Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Boutière, Jean. Les poésies du troubadour Peire Bremon Ricas Novas. Toulouse - Paris: Édouard Privat - Henri Didier, 1930.

Codi: 330,019 Autor: Peire Bremon Ricas Novas Gènere: Canso Número: XI

 

Tut van canson demandan

I
1
Tut van canson demandan
   
     ses talen d’ausir,
   
     mas fan en senblan,
   
     q’anc pos [vim] faglir
 
5
Amor, [ni pres] vai baisan,
   
solhatç non ac sabor gran
   
ni s’alegret hom cantan ;
   
e si·l pros Lonbart presan
   
o volgeson cosentir,
 
10
del tut for’Amor[s] perduda
   
     e·l benfac perdut ;
   
mas pres per la lur vertut
         creis e s’esvertuda.
     
II
 
Lonbart sai eser d’aitan
 
15
     c’ieu non voigll c’om gir
   
     de gioi ni de can ;
   
     antç voill obesir
   
ferms e fins de bon talan
   
mi don, ce·m met en songnan,
 
20
e Amor, ce·m vai gravan,
   
c’abdui [fan] si lo senblan
   
on plus mi volon delir ;
   
c’apres ma pena creguda
   
     n’aurai gioi cregut,
 
25
cant Amors, ce m’a vencut,
         m’aura lei vencuda.
     
III
 
Amors mi sec menasan,
   
     c’ieu non puosc fugir ;
   
     lieis, ce·m fug denan,
 
30
     non puosc ieu segir.
   
Ainsi·m van abdui penan,
   
l’un[s] fugen, l’autre casan,
   
c’Amors, ce·m vai trabaglian,
   
me ten ; l’autra·m fug e·m gan,
 
35
ce·m pogra del tut garir ;
   
l’uns me pren, l’autra·m refuda,
   
     c[e] ieu non refut,
   
car esper n’aver salut
         sol s’ela·m saluda.
     
IV
40
Mos cors e mei uogll mi fan
   
     penar e langir,
   
     e·l cor consiran
   
     e li uogll causir
   
liei, ce·m vai de si lugnan ;
 
45
car vesen liei vogll mon dan,
   
vau sai e lai esgardan
   
autra qe·m leuges l’afan ;
   
mas tart es del repentir,
   
car mos fins cors, ce no·s muda,
 
50
     me dis c’ieu no·m mut,
   
e non vol c’autra m’agut,
         s’ela non m’aguda.
     
V
 
A drec se vai rancuran,
   
     qu’ab mos uogllz s’asir,
 
55
     c’a tart van miran
   
     la g[e]nsor ce·s mir,
   
don lo cor plaign desiran
   
car ben son pasat dui an
   
c’ieu non vi mas en pensan
 
60
lo sieu gen cors benestan,
   
don soven pianc e sospir.
   
Tan val sa lausor[s] sapuda
   
     de bon pres saubut,
   
q’a liei m’autrei per tengut,
 
65
     gia no·m fos tenguda.
     
VI
 
Pro comtesa mentaguda
   
     de pres mentagut,
   
vos aves de pres cregut
         Proens’ e[n]crecguda.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI