Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Aparat crític
* Traduccions
* Imatges

 

Frank, István. Ce qui reste d'inédit de l'ancienne poésie lyrique provençale. "Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona", 23 (1950), pp. 69-81.

Codi: 227,005 Autor: Guillem Peire de Cazals Gènere: Canso Número: I

 

A trop gran fereza·m tenh

I
1
     A trop gran fereza·m tenh
   
     d'Amor qu’enaissi·m malme ;
   
     a tort va, pus non deve
   
     a mai negun qu'aissi·l tenha
 
5
               ni destrenha.
   
          Be volgra saber
   
          s'anc nulh em poder
   
     n'ac plus pueys que·l plac...
   
               .............
 
10
lo quart ............. sobrier
    g ...... guelhs el ... [sobrieyra].
     
II
 
     Doncx es .................
   
     ... pus amor .............
   
     ....... midons n .........
 
15
     ............ iam capte[nha]
   
               .............
   
          ......... nil doler
   
          ............. [poder]
   
     ....... amors cossi·m dechaya
 
20
               qu ..........
   
...... ai tort, ni de re mal no·l mier ;
    s'alhors pren dan, mi·l ven, qui que lo·y meyra.
     
III
 
     Empero de tan revenh
   
     q'uns guays cossirs m'en reve
 
25
     que·m mostra que per jasse
   
     suy ricx quon que bes me'n venha :
   
               tan aut renha
   
          e tant sap valer
   
          silh' en qui poder
 
30
     m'a mes; don ja noqua·m traya
   
               tro qu'ieu n'aya
   
lo ric dezir qu'ieu n'aten tot entier.
    Pero ab meyns faria patz entieyra.
     
IV
 
     Qu'ab sol que ma dona·m denh
 
35
     contra·l mal far alcun be,
   
     del mal no·m sentirai re.
   
     Si tant cossentir mi denha
   
               que·m retenha
   
          per far son voler,
 
40
          et ieu a poder
   
     servir-l'ai en tant' essaya
   
               que be·l playa.
   
Qu'al sieu voler vuelh m'aya voluntier,
    sol q'una vetz l'aj' al mieu voluntieyra.
     
V
45
     Qu'ieu sai ben qu'el mon no·s cenh
   
     genser una, ni·s cove.
   
     quar mais a, don don' e te,
   
     de so que bons pretz ensenha
   
               qu'om aprenha
 
50
          e man fait parer.
   
          E doncx mas poder
   
     a de tan, be·m par s'eschaya
   
               qu'ieu lieys aya,
   
mas de beutat es aitals cum la quier :
 
55
no·m parria qu'autre mielher conquieyra.
     
VI
 
     Quar vos platz qu'ieu ben aya,
   
               domna guaya,
   
moutas merces e motz gratz vo·n refier ;
    e neys n'Arditz prec merces vo·n refieyra.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI