Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Aparat crític
* Notes

 

Appel, Carl. Poésies provençales inédites tirées des manuscrits d’Italie (Suite). "Revue des langues romanes", 39 (1896), pp. 177-216

Codi: 349,006 Autor: Peire Milo Gènere: Canso Número: [VII]

 

Pois qe dal cor m'aven, farai chanzos

I 1 Pois qe dal cor m'aven, farai chanzos,
    e pois q'eu vei spandre flor de novel
    e pois q'eu vei alegrar li auzel
    qi van chantan sus l'arbre q'e follios;
  5 e pois q'eu vei l'un del autre·s iauzir,
    ben puesc aver pensament e consir,
    car anc un iorn no fui ioios d'amar,
    ni ia per mal d'amor no·n posc estrar.
     
II   Domna, en vos trobei tals guierdos
  10 com fa al lop lo chabrols e l'agnel,
    qant enver lui ill corren senz revel
    e laissam star las fedas e·ls moutos;
    aissi, domna, al prim, al mieu albir,
    per la meillor eu vos cudai chauzir,
  15 mas iogador ai vist soven iogar
    qe get'a fal'e si cuia entrar.
     
III   Hai, madona, ·l vostre cors orgoillos
    tola d'aissi l'ira e·l capdel,
    e fassa mi, si·us plaz, un semblan bel,
  20 e ia poissas non serai tan iros.
    meravill me, car am tant ni dezir,
    qe per merces no vol un prec auzir,
    e ia ac merces lo segner Deus d'un lar
    qi en la crois li saup merce clamar.
     
III 25 Las! qe farai? morrai tan cossiros?
    oc, q'eu non puesc de leis aver apel,
    e com li soi cascun iorn plus fizel,
    eu mais la trop vas mi plus airos;
    e cant la veg encontra mi venir,
  30 eu vauc vas leis tan ioios per servir,
    donc se capten escura del iogar;
    mas ia vi far apres scur temps ben clar.
     
IV   Ara soi eu en carcer tenebros,
    sa par no vi en borg ni en castel,
  35 qe eu non puesc trobar clau ni martel
    qo·m puesca trar de leis mans del leos
    e pois merces, q'era claus del ubrir,
    eu non la trop, soi vencutz, sens mentir
    ni ia per zo no·m recreirai d'amar,
  40 q'ieu vi ia hom q'era vencutz, sobrar.
     
V   Ai, mala res, Dieus vos lais repentir
    del mal qe·m faitz, don m'aves fait soffrir,
    c'aissi com pert tot'aiga douz'e mar
    son nom, si·l pert en vos amors, so·n par.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI