Schutz, Alexander H. Poésies de Daude de Pradas. Toulouse - Paris: Édouard Privat - Henri Didier, 1933. Codi: 124,015 Autor: Daude de Pradas Gènere: Chanson religieuse Número: XIII Qui finamen sap cossirar I 1 Qui finamen sap cossirar lo dous dezir, lo dous pensar, que fis cors a per fin’amor finamen ab fina sabor, 5 en fin’amor si deu fizar. Amors vens tot’autra doussor. Quals amors ? Silh que tot perpren, ses fin e ses comensamen. Dieus es fin’amors e vertatz ; 10 e qui Dieu ama finamen, finamen es de Dieu amatz. II Totz hom qui ben pot afinar son cor en Dieu, e desamar so que Dieus ten a desamor, 15 d’amor sent aissi bon’odor que nulha res no l’es amar. Amar deu hom ben tal senhor que nostra mort aucis moren : vencutz d’amor, venquet sufren. 20 Finamen amet desamatz. Elh es qi·l ben d’amor enten : Amors part totas amistatz. III Bos es e vol sos bes mostrar ; sos bes als bos no vol celar. 25 Del mal fai bon, del bon melhor ; be fai al bon, neys al pejor fai be, quar totz los vol salvar. Qui be vol prec lo salvador, quar elh es cel bes veramen 30 que mena·ls bos a salvamen. Elh es salutz e salvetatz, bes sobre·ls bes ; qui tal guiren aura, per lui sera salvatz. IV Dompna, tu non aguist anc par, 35 en cel, en terra ni en mar, Verges, maire del salvador, totz pretz val part tota valor apres selh qu’om no pot prezar. Honrada sobre tot’ honor, 40 tal rei onratz onradamen, lo rei dels reis qu’aissi granmen per conort a nos totz onratz. Apres lui e ses tot conten trastotz los gras d’onor montatz. V 45 Al tieu laus no pot laus montar. Quals laus si pot al tieu levar, que de totz laus portas la flor ? Lo tieus laus fai lauzar lo lor de selhs qu’an cor de te lauzar. 50 Pel tieu laus aug Dieus la lauzor de selh qu’en te lauzar s’empren. Lo tieus laus es sieus eissamen ; del tieu laus se ten per lauzatz ; e qui te lauzon leyalmen 55 ab Dieu es lor cors aloguatz. VI Lo solelhs clars fai lo jorn clar ; mas sa clardatz enluminar no pot lo jorn per sa clardor si com tu·l cor de peccador ; 60 quan be lo denhatz reguardar, Dieus ! qual clartat, qual resplandor ! Rics es qui la ve e la sen. Sentir ? Non ! Sent us entre cen. Per que ? Quar cossen a peccatz. 65 Qui peccat sen, pueis i cossen, no sen Dieu ni ve sas clardatz. VII Qui novelh chan volra chantar, chant chan de Dieu ses deschantar, qu’el no vol autre chantador. 70 Tug autre chant tornon a plor. Dieus don que no·l puesc’ enchantar enchans de mal enchantador qui cest chan chant’ alegramen ; e qui·l chantet premeiramen 75 totz tems chant el d’alegratatz ; don en chantan mon chan prezen a vos, on que sia chantatz. VIII Qui cest chan chantara soven, de Dieu sia benaüratz ! 80 Diguatz amen ! tug ben-volen, que selh vos am cui vos amatz !
Schutz, Alexander H. Poésies de Daude de Pradas. Toulouse - Paris: Édouard Privat - Henri Didier, 1933.
Codi: 124,015 Autor: Daude de Pradas Gènere: Chanson religieuse Número: XIII
Qui finamen sap cossirar
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona. Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal