Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Schutz, Alexander H. Poésies de Daude de Pradas. Toulouse - Paris: Édouard Privat - Henri Didier, 1933.

Codi: 124,009 Autor: Daude de Pradas Gènere: Canso Número: App. II

 

Al temps d'estiu, qan s'alegron l'ausel

 
  

 

I
1
Al temps d’estiu, qan s’alegron l’ausel,
   
e d’alegrer notan dolz lais d’amor,
   
e·ill prat s’alegron, qe·s veston de verdor,
   
e·s carga·l fuoillz e la flor el ramel,
 
5
s’alegro cill qi an d’amor lor voill ;
   
mas eu no·n ai d’amor si ben lo·m voill,
   
ni pos ni dei aver nuill alegrage ;
   
q’alegrer ai perdut per mon folage,
    e s’anc fui gais, era sui d’ira ples.
     
II
10
Et ai gran dreit q’ab ira me capdel,
   
e qe ja mais non dezir foill ni flor ;
   
q’anc hom de carn non ac ira major,
   
e creis m’ades qan ven al temps novel ;
   
et es ben drez se m’ir e·m plaing e·m duoill,
 
15
pos la gensor iratz laissei, so·m duoill.
   
Pogues vezer don per pauc non enrage,
   
mas non m’ir tan q’en lais son seignorage
    ni·s part de leis mos fis cors ni ma fes.
     
III
 
Qar si tot sui loing del seu cors joyos,
 
20
per ma foudat, q’eu non posc lei vezer
   
que fai son pretz plus loing d’autra saber,
   
e teing vas lei los oillz del cor amdos ;
   
qar on om plus s’en loigna ni s’en part,
   
de loing se fai plus pres en tota part.
 
25
Tan loing s’espan de mi donz e es saubut
   
lo seu ric prez, q’a mon cor retengut,
    qe qan ill m’es plus loing, meill li sui pres.
     
IV
 
Per drez l’es pres mos cors, e mas razos
   
q’apres mainz mals jausir d’un bon esper ;
 
30
e s’eu tan viu q’aprosmar e seder
   
me posc’als pes, mout m’er rics guierdos
   
de lei on prez poj’a terz et a cart ;
   
q’en tot lo mon non laisa ges lo cart,
   
ni sen ni laus, qe tot l’a retengut,
 
35
dont deu·ill ben lo seu aver cregut,
    s’ella tant fa c’a penas n’a aillors ges.
     
V
 
E non per tan, qar eu ai tan falit
   
qe si per so me vol far faillimen,
   
ben o pot far, e a drez jutjamen ;
 
40
qar trop falic mos cors can m’enardit
   
q’en Poill’anei ni laisei, s’eu non faill,
   
lei cui Jovenz, Prez e Beltatz non faill.
   
Laisei ? Non fi, anz faill cobertamen ;
   
q’inanz perdrai la vida e·l cor e·l sen
 
45
qe n’atenda si me valra Merces.
     
VI
 
Qe de merce a mi donz tan garnit
   
son franc cors gai, qe s’eu merse n’aten,
   
ja mercejan, non cuit, del seu cors gen,
   
me lais’aisi ses merce, desgarnit
 
50
del seu ric joi don viu e vau e vaill ;
   
e s’ab merce·m reten, cor tost, e va·ill
   
dire, cansos, que anc merce queren
   
non fetz merces mais home tant jausen
    com eu fora si merces mi valgues.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI