Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Testimonis
* Aparat crític
* Traduccions
* Imatges

 

Chaytor, H. J.. Poésies du troubadour Perdigon. "Annales du Midi", 21 (1909), pp. 153-168, 312-337

Codi: 370,013 Autor: Perdigon Gènere: Canso Número: IV

 

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                            Tot l'an mi ten Amors de tal faisso

I 1
Tot l'an mi ten Amors de tal faisso
    cum estai cel qu'a·l mal don s'adormis
    e morria dormen, tant es conquis,
    en breu d'ora, entro qu'om lo rissida ;
  5 atressi m'es tal dolors demezida
   
que·m don'Amors que sol no·m sai ni·m sen,
    e cuich morir ab aquest marrimen,
    tro que m'esfortz de far una chanso
    que·m rissida d'aquelh turmen on so.
     
II 10
Ben fetz Amors l'usatge del lairo
    quand encontra cellui d'estranh pais
    e il fai creire qu'aillors es sos camis,
    tro que li di, « Bels amics, tu mi guida » ;
    et enaissi es mainta gens trahida
  15 que·l mena lai on puois lo lia e·l pren ;
    et eu puesc dir atressi veramen,
    quez ieu segui Amor tan que·l saup bo,
    tant mi menet tro fui en sa preizo.
     
III  
E te·m lai pres on non truep rezemso
  20 mas de ma mort, qu'aissi lor abelhis ;
    entre mi dons et Amors cui sui fis
    lor platz ma mortz et lor es abelhida ;
    mas eu sui cel que merce no lor crida
    plus que fai cel qu'es liuratz a turmen,
  25 que sap que plus no·lh valria nien
    clamar merce, aia tort o razo ;
    per qu'eu m'en lais que mot no lor en so.
     
IV  
Pero no sai cal me fass'o cal no,
    pus per mon dan m'enguana e·m trahis
  30 Amors vas cui estau totz temps aclis
    al seu plazer, qu'aitals fo m'escarida ;
    e tengr' o trop a paraula grazida
    si no·m mostres tan brau captenemen ;
    mas se aunis pel mieu dechazemen ;
  35 ben fai semblan que m'aja cor fello,
    que per mon dan non tem far mespreizo.
     
V  
E fatz esfortz s'ab ira joi mi do,
    quar en aisso·m conort e m'afortis
    contra·l dezir en qu’Amors m'a assis,
  40 aissi cum selh qu’a batalh’ aramida,
    que sap de plan sa razos es delida
    quant es en cort on hom dreg no·l cossen,
    et ab tot so se combat eissamen,
    me combat ieu en cort on no·m ten pro,
  45 que Amors m'a forsjugat, no sai quo.
     
VI  
Ai ! Bel Esper, pros dompna eissernida,
    tant grans dregs es si d'amor mal m'en pren,
    quar anc de vos mi parti, las ! dolen
    per cel' una que ja no·m tenra pro,
  50 ans m'aucira en sa doussa preisso.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI