mortz, tu fas plorans
   
          estar ab grans dolors
   
          ducx ez emperadors,
   
          cavaliers e sarjans
   
          e donas malestans,
 
30
          qu’er bayssatz lur valors,
   
          que·l mielhs dels pus melhors
   
          n’as menat, don es dans
   
     e grans talas per ver;
   
tan de dol n’ay qu’a pauc no·m lays chazer,
 
35
e nueg e jorn el cor ira mortal
    que si soan sai tug li provensal.
     
IV
 
          E qui fara mais tans
   
          de plazers ni d’amors
   
          ni er tam bo secors
 
40
          a paupres vergonhans,
   
          qu’elh non era duptans
   
          ni eygarava ricors
   
          ez era dels mellors
   
          paires e capdelhans
 
45
     e·n tug avia poder;
   
e qu’elh sia mortz, las! e qui·s pot tener
   
que no·s plore ab gran dolor coral
    quar en sa mort prendem tug dan e mal?
     
V
 
          Hueymais en mos afans
 
50
          dolens ab grans freiors
   
          quan no veirai la flors
   
          dels frugz ben afruchans,
   
          e·l mielhs e·l pus amans
   
          ez ab mais de dossors
 
55
          ez ab mais de lauzors
   
          e·l pus humilians
   
     ez ab mai de plazer
   
que, mil ans a, luns hom pogues vezer:
   
era·l vescoms n’Amalricx dous lial,
 
60
que de maire no·n nasquet pus cabal.
     
VI
 
     Pus Dieus nos vol dechazer
   
ez a luy platz, ben deu a nos plazer;
   
mas preguem lo tug ensems a jornal
    qu’elh lo meta al regne celestial.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI