Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Testimonis
* Aparat crític
* Traduccions
* Imatges

 

Chaytor, H. J.. Poésies du troubadour Perdigon. "Annales du Midi", 21 (1909), pp. 153-168, 312-337

Codi: 370,014 Autor: Perdigon Gènere: Canso Número: III

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 

 

  

 Trop ai estat mon Bon Esper no vi

I 1
Trop ai estat mon Bon Esper no vi,
    per qu'es ben dreitz que totz jois me sofranha,
    car ieu me luenh de la soa companha
    per mon fol sen, don anc jorn no·m jauzi ;
  5 mas sivals lieis no costa re,
    que·l dans torna totz sobre me,
    et on ieu plus m'en vau lonhan,
    meins n'ai de joi e mais d'afan.
     
II  
Si ma foudatz m'enguana e m'auci,
  10 ben es razos que ja hom no m'en planha,
    qu'ieu soi com selh qu'en mieg de l'aigua·s banha
    e mor de set ; et es dreitz, so·us afi,
    qu'ieu mueira deziran del be
    qu'eu aurai dezirat ancse,
  15 et agra·n tot so qu'ieu deman
    si quan fugi·m traisses enan.
     
III  
Grans merces er qu'ieu morrai enaissi,
    car estau sai marritz en terr' estranha,
    don ai assatz que plor e que complanha,
  20
car no vei lieis que de mort me gueri
    e·m trais de ma mala merce ;
    ailas! quals peccatz me rete,
    que s'agues mortz estat un an,
    s'il degr' ieu pueis venir denan.
     
IV 25
Si·m sent mespres que res no sai cossi
    an denan lieis ni no sai com remanha,
    quar qui so fai a senhor que no·s tanha
    quant hom l'a ric, bon et lial e fi,
    paor deu aver, quan lo ve,
  30 que perda son senhor e se ;
    e s'ieu pert lieis cui me coman,
    perdut ai me e joi e chan.
     
V  
Perdre la puesc, qu'ilh non perdra ja mi ;
    qu'eis lo jorn vuelh mai que mortz me contranha
  35 qu'ieu ja mon cor departisca ni franha
    de lieis en cui tan fermamen s'assi,
   
qu'en tot autr' afar me mescre ;
    mas tant la truep de bona fe
    que·l cor e·l saber e·l talan
  40 i truep acordatz d'un semblan.
     
VI  
Selh que ditz qu'al cor no sove
    d'aiso qu'om ab los huelhs no ve,
    li miei l'en desmenton ploran
    e·l cor planhen e sospiran.
     
VII 45
Belhs Rainiers, de vos me sove
    et de mi don mas d'autre re,
    e quan no·us vei, cug far mon dan,
    e muer per mi don deziran.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI