Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Glossari

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Bertoni, Giulio. I trovatori d'Italia. Modena: Editore Cav. Umberto Orlandini, 1915.

Codi: 282,025 Autor: Lanfranc Cigala Gènere: Canso Número: XXXVI

 

Un avinen ris vi l’autrier

I
1
Un avinen ris vi l’autrier
   
Issir d'una bocha rizen;
   
E car anc ris tant plazentier
   
Non vi, n'ai al cor ioi plazen.
 
5
Pero fols sui de l'alegrier
   
Qi·m ten tant alegr'e iauzen,
   
Que quant sui en cossirier
   
E cossiran trai tal tormen
   
Don cug languir de desirier,
 
10
Q'autre ioi non desir ni qier
    Et aqel cug q'aurai trop len.
     
II
 
Miels pogr'om garir d'un archier
   
Qe sagites tan duramen
   
Qe traspasses l'ausberc doblier,
 
15
Qe del sieu dobl'esgard pognen,
   
C’ab l’un oil primeiramen fier
   
Et ab l’autre [se·n] vai feren;
   
Pois fai un gai rizet derrier,
   
Ab qe me fier derreiramen;
 
20
Et intra se·n per l'oil primier,
   
Mas pero car l’oils no·l soffier,
    Vai al cor afortidamen.
     
III
 
Quan fon e mon fin cor intratz
   
Dedinz lo bels ris e l'esgart,
 
25
Mos cors s'en venc tost e vivatz
   
Vas me claman: «merce, qu'eu art!
   
Ades siatz enamoratz
   
De l’amoros cors, cui Dieus gart,
   
Q'a me, qi sui vostre cor, platz!»
 
30
Tan vei plazen son cors gaillart,
   
En cui es complida beutatz,
   
C’abellis a totz los prezatz;
    Dels crois si loigna e·s depart.
     
IV
 
S'ieu trobes qui li fos privatz,
 
35
Qui privadamen da ma part
   
Portes salutz e amistatz
   
A lieis, don ma salutz no·s part,
   
Tan li en trametrai, sapiatz,
   
Que s'ela·m tramezes lo qart,
 
40
Eu m'i baingner'ab gran solatz.
   
E·m baing de solatz ses regart;
   
E pos tant me sui azautatz,
   
S'azautz iois me·n es destinatz.
    Per merce la prec no·l m'atart.
     
V
45
A mos iorns non cugiei vezer
   
Que ris, qe par naisser ab iai,
   
Agues tan afortit poder
   
Qu'el pogues engenrar esmai,
   
Anz en degran naisser plazer
 
50
Plazen del bel ris qu'eu vi lai;
   
Pero mon cor me·n fai doler
   
Doloiros pessamenz qu'eu n'ai:
   
Mas no son tant li desplazer
   
Desplazen que·m cailla temer
 
55
Qu'eu en mora, enanz en viurai.
     
VI
 
Pero si·m cug eu tant valer,
   
Si valors nul hom'enanz trai,
   
Qu'ieu n'aurai complit mon voler,
   
Si sa voluntatz no·l m'estrai.
 
60
E si·m volgues dreg mantener,
   
Pos sa mantenensa mi plai,
   
De midonz mi degr'eschazer
   
Tot so q'a fin aman eschai.
   
Pero eu no·il qier son aver,
 
65
Mas la re qe·il sabrai qerer,
    Si m'o dona, ben o penrai.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI