Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Schutz, Alexander H. Poésies de Daude de Pradas. Toulouse - Paris: Édouard Privat - Henri Didier, 1933.

Codi: 124,015 Autor: Daude de Pradas Gènere: Chanson religieuse Número: XIII

 

Qui finamen sap cossirar

I
1
Qui finamen sap cossirar
   
lo dous dezir, lo dous pensar,
   
que fis cors a per fin’amor
   
finamen ab fina sabor,
 
5
en fin’amor si deu fizar.
   
Amors vens tot’autra doussor.
   
Quals amors ? Silh que tot perpren,
   
ses fin e ses comensamen.
   
Dieus es fin’amors e vertatz ;
 
10
e qui Dieu ama finamen,
    finamen es de Dieu amatz.
     
II
 
Totz hom qui ben pot afinar
   
son cor en Dieu, e desamar
   
so que Dieus ten a desamor,
 
15
d’amor sent aissi bon’odor
   
que nulha res no l’es amar.
   
Amar deu hom ben tal senhor
   
que nostra mort aucis moren :
   
vencutz d’amor, venquet sufren.
 
20
Finamen amet desamatz.
   
Elh es qi·l ben d’amor enten :
    Amors part totas amistatz.
     
III
 
Bos es e vol sos bes mostrar ;
   
sos bes als bos no vol celar.
 
25
Del mal fai bon, del bon melhor ;
   
be fai al bon, neys al pejor
   
fai be, quar totz los vol salvar.
   
Qui be vol prec lo salvador,
   
quar elh es cel bes veramen
 
30
que mena·ls bos a salvamen.
   
Elh es salutz e salvetatz,
   
bes sobre·ls bes ; qui tal guiren
    aura, per lui sera salvatz.
     
IV
 
Dompna, tu non aguist anc par,
 
35
en cel, en terra ni en mar,
   
Verges, maire del salvador,
   
totz pretz val part tota valor
   
apres selh qu’om no pot prezar.
   
Honrada sobre tot’ honor,
 
40
tal rei onratz onradamen,
   
lo rei dels reis qu’aissi granmen
   
per conort a nos totz onratz.
   
Apres lui e ses tot conten
    trastotz los gras d’onor montatz.
     
V
45
Al tieu laus no pot laus montar.
   
Quals laus si pot al tieu levar,
   
que de totz laus portas la flor ?
   
Lo tieus laus fai lauzar lo lor
   
de selhs qu’an cor de te lauzar.
 
50
Pel tieu laus aug Dieus la lauzor
   
de selh qu’en te lauzar s’empren.
   
Lo tieus laus es sieus eissamen ;
   
del tieu laus se ten per lauzatz ;
   
e qui te lauzon leyalmen
 
55
ab Dieu es lor cors aloguatz.
     
VI
 
Lo solelhs clars fai lo jorn clar ;
   
mas sa clardatz enluminar
   
no pot lo jorn per sa clardor
   
si com tu·l cor de peccador ;
 
60
quan be lo denhatz reguardar,
   
Dieus ! qual clartat, qual resplandor !
   
Rics es qui la ve e la sen.
   
Sentir ? Non ! Sent us entre cen.
   
Per que ? Quar cossen a peccatz.
 
65
Qui peccat sen, pueis i cossen,
    no sen Dieu ni ve sas clardatz.
     
VII
 
Qui novelh chan volra chantar,
   
chant chan de Dieu ses deschantar,
   
qu’el no vol autre chantador.
 
70
Tug autre chant tornon a plor.
   
Dieus don que no·l puesc’ enchantar
   
enchans de mal enchantador
   
qui cest chan chant’ alegramen ;
   
e qui·l chantet premeiramen
 
75
totz tems chant el d’alegratatz ;
   
don en chantan mon chan prezen
    a vos, on que sia chantatz.
     
VIII
 
Qui cest chan chantara soven,
   
de Dieu sia benaüratz !
 
80
Diguatz amen ! tug ben-volen,
    que selh vos am cui vos amatz !

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI