Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Eichelkraut, Franz. Der Troubadour Folquet de Lunel. Berlin: W. Weber, 1872

Codi: 154,I Autor: Folquet de Lunel Gènere: Ensenhamen Número:

 

Romans de mondana vida. (La Vall 139.)

En nom del paire glorios

I
1
E nom del paire glorios,
   
quens formet a sa figura,
   
d'aquel senhor qu'es poderos
   
de tot cant es per drechura,
 
5
fas. I. dechat qu'es cars e bos
   
d'auzir a sels on s'atura
   
bona fes, mas als ergulhos,
   
qui renhon ab desmezura,
   
non er ja d'auzir saboros,
 
10
car non an en dieu lur cura,
   
qui fon pres e liatz per nos
   
al pilar per gen tafura;
   
pueys aunitz e levatz en cros
   
e feritz a gran falsura
 
15
de lansa, le reys piatos,
   
e coronatz de mot dura
   
corona pueis. I. fals felos
   
de fel e de suia pura,
   
mesclat ab vinagr' engoissos,
 
20
d'aquela bevend' escura
   
l'abeuret. grans fol passios
   
que sofri ses forfaitura,
   
per que sos pobols no fos
   
el turmen que tostemps dura.
 
25
Per quem fai mot meravilhar
   
la gens, car es tan braidiva
   
dels sieus comandamens passar,
   
e car es tan esforsiva
   
de conquerre ni d'eretar
 
30
en esta vida caitiva,
   
ni l'un ni l'autre deshonrar.
   
hom no sap res can se viva,
   
e coven tot' ora laissar
   
a la mort, quens es aiziva;
 
35
mas de la nobla cort ses par,
   
on dura vid' agradiva
   
per tostemps ab jorn net e clar,
   
de totz plazers plantadiva,
   
pensam pauc, qu'y puscam intrar;
 
40
car fols volers nos abriva
   
de far so que nos degra far
   
en tot so que dieus esquiva,
   
e can non deuriam laissar,
   
adoncx pau nos recaliva.
 
45
tan nos es dos so qu'es amar
    en l'auta cort senhoriva.
     
II
 
Car vengutz es temps, qu'en l'amor
   
de dieu hom gaire nos fia;
   
c'aras noy vey emperador
 
50
ni rey ni sancta clerssia
   
ni ducx ni comtes ni comtor
   
ni baro, que tenha via
   
de ben servir nostre senhor,
   
e ges esser no solia,
 
55
can vivion lur ancessor,
   
qu'en la terra de Suria
   
no s'en passesson li pluzor,
   
per venjar la vilania
   
qu'a dieu feron juzieu trachor.
 
60
en crotz per nostra folia,
   
quel pres esmays, tanta dolor
   
no receup mas car vezia,
   
que de s'obra, de la melhor,
   
s'el non la sufris, perdia,
 
65
pero la sobregran tristor,
    qu'el sofri, venjar deuria.
     
III
 
E pus dieus ve, qu'a nos non cal
   
de luy, vol penre venjansa
   
de nos, qu'e la guerra foral
 
70
ab dolor e ab pesansa
   
ten los reys, e non esta mal,
   
que pauc an de luy membransa
   
de venjar la pena mortal
   
que sofri per nostr' erransa,
 
75
e que tenon Turc deslial
   
lo sepulcr' a deshonransa
   
de dieu e tenon l'espital
   
e Acr' e Sur en balansa
   
tenon lay que, si dieus noy val,
 
80
del perdre son en doptansa.
     
IV
 
Non a say negus gazanhat,
   
car aura touta sa renda
   
l'us a l'autre ni acabat.
   
cujatz, que dieus non loy venda,
 
85
s'o tol a tort ni a peccat;
   
si fara ja, non entenda,
   
que dieus retengals el malvat,
   
e can que tric no defenda
   
lo drechurier, el nofezat
 
90
punira, com que tal prenda,
   
lay, on serem a dreg jutjat,
   
s'en sa vida no s'esmenda
   
de so c'aura say mal obrat.
   
cujatz que dieus non defenda
 
95
sel que baissa crestiantat
   
a tort e c'aussis e prenda
   
son par crestian del barat
   
que fa cre que dieus lin renda
   
guizardo segon qu'a layssat
 
100
lay estrig en sa legenda.
     
V
 
Totz le mons vay a perdemen,
   
si dieus garda no s'en dona,
   
qu'ieu vey que l'us de l'autre pren,
   
so que dreitz non abandona;
 
105
l'us vieu emblan, l'autre tolen,
   
l'autre ses dreg plag razona,
   
l'autre ab son vezi conten
   
a tort tan quel occaizona,
   
tro que la senhorial pren,
 
110
l'autre son par empoizona
   
quel tray manjan e beven,
   
l'autr' aussi que mot no sona,
   
l'autre ven peltre per argen,
   
l'autre ven jueill per anona,
 
115
e l'autre ven sa carn puden,
   
prometen a dieu qu'es bona,
   
e l'autre mals draps per bos ven.
   
tan grans malvestatz s'adona
   
de faitz e de ditz en la gen,
 
120
que bes vendra si perdona
    Jhesum Christ ad I. dels c.
     
VI
 
Tant es le mons ar ples d'engan,
   
c'om aussi si e son paire,
   
el paires lo filh mal menan
 
125
el cozin german el fraire;
   
la maire aussi son enfan,
   
el enfans aunis sa maire
   
el clerc tolon escumenjan
   
de so que lur es vejaire;
 
130
el emperador grans tortz fan
   
als reys, sol c'o puescon faire,
   
els rey als comtes atrestan,
   
el comte de gran afaire
   
dezeretols baros tot l'an,
 
135
el baro mant bel repaire
   
de lors cavayers a tort an,
   
els cavayers a gran aire
   
vivols caitieus pages pluman.
   
tals n'i a neus del araire
 
140
lurs levols buous, non dreg gardan,
   
els pages per bolas traire
   
se perdon, els pastors talan,
   
que no s'en sabon estraire,
   
els fossors, car demandon gran
 
145
loguier, per lur fals maltraire,
   
el metge lur mestier falsan;
   
aquilh que no sabo gaire
   
cujon guerir et aussiran;
    per que'es mal c'om lor o paire.
 
150
el menestral el mercadan
   
tug so mentidor o layre,
   
l'us vas l'autre ab bel semblan
   
d'amor, per aver atraire,
   
el juglaret el viandran
 
155
si perdon per mal retraire.
   
e veus d'aquest segle truan,
    com engana mant peccaire.
     
VII
 
Tant es aquest segle farssitz
   
de gens mot dezordenadas,
 
160
qu'engana molhers e maritz
   
tan c'aussis l'us l'autr' en badas;
   
mas las molhers enganairitz,
   
can son dels drutz emprenhadas,
   
fan entendre las trichairitz
 
165
de lurs maritz son cargadas.
   
e cujon aver escarnitz
   
lurs maritz las desastradas
   
cant an perdutz lurs esperitz,
   
e remanon enganadas
 
170
per jovensels enfoletitz
   
e mais per sels c'an clergadas.
   
arans parlem dels descausitz
   
alberguiers, co son malvadas
   
gens. mot seretz ben aculhitz
 
175
per els e per lurs maynadas
   
al venir e mot obezitz;
   
las ostas auretz privadas,
   
e las sirventas peccairitz
   
tenran vos apparelhadas,
 
180
e can vos seretz reculhitz
   
ab els e seran sermadas
   
las viandas, er faitz l'envitz,
   
que manjon totas vegadas
   
ab vos que seretz gen noyritz,
 
185
e lur trametetz onradas
   
prentalhas, segon que aizitz
   
ne seretz, e s'enviadas
   
lur avetz auea ni perditz
   
e carns frescas e saladas
 
190
e pans blancx e vis esclarzitz,
   
vendran vos avols sivadas
   
mal lieuradas e fes poiritz
   
e manjadoyras traucadas.
   
pueys auran vos los porcx aizitz
 
195
e truiassas afamadas.
   
e can vos seretz adormitz
   
manjaran a grans goladas,
   
e jairetz en lensols blezitz.
    e en cossers dezonradas,
 
200
e seretz mal e lag cabitz
   
de coissis e de flessadas.
   
pueys al comtar seretz malditz,
   
si de las II soudadas
   
non lur datz IIII sous complitz
 
205
de lurs falsas denairadas
   
veus [cous er] los prezens grazitz
   
de la[s viandas delgadas]
   
de que vos [los auretz] servitz.
   
tant son gens desarengadas
 
210
en aquest segle qu'esbaitz
   
suy, don seran restauradas
   
las armas dels angels marritz
    c'ab lucifer son dampnadas.
     
VIII
 
Grans deu esser lo cossiriers,
 
215
c'aver devem ses falhensa,
   
car al senhor qu'es drechuriers
   
de nos fam desconoissensa,
   
qu'el nos es francx e drechuriers
   
e nqos ses oediensa
 
220
ves luy, que mans tormens sobriers
   
sofri per nostra guirensa.
   
pauc fam dels mandamens premiers
   
qu'el nos fey, per negligensa
   
nos en layssam, per qu'els derriers
 
225
jutjamens n'aurem pendensa.
   
l'us es vaudes e liauniers
   
e de mala conoissensa,
   
l'autr' eretges l'autr' usuries,
   
l'autre rete ses temensa
 
230
cartas pagadas e deniers
   
comandatz en sa plevensa.
   
l'autr' es molheratz bagassiers
   
ses ley e ses penedensa,
    e l'autre dels IIII cartiers
 
235
de dieu dira [descre] zensa.
   
per ca[ss'o] per [joc], per estiers,
   
a son tort pren defalhensa,
   
l'autr' es a sas gens mals terriers,
   
l'autre son senhor bistensa
 
240
de son dreg, el es corturiers,
   
s'es d'un rey en mantenensa.
   
l'autr' es a senhor lauzengiers
   
tan que met peleg' e tensa
   
entre luy e sos companhiers,
 
245
tro'n geta la bevolensa;
   
l'autr' es ricx homs que volontiers
   
servissials covenensa,
   
que a cap de XXX ans entiers
   
non auran mas lur vivensa.
 
250
l'autre ve paures almoyniers
   
a senhor quel fan valensa
   
tan qu'es ricx, e pueis, si mestiers
   
li fa, no'n a sovinensa.
    l'autr' es bailes o peatgiers,
 
255
c'al senhor fai tot creyssensa
   
de rendas, tan l'es plazentiers,
   
qu'en met s'arm' en nonchalensa;
   
e l'autr' es corrieus o bandiers,
   
que tot l'an en mal despensa,
 
260
per gatjar pastors o boviers
   
e d'autres ses conoissensa.
   
l'autr' es trobayres messongiers,
   
que non a ges d'estenensa
   
de mal dir, qui dons ufaniers
 
265
nol vol dar ses retenensa.
   
l'autr' es de penre prezentiers
   
draps o deniers a crezensa,
   
pueys al pagar sera frontiers,
   
queus dira ses reverensa,
 
270
que vos es us grans renoviers,
   
si l'avetz fag avinensa;
   
l'autr' es alcavotz mercadiers
   
de femnas ses essiensa;
    l'autr' es trichaires lechadiers,
 
275
que d'als non a sa chalensa;
   
l'autr' es paures, ricos parliers,
   
que totz jorns bregas comensa;
   
l'autr' es maldizens, lagotiers
   
d'autres e de sa naissensa;
 
280
l'autr' es ribautz e taverniers,
   
que tot l'an fa sa despensa
   
per tavernas e per seliers,
   
qu'en als non a s'entendensa.
   
tant avem d'aquels mals mestiers,
 
285
maire dieu, qu'en dechazensa
   
son nostras armas, si non quiers
   
a dieu, que merces lons vensa,
   
quens gar dels yfernals sendiers,
   
pus quens fe a sa parvensa;
 
290
car non deu tener bos obriers
    sa bon'obr' en vil tenensa.
     
IX
 
Pero farai vos questio,
   
per que l'obra qu'a dieus facha
   
bon' e bela de sa faisso,
 
295
sufres quel sia sostracha
   
per autre, nil donatz bando,
   
sia ves luy tan forfacha,
   
quel menassa de sospeisso,
   
ni per que negus l'empacha,
 
300
sa bon'obra, d'avol brico,
   
que sofra sia desfacha
   
l'obra, que maistret tan bo,
   
ni esvazida ni fracha
   
per lunh malvas guerrier felo.
 
305
si doncx non era refacha
   
per dieu mielhs, qu'en premier no fo,
   
cascus deu tener tal gacha,
   
que per trachor ni per lairo,
   
ni per lunha falsa pacha
 
310
non perda dieus sa bastizo;
   
que l'enemicx d'als non tracha
   
mas d'enganar l'establizo,
   
qu'es dedins, e qui nos gacha,
    qu'y tenga dieu en garnizo;
 
315
de defendr' auran sofracha
   
tug silh qu'el sieu bastimen so
   
mot malastruc          ,
   
qu'el geta de sa tenezo
   
sel que s'obra gran maltracha,
 
320
ses azesmar bona razo;
   
anta lin sera retracha
   
sul jutjamen de prat negro,
   
on l'enemicx nos agacha,
   
sens perdem per nostr'ochaizo
 
325
a dieu, sins dampna ni cacha;
   
mos fols sens s'obra quier perdo
    que m'arma nol si' estracha.
     
X
 
Cascus podem saber per ver,
   
si ben avem sert albire,
 
330
que dieus don' auzir e vezer
   
e sen ad home d'eslire
   
ben o mal, e pot s'estener
   
ab cal ques vol, tro ques vire.
   
pero be sap que mantener
 
335
non deu hom mal far ni dire,
   
mas lo deu, si pot, dechazer,
   
per so que dieus non l'azire.
   
e pueys dieus nos a dat poder
   
de far ben e mal esdire,
 
340
lo podem be cascus per ver,
   
qu'el nons a tort ses martire
   
laissam nostras armas chazer;
   
mas be pot esser quel tire;
   
pero sil vengues a plazer,
 
345
que ja poder ni dezire
   
nons des de far lag ni dever
   
vas luy, nons calgra cossire
   
pueys a luy ni a nos aver
    de nostras armas aussire.
 
350
pero segurament esper,
   
mas las volc e nos assire,
   
qu'el las vol ab se retener,
   
sol qu'om de s'amor nos vire.
   
Saber podetz, que per mayre
 
355
nons det dieus en est mon vida
   
mas per saber cals se capte
   
ben o mal tro la fenida;
   
los avols laiss' els bos rete
   
de sa part en l'establida
 
360
de paradis, on per jasse
   
vieu hom ab gaug ses falhida.
   
vai selh, qu'y fa pus mal que be
   
e per sa flaquez' aunida
   
dels sieus comans far se recre;
 
365
vieura tostemps ab marrida
   
vid' en yfern, c'aissis cove,
   
don s'arma sera delida.
   
aras las parle contra me
   
c'ay vescut ab descauzida
 
370
vida loncx temps, quar tir al fre;
   
mais enans que si' issida
   
l'arma del cors, ay en dieu fe,
   
sil play, qu'el me don tal vida,
    quem met en la via que te
 
375
al port, on ses demezida,
   
pot hom passar ses perdre se.
   
maire de dieu, adzemplida
   
de gracia, si nous sove
   
de nos, mant'arm' er perida,
 
380
sens jutja dieus per so qu'y ve;
   
dona sias nos aizida,
   
quens fassa jutjar per merce;
   
dona, car vos fon cobida
   
per vos la gracia queus fe,
 
385
can venc en vos, afortida
   
devetz esser de pregar, que
   
siam tug de sa partida;
   
dona, totz bos crestias cre,
    quen dejatz esser auzida.
     
XI
390
Pero yeu vos dirai cossi
   
deu estar de prejar muda
   
nostra dona de sen fraizi
   
de gen, mal aperceubuda
   
que es, pero que tro la fi
 
395
no fan socors ni ajuda
   
degus a lur armas, c'aissi
   
n'es mant'arma deceubuda;
   
no y a tan sert ni tan fi,
   
s'aponha res, tro's venguda
 
400
la mortz per autres o per si.
   
per qu'es fols sel que refuda
   
benfag, ni qu'en la mort se ri,
   
que tals loncx temps vieure cuda,
   
que mor del ser tro al mati,
 
405
que res no sap on se muda,
   
per c'om deu be far, c'est acsi,
   
a rescost o a saupuda,
   
can pot, a son paure vezi,
    a la gen non conoguda.
 
410
pauzen, que sia mal aqui
   
l'almorna reconoguda
   
Jhesum Crist; sobra, quil servi,
   
lay on l'almorn' er renduda
   
mil milia tans, sous afi,
 
415
mager que no es avuda.
   
ara las parli contra mi
   
c'ay mant'almorna tolguda,
   
qu'enquerian per dieu querenti
   
c'ay per fol sen retenguda.
 
420
mas a la verge, que noyri
   
Jhesum Crist, quier que perduda
   
no sia m'arma, mas qu'esti
   
lay, on per lieys er volguda,
   
e quel puesca servir aisi
 
425
que no sia cofonduda.
     
XII
 
Car l'enemicx ten tans tendutz
   
lasses, que noy a boscatges,
   
ni pratz, ni vergiers, ni batutz,
   
ni naus, ni pons, ni ribatges,
 
430
ni ortz, ni vinhas, ni romputz
   
issartz, ni cams, ni ermatjes,
   
vals, ni combas, ni puetz agutz,
   
ni issidas, ni intratge(s),
   
ni castels entiers ni fondutz,
 
435
borcs, ni sieutatz, ni mazatge(s),
   
claustras, ni mostiers car tengutz,
   
ni crozifics, ni emage(s),
   
ni ermitages escondutz
   
ni reclus, ni beguinatje(s),
 
440
que per tot nons tengues tendutz
   
los lasses per vielhs uzatje
   
le diables, qu'es tan agutz
   
quens fa far mant(s) nessiatge(s).
    neus en paradis n'a avutz
 
445
dels lasses; be fo salvatje,
   
qu'en paradis fo receuputz
   
d'aquestz lasses, en l'estatge
   
de paradis, e non tengutz
   
en yfern, on ten ostatge
 
450
pro dels angels qu'i ac perdutz.
   
Vejatz del human linhatge
   
si deu ben estar esperdutz,
   
que l'angel
   
pus
 
455
sol
   
poira passar vestitz o nutz,
   
c'om pot passar ab guiatge
   
de benfag, quels ten defendutz,
   
c'om noy pot penre dampnatge,
 
460
sol c'om no sia recrezutz,
   
ans qu'aya fag lo passatje.
   
e pus dieus bos nos a volgutz
   
ensenhar, per son otratge
   
remanra sel, qu'es remazutz,
 
465
per que mez' a s'arm' en gatge
   
lay, on lucifer es cazutz
   
e el felos perzonatge.
   
preguem dieu quens aduga tutz,
   
que puscam far lo viatje,
 
470
qu'el gaug de paradis adutz
    sels quel fan de bon coratje.
     
XIII
 
A Lunel fo fagz le dechatz,
   
que'es reprendemens de vana
   
vida per Folquet qu'es estatz
 
475
                      , qu'el se vana,
   
que las messonjas nils peccatz
   
qu'el a fagz d'una semmana
   
non aurian escritz ni notatz
   
los bos c'a faitz per ufana
 
480
 
   
dieus lo met en via plana
   
que pusca morir cofessatz,
   
si qu'en l'auta cort sobrana
   
sos esperitz si' albergatz,
 
485
qu' y totz gaugz florir e grana.
   
aras preguem dieu c'als ondratz
   
reys don patz cotidiana,
   
per so que la crestiantatz
   
no s'abais per .....
 
490
ni per els non sia camgatz
   
lo loua ni ..... lenama
   
e l'apostols .........
   
per la ..............
    .......... ten patz
 
495
no suefra guerra londana
   
de sels, quel a dieus comandatz
   
en garda, car es lugana
   
de salvatio e clartatz
   
de tota gen crestiana;
 
500
garde, que no sia blasmatz
   
per dieu, car el non aplana
   
le gran trebalh que s'es levatz
   
per la gen siciliana,
    don crestianism' es torbatz,
 
505
es n'alegra gens pagana.
   
el nom de dieu fo comensatz,
   
que per nos pres carn humana,
   
le romans e si' acabatz
   
el sieu nom, que de soptana
 
510
mort nos gar, e si' enviatz
   
al pro comte, c'a sertana
   
valor, de Rodes e sil platz,
   
s'y ve paraula vilana,
   
sia per luy examinatz,
 
515
car es d'entensio sana;
   
pero, sil romans es obratz
   
d'obra que dretz no soana,
   
si' el sieu libre traslatatz,
   
que es d'obra ansiana.
 
520
mo senh' en ... sapchatz;
   
le bos avesques m'aplana
   
de Magalona, m'ai foldatz
   
que pus pas l'etat meiana
   
non chant huey may de vanetatz,
 
525
mas laus la filha santana
   
el senhor, que de lieys fon natz,
   
que sel e terra compana;
   
e, pus soy ab el abrigatz,
   
creiray lon ses laus umana,
 
530
e sia'n Jhesus Crist lauzatz,
   
car yeu Folquet de mondana
    vid' ay fag romans, qu'es obratz
   
d'obra que no s'afana.
   
en l'encarnassio fon fatz
 
535
de m.cc.LXXX
   
e catrel romans e retratz
   
per Folquet qu'a ben XL
   
dels ans qu'el es vas dieu forfatz
    dels peccatz, qu'om de luy canta.



 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI