Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Schutz, Alexander H. Poésies de Daude de Pradas. Toulouse - Paris: Édouard Privat - Henri Didier, 1933.

Codi: 124,011 Autor: Daude de Pradas Gènere: Canso Número: XII

 

No cugiey mais ses comjat far chanso

I
1
No cugiey mais ses comjat far chanso ;
   
mas ar m’ave, mal grat mieu, far parer
   
lo pensamen q’el cor no·m pot caber,
   
tan m’en a dat silh a cui ieu me do.
 
5
Per q’ieu comens, a ley de cossiros ;
   
e si mos chans non es molt amoros,
   
ia non rept’ om mas amor e merce,
   
quar si·m volguesson portar bona fe
    ia no si·m feira midons tan estranha.
     
II
10
A penas say que·m sia mal ni bo,
   
tan suy marritz e ples de nonchaler ;
   
car s’ieu del tot d’amor mi dezesper,
   
ges per aitan non hiesc de sa preizo.
   
Que farai doncx ? Suffrirai pezansos,
 
15
e atendrai tro que venha sazos,
   
que·l dezamat suffren trobon merce ;
   
e no dirai : « S’autre pro noqua·m te,
    a tot lo meyns midons que mi remanha ! »
     
III
 
Ai, fin’ amors, ab tan pauc guizardo
 
20
pogratz mon cor en gran ioya tener,
   
sol que fezes a lieys cuy am saber
   
de quan bon grat me mezeus l’abando ;
   
(E si d’aitan no voletz neus mos pros,
   
sivals que no mostratz li qui etz vos).
 
25
Mas noi anetz que noy menetz Merce,
   
qu’adoncx seran aiustat tug li be
    e sobrar l’an a qui que d’elhs sofranha.
     
IV
 
De mon dan cug, amors, q’ieu·s muou tenso,
   
on plus vos dic qu’anetz mi dons vezer ;
 
30
q’ades la vey ses vos aitan valer
   
que mais non cug m’escoutes a razo
   
pus aura fait son cors de ren ioyos ;
   
que sa beutatz mi fai aissi duptos,
   
q’umilitat, chauzimen e merce
 
35
e vos mezeusa per pauc no mescre
    qe·us des erguelh, si·us vol en sa companha.
     
V
 
Mas nopertan endreit vos la somo,
   
qu’al sieu servir mi denhes retener ;
   
e s’a lieys platz qu’ieu aia nul plazer,
 
40
membre li d’oc e oblit li de no ;
   
e s’ieu sui fols no·m fezes enuios ;
   
renda·m merces aquo que·m tol razos,
   
quar s’ieu no puesc ab lieys trobar merce,
   
cuy am e vuelh e dezir mais que re,
 
45
no sai vas qui de ma dolor mi planha.
     
VI
 
A Fol Conselh t’en vai ades, chansos,
   
e diguas li q’ieu no truep sai merces
   
ab Joy Novelh, si Mals Aips no·m capte,
    a cui m’en torn, pas tan gen mi guazanha.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI