Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Glossari

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Bertoni, Giulio. I trovatori d'Italia. Modena: Editore Cav. Umberto Orlandini, 1915.

Codi: 281,004 Autor: Lamberti di Buvalel Gènere: Canso Número: VI

 

Eu sai la flor plus bella d'autra flor

I
1
Eu sai la flor plus bella d'autra flor
   
E plus plazen, als dichs dels conoissens,
   
En cui es mais pretz e valors e sens,
   
E deu per dreich portar maior lauzor
 
5
C'autra del mon que hom saubes eslire,
   
Car no·il faill res de ben c'om puosca dire;
   
Qu'en lieis es senz honors e cortesia,
   
Genz acuillirs ab tant bella paria,
   
C'om no la ve que non si'enveios
 
10
Del sieu ric pretz poiat sobrels plus pros.
     
II
 
E dic vos ben c'anc non trobet hom flor
 
 
Que tant sembles coinda e sobravinens
   
Ni c'ab semblans doutz e gais e plazenz
   
Saubes poiar son pretz e sa valor
 
15
Tant cum ill fai, que hom non pot escrire
   
Los sieus bos aips ni sa beutat devire
   
E s'ieu no·n dic de ben tant cum devria,
   
Per so me·n lais que dire no·l sabria;
   
Tant es sos pretz sobriers e cars e bos,
 
20
Qui plus en ditz, mais i troba razos.
     
III
 
E qi·m volgues enqerre d'esta flor
   
Cals es ni don, be·m ditz mos esciens
   
Qui me n'enquier sembla·m desconoissens
   
Puois tant au hom dire de sa ricor;
 
25
Qu'il es de pretz al som, qui qe·is n'azire,
   
E totz hom pros deu aver gran desire
   
Qu'el vis dels oills cellieis, cui totz iois guia,
   
La bella flor el prat on es floria,
   
Don ieu serai totz temps mais desiros,
 
30
Que qui la ve sempre·n sera ioios.
     
IV
 
Mas una ren dic ben de part la flor
   
A trastotz cels qez hom ten entendens
   
De las prezans e de las plus valens
   
E qui se·n fant saben e chausidor,
 
35
Que tot enans c'om sa beutat remire
   
Ni que de lieis vezer sia iauzire,
   
Gart si meteis qui'l es ni si·s faria
   
A lieis vezer, que, s'aisso no·is taignia,
   
Aprop l'esgart non sera poderos
 
40
De ren parlar, tan tornera oblidos.
     
V
 
Et es trop laig c'aprop tant bella flor
   
Si'hom pessatz ab tan de marrimens,
   
Que no·ill puosca sivals sos covinens
   
Dire e mostrar, ni'n tan clar mirador
 
45
No·is taing que ia s'esgart hom ni·s remire,
   
Si de bon pretz n'es amans e servire;
   
Car si'l es pros ab l'esgart doblaria
   
Lo pretz e·l sen q'en cent dobles valria,
   
Don totz temps mais desirans e cochos
 
50
Deuri'esser del sieu cors amoros.
     
VI
 
Chanssoneta, vai, ten la dreicha via
   
Lai envers Est, on fis pretz cabalos
    Soiorn'e iai ab la meillor c'anc fos.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI